Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
“Les dones gestionem millor la nova manera horitzontal de fer política. Ell competeix, mentre que ella reparteix”
Nascuda a Buenos Aires, Patrícia Gabancho va arribar a Barcelona amb vint-i-dos anys. Va ser la guanyadora del premi Prudenci Bertana l’any 2012 amb La néta d’Adam i actualment és la vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès.
protagonistes | 21/06/2014


Patricia Gabancho, a casa seva, ens ensenya el seu darrer llibre Les dones 1714  (Foto: Esther Molas)

 Esther Molas.- Les activitats del Tricentenari BCN omplen la ciutat de conferències, exposicions, arts escèniques, itineraris, llibres… Llibres que han tingut força èxit durant la diada de Sant Jordi, com el darrer llibre de Patrícia Gabancho: Les dones del 1714 (editorial Columna). L’escriptora i periodista ens acull al seu pis de Barcelona per conversar sobre algunes dones presents en moments concrets entre la Guerra de Successió i la Pau de Viena de 1725.

Vostè va rebre l’encàrrec de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona de fer un llibre sobre les dones del 1714.

Sí, vaig rebre aquest encàrrec per sorpresa al maig o juny de 2013, i vaig dir que sí ràpidament perquè els encàrrecs s’han d’agafar quan te’ls posen damunt la taula. Jo treballo molt per encàrrec. Al cap d’una setmana ja tenia triades les dones, excepte Manuela Desvalls que la vaig afegir després. Primer vaig voler fer, amb Isabel Pérez Molina, la situació legal de les dones d’aquella època com un capítol d’introducció on s’explica que en aquella època existia gran discriminació. Vaig treballar molt durant l’estiu passat visitant biblioteques com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès o l’Arxiu benedictí, i entre setembre i octubre vaig escriure el llibre. En aquest sentit sóc molt productiva. He fet feina de periodista amb ajut d’historiadors i experts per a cada capítol.

En general, els historiadors han escrit la història a partir del patró masculí. Llavors, la presència de dones és minsa, encara que el gran cronista d’aquella etapa, Francesc de Castellví, parla de les dones a les muralles portant la intendència, la resistència, i se suposa que això no és èpic. M’interessa la diplomàcia de l’època, les relacions, no pas la guerra o el setge de la ciutat que ja han estat explicats moltes vegades.

El llibre ens descobreix dones com la monja còmplice Manuela Desvalls, l’espia Marianna de Copons o Maria Àngels Sala, dona del cònsol d’Holanda a Catalunya. Va ser un dels llibres més venuts per Sant Jordi?
El llibre va quedar setè de la llista de No ficció, en català. I ara ja estem en la quarta edició. Penso que l’èxit rau en el fet que presento un 1714 original, un model de dues europes en pugna. Catalunya va defensar un model com Holanda, escrit ja al 1707. I amb l’actualitat d’ara, de 2014, hi ha grans paral•lelismes!

A l’epíleg del llibre parlo de les coincidències entre el 1714 i el 1939. Per exemple. l’oligarquia filipista i la burgesia industrial; la instal•lació d’un règim corrupte i carca; el desmentellament institucional del país i les dues vegades “por la gracia de Dios”. Ara, la pugna és per a la redistribució del poder.

Precisament, en l’epíleg, esmenta que Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, seran dues dones que tindran un capítol propi en la història de Catalunya.
Sí, i també hi podria posar la monja Teresa Forcades o l’arquitecta Itziar González. Perquè la nova política, la que és horitzontal, no la jeràrquica vertical dels partits, està liderada per dones. Dones que no s’assemblen gens a Susana Díaz o Carme Chacón, que són polítiques de la vella escola. Les noves formes de fer política són horitzontals, i això les dones ho gestionen millor. Si s’ha de fer gestió d’egos, millor tenir al davant una dona que no pas un home, perquè ell competeix i ella reparteix.

S’ha trobat amb alguna persona que vulgui continuar investigant alguna de les dones que apareixen en el seu llibre?
Hi ha un grup de teatre que tenen un muntatge inspirat en l’obra, que ofereix tres episodis on hi surt Marianna Copons, Magdalena Bolitx i la reina Elisabet Cristina. Teresa Urroz i Chus Gómez treballen en districtes de Barcelona. Recordo que també ha quedat un projecte d’història del Premi 8 de març, que atorga l’Ajuntament de Barcelona, per investigar més la figura de Marianna de Copons, l’espia en temps de guerra.

Vostè participa des de fa temps a diverses tertúlies. Per què en les agendes dels mitjans de comunicació encara costa trobar el mateix nombre d’experts i d’expertes en arquitectura, disseny, música, medicina, periodisme?
És un peix que es mossega la cua. Com que no les veiem a la televisió o a la ràdio, no existeixen. I si no existeixen no les podem convidar al programa. Hem aconseguit que a les tertúlies, com a mínim, hi hagi una dona. Globalment, podem escoltar un 10% de tertulianes, però en el terreny de l’expertesa encara no hem assolit res de res. Si has de parlar d’energia nuclear, sempre es convida a un home. I això s’ha de canviar.

Em sembla que és l’Institut Català de les Dones que té un cercador d’expertes, potser no és massa conegut per a la gent. Es treballa per automatisme. Quan un home es posa “de moda”, te’l trobes a totes les tertúlies. Quan jo vaig a les tertúlies mediàtiques, veig que no hi ha cap programa que obviï les dones. Ser tertuliana no és fàcil, cal cert rodatge. En general, el planter de tertulians ja està establert des d’inicis de temporada, però sí que noto que hi ha una exigència moral per escoltar a homes i a dones. Quan només són homes els convidats, ja ens “choca” que no s’escolti la veu femenina, la qual aporta una riquesa d’idees diversa.

Quins projectes té al calaix Patrícia Gabancho?

He recuperat un projecte que fa molt temps que hi treballo que és sobre moments històrics significatius, perquè expliquen com són els catalans des de l’any 1000 al 1970. A l’estiu, em posaré a redactar-lo. Abans però, faré un llibre breu sobre com volem ser, no donaré respostes però plantejaré els temes bàsics com la llengua, l’energia, les institucions, els partits, etc. Explicaré on som i què podem fer, ja que a la tardor estarem pensant en el futur de Catalunya, en el nostre futur. Ja sabem que volem ser independents i cal començar a pensar-hi. Això és un llibre d’encàrrec, segurament editat per Meteora. M’agrada molt treballar amb editorials petites, ja que crec que el futur va de la mà de les coses petites, properes, productives, tornem al barri. M’hi refermo després d’observar la societat del XVIII, veient la seva potència mercantil.

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Exposició (+)Dones Supervivents
Es pot visitar fins al 22 de juliol en el Centre ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som