Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Superheroïnes al còmic: una guerra de trinxeres
Marvel i DC competeixen per posicionar-se com els garants de la igualtat de gènere a les vinyetes nord-americanes mentre surfegen polèmiques sobre samarretes sexistes, portades denigrants i pel•lícules que mai arriben.
comunicació | 28/10/2014

Marta Roqueta Fernández.- L’agost passat, Marvel revelava una de les portades especials per a la nova edició d’Spider-Woman, realitzada pel dibuixant eròtic Milo Manara. Les queixes dels fans van obligar a retirar la portada i cancel•lar l’acord amb Manara perquè il•lustrés portades de Thor 2 i The Avengers vs the X-Men: Axiss. La raó: la representació d’Spider-Woman en una posició que mai adoptaria Spider-Man.

 

       
1) Portada de Milo Manara per a la nova edició d’Spider-Woman. Font: Marvel
2) DC s’ha hagut de disculpar per aquestes samarretes. Font: comic Book Resources

Poc temps després, era la gran rival de Marvel, DC, la que demanava  disculpes per la venta de dues samarretes acusades de contenir missatges sexistes. Una mostrava Wonder Woman com l’última conquesta de Superman i l’altra afirmava que la seva propietària s’entrenava per ser la dona de Batman.

Els esforços
Relliscades així desllueixen els progressos de les dues franquícies per dur els rols femenins més enllà del paper de simples comparses. Exemples a DC són Batgirl i Batwoman –lesbiana, per cert–, de les poques que poden presumir de portar una indumentària igual a la dels superherois al llarg de tota la seva història.


Dues versions de Batgirl en lluita.

Una de les insígnies de DC, Wonder Woman, té un origen revolucionari tenint en compte l’època d’aparició (1941): una deessa la modela en fang, li dóna la vida i va adquirint poders mentre viu en un país d’amazones. A partir de llavors, el personatge ha patit dalts i baixos pel que fa a la seva sexualització. El fet que l’autora Gail Simone, que ja la va dibuixar entre 2007 i 2010, hagi tornat a implicar-se en una col•lecció, augura una evolució prometedora del personatge. Ja se l’ha vista a Gotham, territori Batman.
 
A Marvel, els X-Men són un planter de superheroïnes: la telèpata Jean Grey, que un cop abduïda per la força alienígena Fènix dóna peu a una de les sagues mítiques de la franquícia; la totpoderosa Bruixa Escarlata; la icònica Tempesta; la camaleònica Mística; Emma Frost, o una de les favorites dels fans, Rogue.
En els últims anys, Thor s’ha convertit en dona, Ms Marvel en una jove musulmana i s’han fet col•leccions pròpies per a la Capitana Marvel, She-Hulk i la Vídua Negra.

Marvel no només ha jugat la carta femenina, sinó també la multicultural, amb propostes com una nova reedició de la col•lecció Ultimates on els protagonistes són cinc superherois d’ètnies diferents. Tres són dones.

Poques creadores
No tot està fet, ni molt menys. Ho destaca l’especialista en gènere als còmics, Tim Hanley, que  apunta que només el 10,9% de persones que dibuixaven per DC entre el gener i el juliol del 2014 eren dones, dues dècimes per sota de Marvel, que al 2013 va assolir la xifra més elevada de la història dels dos gegants: 14,9%. Al juliol d’aquest any, el 16% de les sèries publicades per DC estaven protagonitzades per dones. A Marvel, la proporció va ser més baixa: 12,3%.

L’uniforme i l’actitud, les assignatures pendents


La postura brokeback, lo que une Marvel y DC. Font: Comic Book Resources

Sí, la imatge tant dels superherois com de les superheroïnes és hiperbòlica. Però dels homes se’n destaca la força i poder mitjançant cossos musculats. El més notori de les superheroïnes són els pits i el cul, exposats mitjançant la posició coneguda com a brokeback (esquena trencada), parodiada a la xarxa.
 


She-Hulk. Recordeu el Hulk masculí, oi?

A les imatges s’observa una altra de les tendències que més s’ha criticat de les supereheroïnes: els uniformes. Hi ha pocs casos en què triïn el vestit de cos sencer habitual en homes. La majoria es decanten pel biquini, el banyador o els escots que desafien les lleis de la cinètica.

Ells, en canvi, porten el tors nu si viuen al medi aquàtic (Namor) o si són unes bèsties colossals (Hulk). De fet, guapo o lleig, pots tenir un gran futur com a heroi o malvat. En el cas de les dones, només cal veure la versió femenina de Hulk.

I... què passa a les pel•lícules?
El panorama és desolador. SuperGirl (1984) va ser un mal presagi: argument infantil i una protagonista femenina sense carisma lligada, inevitablement, a un referent masculí.

Catwoman (2004, personatge de l’univers Batman, DC) i Elektra (2005, spin-off de Daredevil, Marvel), no van fer res més que confirmar el patró i enterrar les pel•lícules protagonitzades per superheroïnes. En els últims nou anys, en canvi, hi ha hagut vint-i-un films de superherois.

De moment, els fans de Marvel hauran d’acceptar com a gran fita que en la segona part de Els Venjadors la Vídua Negra, l’única venjadora, comparteixi escenes amb la Bruixa Escarlata i podran seguir especulant sobre si la Capitana Marvel serà la primera amb pel•lícula pròpia. En el món de la televisió s’han anunciat sèries per a l’Agent Carter, personatge de Capità Amèrica, i Jessica Jones.

Juny de 2017 és la data prevista de l’estrena de Wonder Woman. La pel•lícula no parteix de la història original, sinó del reboot que es va fer del personatge als New 52 del 2011, on és filla de Zeus i no un producte íntegre d’una dona. En fi.

 

Altres notícies
Premis de Comunicació no Sexista | comunicació | 07/10/2009
Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona per a l'any 2009 | comunicació | 26/10/2009
El futur de la professió periodística passa per la igualtat de gènere | comunicació | 21/09/2010
Roda de premsa sobre l’estudi Qui figura a les notícies? | comunicació | 05/10/2010
La presidenta de l'ADPC, Carme Freixa, participa en una taula rodona sobre drets laborals en el sector dels gabinets de comunicació | comunicació | 08/12/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  L’11-N: Assemblea Oberta de Periodistes: 10 accions per un periodisme digne
Una inciativa del Sindicat de Periodisme recolçada per l'ADPC ... [+]
 
  XIII Concurs per l'eradicació de la violència masclista
Organitza la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere ... [+]
 
  XIII Fòrum contra les violències de gènere
Dies 9, 10 i 11 de novembre ... [+]
 
  Monòlegs sobre la ciència a càrrec de Dones Científiques
El dia 8 de novembre a les 18:00 a la Filmoteca ... [+]
 
  9ª edició del concurs (RE)Imagina't. Creacions audiovisuals no sexistes
El 10 de novembre finalitza el termini per presentar-s’hi ... [+]
 
  V Premi Dones Innovadores 2018
La data límit per a presentar candidatures és el 15 de ... [+]
 
  III edició Premi ADHUC en estudis de gènere i sexualitat
El termini per lliurar les obres acaba el 15 de gener ... [+]
 
  Exposició Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII
Es pot visitar fins el 18 de febrer de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som