Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Quatre formes de veure (i viure) el còmic
Cinc dones joves expliquen la seva relació amb els còmics. Per a unes, es tracta d’una afició. Per a altres, d’una professió. Però totes coincideixen en què, cada cop més, es tracta d’un art on les dones van trobant el seu espai.
comunicació | 09/11/2014


Nora Soler (Font: arxiu personal de Nora Soler)

 

Marta Roqueta.- “Ja veurem si les noves històries de superheroïnes són una aposta ferma o pur postureig
Una de les obres preferides de Nora Soler, aficionada al còmic nord-americà, és Saga, il•lustrada per Fiona Staples. Amb el seu abordatge de temes polítics des d’una perspectiva intimista en un univers intergal•làctic, hi troba el que busca en la ciència-ficció.
 
Constata que en els últims anys, en el còmic de superherois, hi ha hagut un canvi de paradigma en la representació femenina, com en la reedició del dibuixant Ross Campbell de l’heroïna Glory: “Agafa un personatge hipersexualitzat i el transforma en una guerrera alta i superforta”. La versió femenina de Hulk és un altre dels personatges que segueix: “M’agrada que se centrin en la seva carrera com a advocada, en comptes d’en els seus poders”.
 

Tot i això, és crítica amb els intents que fan les grans indústries per atraure públic femení: “En lloc de transformar superherois en dones, com ha passat amb Thor, per què no escriuen nous personatges?”. I alerta que s’ha d’anar amb compte amb les adaptacions a la gran pantalla: “DC vol donar un pas més davant l’ofensiva de Venjadors i X-Men de Marvel i crearà una pel•lícula per a WonderWoman. S’ha de veure fins a quin punt és una aposta ferma o si és un simple postureig”.

El Manga eròtic per a homosexuals té més èxit entre les noies que entre els nois gays”
Aïda Rodríguez, redactora de Zona Manga,explica que al còmic japonès “hi ha un gran ventall de personatges femenins” i que la seva representació ha evolucionat.
 


Aïda Rodríguez (Font: arxiu personal d'Aïda Rodríguez)

De còmic per a nois (Shonen) posa com a exemple Bakuman: “Dos nois tenen com a somni dibuixar un manga, que es converteixi en anime i que la xicota d’un d’ells posi la veu a la protagonista. Els personatges són joves normals i corrents, amb els que el públic es pot sentir identificat”. Al Shonen la lluita hi és present, “a Bakumanes tracta d’una lluita psicològica i al llarg de la vida per aconseguir un somni”.
 
Als còmics per a noies (Shojo) assegura que s’ha passat del personatge “d’una jove enamorada una mica indefensa” al “d’una de més independent i forta”. És el cas de Dengek iDaisy: “La protagonista és una estudiant de batxillerat que afronta els problemes que li van sorgint d’una manera forta, madura i valenta”.

Les trames, afegeix, canvien a l’edat adulta i els còmics tant per a homes com per a dones “tracten temes més madurs”.En el cas del còmic eròtic, desconeix si hi ha un gènere per a dones heterosexuals –el Yuri té trames lèsbiques–, però afirma que el Yaoi, que parla sobre relacions homosexuals masculines, té una gran quantitat de seguidores: “Podríem dir que té més èxit entre les noies que no pas entre els nois gays”.

“Ara hi ha il•lustradores que donen guerra i guanyen concursos importants”
La il•lustradora i tatuadora Jenifer Ambrós explica que ha tingut tants companys com companyes durant la seva formació d’Art Gràfic a l’Escola Joso, un fet que contrasta, diu, amb el que explicaven els seus professors: “Ens deien que, anys enrere, d’una classe de vint o trenta alumnes dues eren noies”.
 


Jenifer Ambrós (Font: arxiu personal de Jenifer Ambrós)



 

Malgrat que els clàssics del còmic “segueixen sent d’autors masculins”, apunta que cada cop més dones guanyen concursos importants.
 
Llegeix còmic japonès, nord-americà i europeu, una varietat que li permet trobar històries on els personatges femenins tinguin papers rellevants: “Com que el còmic és una obra d’autor, si busques bé en trobes. La RumikoTakahashi [Ranma 1/2], per exemple, retrata les dones com el sexe fort”.
 
Explica que per la forma de dibuixar es pot arribar a saber si l’autor és home o dona: “Ells dibuixen homes més masculins i dones més estrambòtiques, amb pits i culs grossos i, fins i tot, amb faccions més masculines. Les dones dibuixen els personatges femenins amb proporcions més equilibrades i els masculins amb trets més suaus. També fan el traç més fi”.

“Volíem posar el nostre gra de sorra per donar a conèixer les autores de còmic”
Durant la seva col•laboració en webs sobre còmics, Caterina i Débora van veure que hi predominaven les notícies i les ressenyes d’obres fetes per homes. És per això que van decidir fundar MujeresFreaks (http://www.mujeresfreaks.com/): “Ens vam adonar que hi havia un forat per cobrir i que podíem ajudar a donar a conèixer les obres de les autores”.

Afegeixen que, mentre al Japó les autores han gaudit d’un gran reconeixement, “dones que publiquen a Espanya o a l’estranger coincideixen en què els costa donar-se a conèixer i que respectin la seva obra” i recorden que s’ha hagut de formar  L’Associació d’Autores de Còmic (http://asociacionautoras.blogspot.com.es/ ) per intentar canviar-ho.
 

Durant sis anys, van tenir una botiga de còmics i la majoria dels seus clients eren homes. “Des de sempre han consumit més còmic, però arahi ha més obres fetes per dones i històries dirigides a nosaltres”. Al web també parlen d’obres amb protagonistes femenines: “Ens centrem en el seu origen, la seva carrera superheroica i en algunes anècdotes. Si ens assabentem d’alguna polèmica sexista, opinem”.

Débora (esquerra) i Caterina (dreta) amb l’il•lustrador David Lloyd al Saló del Còmic del 2012 (Font: arxiu personal de Débora i Caterina)
 

 

Altres notícies
Premis de Comunicació no Sexista | comunicació | 07/10/2009
Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona per a l'any 2009 | comunicació | 26/10/2009
El futur de la professió periodística passa per la igualtat de gènere | comunicació | 21/09/2010
Roda de premsa sobre l’estudi Qui figura a les notícies? | comunicació | 05/10/2010
La presidenta de l'ADPC, Carme Freixa, participa en una taula rodona sobre drets laborals en el sector dels gabinets de comunicació | comunicació | 08/12/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Conferència de Marina Subirats
Dijous 7 de setembre ... [+]
 
  16ª edició de la Diplomatura de Postgrau en Gènere i Igualtat
Període d’admissió fins el 30 de setembre de 2017 ... [+]
 
  Màster en Gènere i Comunicació
La matrícula es pot fer fins el 4 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  4ª edició de la Diplomatura de Postgrau en Violències masclistes
La matrícula es pot fer fins el 15 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Màster en Estudis de la Diferència Sexual
Inscripció oberta fins el 30 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Montserrat Roig i la revolta de l'Ateneu Barcelonès
Fins el 17 d’octubre ... [+]
 
  FotoExposició Montserrat Roig cronista d’un temps i d’un país
Continua la itinerança per Catalunya: ara Corbera d'Ebre ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som