Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
El llegat pòstum d'Ana María Matute
Ana María Matute ha estat generosa amb els seus lectors i lectores fins a l’últim alè de la seva vida, el que segurament va emprar per acabar una novel•la que apareixerà al setembre, tot just tres mesos després de la seva mort, ocorreguda el 25 de juny, als 89 anys d’edat. L’escriptora, aquella nena que es va refugiar en els llibres per ser feliç, ens ha deixat un llegat pòstum que tancarà una brillant trajectòria literària que va començar el 1948 amb la publicació de Los Abel.
memòria | 09/07/2014


Ana María Matute, en una entrevista realitzada l’any 2007 per a la revista Dones. (Foto: Esther Sanromà)

M. Eugenia Ibáñez.- Va mantenir fins als últims anys de la seva vida la vitalitat i l’energia suficient com per gaudir de les xerrades amb adolescents, "converses" deia ella, o per irritar-se per comentaris apareguts a la premsa sobre les seves novel•les que, en la seva opinió, no responien al respecte que la seva obra mereixia. Un respecte que se’l va anar guanyant a poc a poc, a força de superar problemes, de posar-li coratge a la vida i de superar la seva condició de dona apassionada per la literatura. Va començar a gargotejar textos als 5 anys, va publicar la seva primera novel•la als 22 (Los Abel), va obtenir el Premi de la Crítica, dues nacionals de narrativa (Los hijos muertos), el Cafè Gijón (Fiesta al noroeste) i el Planeta (Pequeño teatro) i en el moment de la seva mort era una de les set dones que ocupaven les 46 butaques de la Reial Acadèmia Espanyola.

Però la major distinció de les lletres hispanes va trigar a arribar, El Cervantes, va ser el 2010 i per a aquella ocasió Matute va llegir el discurs més breu en els 35 anys d’història del guardó i també el més aplaudit. Les seves obres, traduïdes a 38 llengües, són lectura obligada a les aules d’espanyol de les universitats nord-americanes, i la de Boston guarda com un tresor els manuscrits i originals cedits per l’autora.

Però no li va resultar fàcil a Ana María Matute assolir el reconeixement de propis i estranys. La seva vida va quedar marcada per una greu infecció de ronyó soferta als 4 anys, la llarga estada a Mansilla de la Sierra (Logroño) i un afectuós pare que a la tornada dels seus viatges sempre li explicava històries fantàstiques. "Vaig ser sempre una lectora compulsiva i vaig aconseguir ser una nena feliç gràcies als llibres", em va comentar en una entrevista realitzada el 2007, poc abans de l’aparició de la seva novel•la Paraíso inhabitado. Si es prenen les seves obres com a referència -textos d’inicis molt lírics i desenllaços de vegades cruels-, no sembla que la vida d'Ana María Matute fos un camí de roses. "Cadascú parla de la fira segons li ha anat", va comentar en aquella ocasió per afegir que ni com a escriptora ni com a dona ho va tenir fàcil. La seva separació matrimonial va ser un viacrucis després de perdre la custòdia del seu fill, perquè en aquella època, 1963, quan les separacions eren inusuals, els nens es lliuraven al pare.

Com a escriptora va patir els mals de l’època, pitjors per a una dona obstinada en obrir-se pas en un món d’homes. Poques de les seves primeres novel•les van aconseguir ser publicades tal com van ser escrites perquè van patir les retallades de la censura. L’exemple més clar d’aquesta desraó va ser Luciérnagas, una de les obres semifinalistes del Premi Nadal de 1949, que la censura no va deixar publicar. Sis anys més tard, la novel•la va aparèixer a En esta tierra, i finalment, el 1993, l’editorial Destino va recuperar el text íntegre i el títol original.

Matute va viure una apagada literària que es va perllongar durant 11 anys. Va trencar el seu silenci amb un parell d’excel•lents contes per a nens -Sólo un pie descalzo i El verdadero final de la Bella Durmiente- per tornar amb força, i potser també amb ràbia, a l’actualitat literària amb Olvidado rey Gudú, novel•la que havia aparcat abans de veure’s sumida en la depressió i que va reprendre gràcies a la insistència de la seva agent literària, Carmen Balcells.

La dona que al llarg de la seva vida va buscar empara en la literatura per inventar somnis que ocultaven una realitat que rebutjava, l’escriptora que amb els seus somnis literàries va fer feliç a tants lectors, va rebre en el moment del seu funeral el reconeixement de tothom, fins i tot el d’aquells mesquins polítics catalans que li van negar la seva presència al Paranimf de Alcalá de Henares per assistir al lliurament del Premi Cervantes. Hauria estat una molèstia mínima perquè el discurs de l’autora va durar només 20 minuts.

 

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Curs sobre l’autoconeixement i l’autoaceptació per a construir relacions no tòxiques i igualitàries. Superant les dependències afectives
El curs es durà a terme del 9 al 30 d'octubre ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Dones i Ciència
Es pot visitar del 12 al 26 de setembre de 2019 ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som