Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Neder, una associació de dones jueves a Barcelona

Dale el día libre a la experiencia para comenzar
y recíbelo como si fuera fiesta de guardar.

L'artista català Joan Manuel Serrat va seduir els israelians amb Hoy puede ser un gran día. La va cantar conjuntament amb el seu amic de l'ànima Joaquín Sabina (Quién me ha robado el mes de abril). Segons les seves pròpies paraules, de Serrat i Sabina, van voler donar un concert a Tel Aviv (Israel) per promoure el diàleg entre els pobles. Pocs s'atreveixen a obrir el diccionari per la ce de concòrdia. Així pensa Alexandra Stevar (Timisoara, Romania, 1990), una noia jueva angelical, amb una timidesa cerval i un compte a Instagram.
protagonistes | 03/05/2021

Dones de l'Associació NEDER (Foto: Jesús Martínez)
Jesús Martínez.-  Si sabés cantar com Serrat o com Sabina, Alexandra podria ser una Katy Perry. Probablement sigui moltíssim més maca que l'autora de Teenage Dream. Coqueta, distingida i amb predisposició a posar-se vermella.
 
Veïna de Barcelona, ha viatjat tres vegades a Israel, on s'ha sentit integrada («ningú et pregunta d'on ets ni quin accent tens»).
 
Ha après la llengua hebrea. «Y sigue el camino del pueblo hebrero», recorda Serrat a Pueblo blanco.

Fa dos anys va acabar els Estudis Àrabs i Hebreus, a la Universitat de Barcelona. El seu treball final de grau es va titular: «Les institucions jueves de Barcelona i el vincle d'aquestes amb l'Estat d'Israel». 

Entre d'altres, tracta de les plataformes i entitats Mozaika, que reuneix entorn de si a persones de caràcter progressista; Jabad Lubavitch, amb perfils més ortodoxos; ARCCI, que s'obre a uns i altres; Moishe House, pisos particulars en què queden els joves; Hatikva, centrada en l'educació, i Neder, dones jueves que ajuden als més necessitats. La jueva Alexandra Stevar va recórrer el camí del poble hebreu de Barcelona per treure una molt bona nota en aquest treball (excel·lent).

Sobre Neder:   

«No deixis d'ajudar a aquell que t’odia; si veus que el seu ruc cau sota el pes de la càrrega, ajuda-li a treure la càrrega de sobre.» (Ex 23: 5) El verset amb què començo aquest apartat és un dels 613 mitzvot que sens dubte l'associació Neder compleix eficaçment. També la paraula hebrea que dona nom a aquesta solidària associació té un especial significat. Neder: substantiu masculí, en hebreu bíblic es tradueix per vot. Apareix en la BH seixanta vegades. Un Neder (vot) implica una promesa solemne a Déu o a una persona. La tasca que l'oenagé realitza és una tasca de compromís (vot) d'ajuda amb el més necessitat. Neder, fundada el maig de l'any 2014, és una associació creada per dones jueves de diferents tendències religioses que intenta ajudar els jueus més desfavorits de Barcelona. En paraules de Sara Chocron, fundadora de Neder Barcelona: «Neder és una oenagé amb dos objectius: primer, donar suport a totes les persones que es trobin en risc d'exclusió social a la comunitat, a nivell de tota la població jueva de Barcelona, independentment de la seva filiació a una comunitat concreta o la seva posició política. I segon, exaltar els valors jueus i sionistes». Sara va néixer a la ciutat marroquina de Tetuan en el si d'una família sefardita. A l'edat de 13 anys es va traslladar a Veneçuela, on hi va viure fins als 36 anys quan, després de l'ascens d'Hugo Chávez al poder, va decidir emigrar a Barcelona. Metge pediatre, a l'associació, sempre que pot, intenta practicar la seva professió. «El grup de dones n’és un exemple: ens complementem com una gran maquinària: unes aporten la seva professió; altres, la seva capacitat intel·lectual; altres, diners; altres, temps, que és el més valuós. Totes anem ajudant. El sentiment jueu existeix, i la bondat també », assegura. L'associació la integren 57 dones, nombre de persones que forma el grup de whatsapp Neder, m'explica. Totes elles dones amb diferents professions i amb fills. El treball que aquestes dones realitzen a Neder és voluntari, per tant es valora moltíssim el temps que cadascuna pot dedicar, i s'intenten organitzar. L'associació es basa en el hesed. «Les que més guanyem som nosaltres, per la complicitat que es crea amb l'altra persona, la proximitat i aprendre de l'experiència de l'altra persona.» Respecte a la relació amb l'Estat d'Israel, Sara diu: «No tenim res a veure amb la política, independentment de la tendència política a Israel a nosaltres no ens influirà o farà canviar d'opinió. L'amor per la pròpia terra i la seva pròpia gent és la nostra connexió amb Israel, [...] sento que aquesta persona és tan família meva que estic en l'obligació d'ajudar-la. Personalment he viscut en tres països i el meu referent sempre serà Israel».

Es pinta de vermell les ungles.   

Actualment, la barcelonina Alexandra Stevar fa moltes coses, a l'espera que la pandèmia remeti i torni a sortir el sol: no només es pinta les ungles, fa esport, llegeix contes africans, estudia francès, escriu poesia i una novel·la (Job sionista) i preveu preparar-se per la carrera diplomàtica («em presentaré un parell de vegades, i si no aprovo... »   

I imparteix clases de castellà- La seva carta de presentación: «Graduada en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona. Certificat de professora d'espanyol per IH i l’Institut Cervantes. M'ofereixo a fer classes de reforç de castellà a estudiants de l'ESO i Batxillerat (preparació Selectivitat); classes d'espanyol a estrangers que vulguin aprendre o millorar el seu castellà (tots els nivells A1, A2, B1, B2, C1, C2) i preparació examen DELE ».   

Vinculada a la sinagoga Atid, li agradaría viure a Israel
Diu:«Donem suport a Israel, que t’estima».   
Abans del confinament, va cursar un màster sobre història del poble jueu a l'Institut Europeu d'Estudis Judaics a Estocolm (Suècia), amb intensíssims seminaris de diverses hores de durada.  També diu: «M'agraden els reptes i sortir de la meva zona de confort».   
I escolta podcasts.   
I camina per l'Eixample.   
I es posa a cantar.   
Per exemple, Avui pot ser un gran dia.   
Per exemple, Teenage Dream.

 

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoEl virus de la precarietat
3 de maig, Dia de la Llibertat de Premsa ... [+]
 
  Apoderament de les dones i lideratge durant la pandèmia
En el marc dels actes 8 de març ... [+]
 
  Reflexió crítica d'un jutge sobre la perspectiva de gènere en el procés penal
Dilluns 1 de març, a les 18h ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som