Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Benita Gil, centenària mestra de la República espanyola, una defensora de la pau i del respecte a les diferents opinions
Cent un anys té Benita Gil, mestra de la Segona República espanyola (1931-1977, any de la dissolució oficial). Professora de Mas de las Matas (Terol, Aragó). El 1928, va ingressar a l'Escola Normal de Mestres de Saragossa. Quan va exercir, en els pobles de la zona, va aplicar el mètode d'ensenyament de la pedagoga i feminista italiana Maria Montessori, la primera dona doctora a Itàlia.
memòria | 30/09/2014


Benita Gil, al costat a del seu fill i la seva filla, a la llavors Txecoslovàquia dels anys 50. (Foto: cedida por Benita Gil)
 

Jesús Martínez.-  Benita va passar a convertir-se en una exiliada republicana. Per la seva ideologia comunista, va fugir quan la guerra (1936-1939). Amb el seu marit, Felipe, es va refugiar a França, i després, a Txecoslovàquia, abans que es partís en dos. Ara viu a Praga (Txèquia), al carrer Boučkova, allunyada del centre històric, en un bloc de pisos vermells com el buc del barri Petržalka, a Bratislava (Eslovàquia), el més densament poblat d'Europa.
 
El 25 de febrer del 2014, l'ambaixador d'Espanya a Praga, Pascual Ignacio Navarro, li va atorgar la Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica, que concedeix el rei Felip VI. I l'alcalde de Mas de las Matas, Pedro Pitarch, li ha atorgat la medalla de la localitat ("fidel vila").

La seva filla, Dely, ens envia per mail les respostes de la seva mare a les nostres preguntes. Benita ho fa a contracor, ja que creu que la seva no és una vida singular: "Les opinions d'una persona de més de cent anys tenen molt poca importància per tot el que el futur ens depara. Li desitjo que els seus treballs siguin dedicats a la consolidació de la pau, de la convivència i del respecte de les diferents opinions entre la gent".

En algun moment ha notat en el seu treball diferent tracte per ser dona, o se l'ha marginat d'alguna manera?
Sempre, en el meu treball, tant en l'ensenyament com en les diferents activitats que vaig haver de desenvolupar, com obrera manual en la indústria textil aen França i a la República Checoslovaca-, mai em vaig considerar discriminada, ni inferior als altres treballadors. Fins i tot quan vaig estar contractada per la Federació Sindical Mundial, gairebé podria dir que era una privilegiada. Respecte a la discriminació de la dona, a mi sempre em va semblar que érem iguals als homes quan la feina era la mateixa.

Havent viscut la Guerra Civil espanyola, ha educat especialment als seus alumnes en la necessitat de la pau?
Només vaig tenir alumnes durant cinc anys, tres d'ells durant la Guerra Civil, i sempre van ser nens. I era molt difícil parlar de pau. Únicament, de juliol de 1935 a 1936, quan empitjorava la situació a Espanya i als països com Italia -amb els camises negres- i a Alemanya -amb el führer Adolf Hitler al capdavant del feixisme, les alumnes, sovint, preguntaven si hi hauria una guerra ... Sempre els contestava que no, que la Societat de Nacions [precursora de l'ONU] faria el possible perquè no passés. Però va passar.

Quines matèries són les que caldria reforçar en l'educació escolar?
Ah, a la meva edat m'és molt difícil opinar sobre aquesta qüestió. Sempre vaig pensar que el deure dels mestres era educar els nens i les nenes en la solidaritat i el respecte i ensenyar-los a saber interpretar un text, i dedicar molt de temps a les matemàtiques i a la cultura general (matemàtiques, història, geografia, etc), sense oblidar l'exercici físic, els esports, tan de moda en l'actualitat.

Està al corrent de la crisi econòmica a Espanya, que està fent que molts joves amb carrera universitària hagin de sortir del país per poder treballar en la seva professió?
A TVE Internacional segueixo amb força interès les notícies i, per això, estic al corrent de la situació actual a Espanya.

Creu que el sistema educatiu espanyol es podria millorar d'alguna manera? Potser un consens per blindar els pressupostos en aquesta matèria?
Naturalment tot té solució si hi ha bona voluntat per part de tothom. Comprenc lo difícil que és això.

Quina opinió li mereix la situació política a Catalunya, on cobra força un moviment ciutadà per separar-se de la resta d'Espanya?
Pel que fa a Catalunya, segueixo la situació amb interès i preocupació, però la solució depèn de Catalunya i del Govern espanyol.

Què va sentir quan es va desintegrar l'URSS?
Vam veure com les il•lusions que teníem que s'hagués instal•lat un món millor s'esfondraven com un castell de cartes. Una vegada més, el capital ha guanyat.

Alguns antics alumnes l'han visitat al seu domicili de Praga?
A Mas de las Matas, on al començament de la guerra vaig exercir de mestra, sí que tinc algunes alumnes, una mica més joves que jo, i encara m’envien algun regal de tant en tant:  uns molt bonics pañuelicos ... Quan vaig anar al poble, fa ja 12 anys, em vaig reunir amb elles. Encara se’n recordaven de mi, i jo les recordava a elles. "

On li hauria agradat fer classes?
En qualsevol escola d'Espanya, i durant tota la meva vida. Però si hagués pogut triar, a Saragossa.

Li hauria agradat ser periodista?
Ha de ser una professió apassionant, però penso que sóc força covard per llançar-me pel món a fer reportatges. M'agrada llegir els articles dels periodistes enviats als llocs més perillosos i interessants, històrica i geogràficament. M'agradava Arturo Pérez-Reverte, convertit ara en un bon escriptor després de ser periodista. I, actualment, hi ha els bons periodistes enviats a Ucraïna, Indonèsia i els Estats Units. I m'entusiasma la catalana Rosa Maria Calaf, durant molts anys destinada als països d'Àsia. Formidable.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Curs sobre l’autoconeixement i l’autoaceptació per a construir relacions no tòxiques i igualitàries. Superant les dependències afectives
El curs es durà a terme del 9 al 30 d'octubre ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Dones i Ciència
Es pot visitar del 12 al 26 de setembre de 2019 ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som