Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Micromasclisme esportiu en els mitjans informatius
M.Eugenia Ibáñez.-S’ha convertit ja habitual que al final de l’estiu, i després de la clausura d’una competició esportiva de nivell europeu o mundial, el balanç sobre la participació de la representació espanyola se salvi gràcies als èxits de les dones. Els mitjans informatius ofereixen llavors els seus espais a les proeses femenines. Després, el silenci.
opinió | 04/09/2014


Cartell del Torneig de Volei Platja 2014 Villa de Laredo

Va passar en els Jocs Olímpics de Londres (juliol-agost del 2012, 11 de les 17 medalles aconseguides van ser femenines), es va repetir la situació un any després en els mundials de Natació de Barcelona (les 12 medalles d'Espanya les van aconseguir les dones) i, fidels a la cita, aquest estiu ha passat el mateix en els Europeus de Natació de Berlín. Tretze medalles va obtenir la delegació espanyola, totes femenines: vuit a la piscina, una a aigües obertes i quatre en sincronitzada. A l'anterior cal afegir l’or del waterpolo femení en els europeus de Budapest (els nois van ser setens) i la més recent la medalla d’or de Carolina Marín al campionat del món de bàdminton, a més de les bones actuacions de les atletes i les seleccions inferiors de bàsquet femení.

Després d’aquests resultats, els mitjans informatius s’han sotmès al ritual acostumat que repeteixen quan les dones ocupen per inqüestionables exigències informatives l’espai que premsa, ràdio i televisió dediquen per costum a l’esport practicat per homes, bàsicament el futbol. Elogis a les noies, intents d’esbrinar  el perquè dels seus èxits, reportatges més o menys generosos i algun comentari que vol ser amable, quan no cursi. I després, coberta mínimament la notícia del moment, silenci. Durant la resta de l’any no se sabrà si les noies, neden, encistellen, corren o segueixen castigant amb la raqueta. Durant mesos es mantindrà l’apagada informativa al voltant de l’esport femení però no desapareixeran d’alguns mitjans, especialment els diaris especialitzats, comentaris i imatges que no tenen res a veure amb l’activitat esportiva i sí amb l’estereotip de la dona convertida en objecte visual, imatges i textos que, a hores d’ara, haurien de ser ja motiu d’ofensa per a tots els lectors, homes o dones.

Però no sembla que aquestes exigències informatives, aquest respecte degut a la dona, als lectors en general, ho tinguin en compte alguns professionals de la informació, el director del diari Sport, per exemple, que manté a la seva pàgina web la secció fixa El balón rosa, amb textos i imatges que mostren l’aspecte més frívol de la condició femenina i la seva relació amb els homes. O els editors d' As i La Grada, que cada dia tanquen els seus diaris a la contraportada amb una imatge sense cap valor estètic d’una dona sempre lleugera de roba i en actituds com més vulgars millor. No se sap bé quins criteris informatius o de màrqueting mantenen aquestes seccions, aquestes imatges, però podem fer-nos una idea sobre l’equilibri mental del responsable del web de El Mundo Deportivo que el 28 d’agost va reproduir el primer pla dels glutis de la doctora de l’equip de futbol del Chelsea, Eva Carneiro, la qual de genolls tractava d’alleujar les molèsties d’un jugador que era a terra. Amb l’epígraf “Te recomendamos”, el web permetia accedir a un curt vídeo que s’oblidava del lesionat, del partit, del resultat del mateix, del rival i centrava l’objectiu en les natges de la metgessa. Tota una lliçó de periodisme esportiu!. I ja que es tracta de glutis cal esmentar el cartell promocional del torneig de vòlei platja de Laredo, en el qual apareix una jugadora d’esquena amb la part inferior del seu uniforme pràcticament perdut entre la contundència de les seves natges. La dona no té rostre, només un cul ben format. El diari AS, que no publica una notícia de voleibol ni per casualitat, en aquesta ocasió sí va reproduir el cartell. Faltaria més!. Tampoc és procliu a informar sobre voleibol ni La Vanguardia ni el seu web, el que no va impedir que el 29 de juliol aparegués en aquesta última una notícia titulada així: "Una jugadora de vòlei massa maca per competir". El subtítol i el text explicaven que Sabina Altynbekoba s’havia convertit en el centre d’atenció en el campionat asiàtic sub-19 no pel seu joc sinó per la seva bellesa. Segur que Sabina s’havia picat en els entrenaments per aconseguir la titularitat en el seu equip, però el que va transcendir als mitjans de comunicació va ser el seu atractiu físic.

Aquesta basta utilització de la imatge femenina entra clarament en el concepte del que ara s’anomena micromasclisme. Missatges subtils, i no tan subtils, que perverteixen i minimitzen el paper de la dona. Que quatre diaris esportius redueixin la presència de les esportistes en les seves pàgines a un nu o uns glutis té un missatge subliminal, o no tan subliminal, molt clar que no té res a veure amb l’esforç i la dedicació que l’ésser humà, dona o home, ha de mantenir per pujar al pòdium al final d’una competició esportiva.

El COE vol més dones en les federacions
Al marge dels exabruptes ja citats, una bona notícia. La directora general d'Esports del Consell Superior d'Esports (CSD), Ana Muñoz Merino, ha enviat a 66 federacions i a més d’un miler d’esportistes una carta en la qual informa sobre la creació d’un fons extraordinari d’un milió d’euros per potenciar l’esport femení federat. Les entitats que vulguin optar a aquestes ajudes hauran de tenir almenys tres dones en les seves juntes directives o comptar amb el 33% de representació femenina en els seus òrgans màxims de govern. Les federacions han de tenir aprovat un protocol per a la prevenció i detecció enfront de casos d’assetjament i abús sexual.

Amb aquesta mesura, el COE pretén donar visibilitat a la dona i augmentar la reduïda presència femenina en tots els àmbits de direcció i gestió. Una tasca laboriosa donat el sexista panorama de les federacions i altres organismes esportius. Dos exemples: només una de les 30 federacions olímpiques espanyoles està presidida per una dona, la de gel, dirigida per M. Teresa Samaranch Salisachs; la junta directiva de l'UFEC --organisme que reuneix totes les federacions catalanes-- tan sols compta amb una dona, Maribel Zamora, de voleibol, com a secretària, càrrec que el masculinitzat sector federatiu deu considerar molt femení perquè és el que habitualment es destina a les dones.

El COE i la seva directora general tenen molta feina a fer.

Altres notícies
L'escàndol dels mugrons | opinió | 15/09/2015
La princesa rebel | opinió | 18/09/2018
Soledad Puértolas a la RAE: el lent viatge de la k a la g (minúscula) | opinió | 18/03/2010
Feminisme i polítiques d’igualtat | opinió | 14/09/2010
La misògina RAE analitza la visibilitat de la dona en textos aliens | opinió | 16/03/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som