Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer
L'única atleta espanyola amb medalla olímpica continua corrent, però ja no ho fa de la mateixa manera. Després de 27 anys en la marxa, María Vasco va deixar enrere la competició el novembre passat i es va endinsar en un nou cicle vital en el qual tracta de fusionar totes les seves passions. La campiona de la Copa del Món i bronze a Sydney és ara monitora de runners i ho combina amb xerrades de coaching, amb la seva predilecció per l'estètica i amb el seu amor a la vida. Aquesta catalana incombustible desprèn una vitalitat contagiosa. Com a bona marxadora té els peus al terra també en aquesta nova etapa però és especialista a marcar-se reptes i aconseguir-los. Vol preparar-se per córrer una marató.
esports | 17/07/2014


Vasco dedicant el bronze dels Mundials d'Osaka al seu pare (Foto: cedida per l'esportista)

C. Guiu i J. Pérez.- María Vasco ha estrenat nova vida als 38 anys. En poc més de sis mesos ha deixat enrere els seus 20 quilòmetres de marxa diaris i ha polvoritzat la primera fase del canvi. "Al principi necessitava amagar el crono i les sabatilles un temps. Tenia ganes de fer altres coses", reconeix, encara que l'adaptació no ha estat del tot fàcil: "El procés per buscar una feina és molt dur. Sortia d'una bombolla i vaig passar un període d'inestabilitat perquè costa decidir cap a on encarrilar la teva vida".
 
El dia després del seu comiat va iniciar amb il•lusió una aventura en una empresa de cosmètics, una oportunitat que responia a la seva formació, però no va sortir com esperava i va haver de reinventar-se per segona vegada en poc temps. En aquell moment es va reconciliar amb l'atletisme i ara treballa com a instructora de running en un gimnàs de Barcelona.

La seva disciplina i fortalesa mental li han servit per afrontar aquesta metamorfosi després de gairebé tres dècades fent marxa: “No em suposa cap esforç venir a la feina i fitxar perquè ja ho feia en els entrenaments i estava sola, que és més dur."

La passió pel seu esport no s'ha apagat i l'alimenta amb la seva feina i amb nous reptes. Vol preparar-se per córrer una marató mentre continua competint en curses amateurs, entrenant nens i nenes en el seu club i donant xerrades de coaching sobre la seva experiència a les pistes. No està disposada a oblidar-se de la marxa després de dedicar-li gran part de la seva vida. La marxa tampoc no oblidarà l'única atleta espanyola amb medalla olímpica. Va aconseguir el bronze a Sidney 2000 i 14 anys després aquesta fita continua vigent, malgrat que econòmicament només li va donar per pagar un Opel Corsa. Encara que aquest va ser el clímax de la seva carrera esportiva, acumula altres èxits, com l'orgull d'haver participat en quatre Jocs Olímpics més, encara que no se'n parli tant: "En aquest país hi ha molta medallitis, però no s'ha d'oblidar que competir en cinc Jocs suposa estar 20 anys en l'elit mundial".

Com tota cursa de fons la de María també va passar per hores baixes. L'any 2006 i l'Europeu de Goteborg van estar a punt de canviar la seva història. La pèrdua del seu pare va afectar al seu rendiment i, tot i seguir amb el pla d'entrenament, no va aconseguir un bon lloc a l'europeu. La marea de crítiques rebuda sumada a la falta de suport per part del seu entorn professional van fer que María pensés seriosament en la retirada. Va estar a punt de deixar-ho però un matí es va dir a si mateixa que encara havia de dir l'última paraula: "Vaig voler continuar per poder dedicar-li una medalla al meu pare i em vaig llevar cada dia amb aquesta motivació". La següent cita va ser en els mundials d'Osaka el 2007. Li brillen els ulls quan afirma que aquella va ser, sens dubte, "l'hora i mitja més bonica” de la seva carrera. No només perquè va volar cap a la medalla sinó perquè aquell dia reneix una nova María Vasco: "Vaig donar un cop a la taula i vaig dir que no havia de deixar-ho perquè no ho havia decidit jo".
 


María Vasco amb el bronze dels JJ.OO. de Sydney 2000 (Foto: cedida per l'esportista)

Tampoc en l'Europeu de Barcelona 2010 no va sentir que fos hora de cedir i anar-se'n, malgrat abandonar la cursa lesionada i esclafir a plorar als carrers de la ciutat comtal. "Aquestes llàgrimes explicaven que em sentia malament perquè pensava que estava defraudant molta gent. Sabia que no anava a tenir cap altre europeu i era el campionat que em faltava. Però em va durar poc, l'endemà ja estava amb un nou objectiu", afirma amb convicció de campiona.
 
Aquest poder de decisió la va acompanyar també el dia en què, aquesta vegada per voluntat pròpia, va decidir dir adéu per sempre. Abans d'aquest comiat definitiu del tartan va arribar l'última cita olímpica a Londres 2012. Conscient que no n'hi hauria cap altra, es va proposar de gaudir de la cursa, sense cap més pretensió: "I això vaig fer, em vaig divertir com mai no ho havia fet. M’ho vaig passar genial, també vaig sofrir, i em vaig quedar a dos llocs del diploma. Em vaig portar el record d'haver competit contenta i de saber que acabava després d'haver-ho donat tot".

María feia marxa des de nena i sabia que competir tenia data de caducitat. Encara que no estava escrita la data de la seva retirada, ella volia decidir quan fer-ho i no veure's apartada de la competició per decisions tècniques o lesions. Podria haver continuat perquè té corda per a estona i això la fa sentir orgullosa, però va identificar ràpidament el moment: "Me'n vaig anar a entrenar i en meitat de l'entrenament vaig girar cua, caminant, i vaig dir que allà s'acabava la marxa atlètica per a mi. No volia arrossegar-me per l'asfalt. S’ha de saber admetre quan s’ha acabat una etapa". I s'ha llençat en aquest nou període amb il•lusions renovades. "Ara puc fer coses que durant aquests 27 anys he sacrificat. Prefereixo quedar amb una amiga per prendre un cafè que sortir a córrer, si he de prendre una cervesa, me la prenc, i si vull menjar-me unes braves, també, perquè demà no he de marxar 20 km. Gaudeixo de cada moment, estic vivint una etapa molt bonica", confessa somrient.

Avui torna a gaudir de la seva passió sabent que pot donar regna solta a desitjos latents i nous projectes i això l'empeny a afrontar aquest cicle amb energies renovades. Vasco, durant la seva etapa esportiva, va decidir posposar la maternitat perquè no es veia fent d'atleta i mare a temps parcial. Reconeix que ha sentit moltes vegades el de "se't passarà l'arròs" però reivindica que és una decisió pròpia i si ha d'arribar, arribarà: "Tinc el desig però necessito tenir certa estabilitat també en la meva nova vida per ser mare. No em tiraré a la piscina per tenir 38 anys". La de Viladecans deixa clar que trepitja fort i sap el que vol. Ha sabut dir adéu i adaptar-se als canvis, símptoma de gran intel•ligència, i no té por del que vingui per davant. Que la marató l'esperi.

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El sexe del vestidor | esports | 04/11/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som