Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Ara és l’hora: per uns horaris més propers a la productivitat i la felicitat
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir la presentació d’Ara és l’hora, una iniciativa que pretén incidir en la reforma dels horaris de manera que s’assoleixi l’adaptació a uns temps més racionals, cívics i sensibles a les necessitats quotidianes de la Catalunya que ve.
glocal | 24/04/2014


Fabian Mohedano, el promotor de la iniciativa Ara és l'hora (Foto: Ara és l'hora)

Esther Escolán.-  Fomentar la conversa i la reflexió al voltant dels actuals usos del temps i assolir un consens social i polític que ens porti a aconseguir una transformació real en el sí del teixit econòmic i empresarial actuals, que desterri el fals mite de la productivitat basada en la presencialitat al lloc de treball i ens apropem, d’una vegada per totes, als horaris laborals que imperen a la resta d’Europa des de fa dècades. Uns horaris “beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania”, matisa el promotor de la iniciativa, Fabian Mohedano, “que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i un augment progressiu de les desigualtats”.

En aquest país es paga a la gent per anar a la feina i ser-hi hores i no pas per fer una feina determinada, però fer les coses en menys temps serà un benefici per a la persona i per a l’empresa”, prossegueix Mohedano.

Importància dels usos del temps
Entre els elements que contribueixen a la felicitat destaca la possibilitat d’escollir com emprar el temps, més si cap en aquests moments on conciliar les facetes personal i professional sona més a utopia que mai, “i per això és important tenir el dret a decidir la distribució horària de la feina”, afegeix Mohedano. Ara és l’hora  aposta per programes de flexibilitat com els que ofereixen treball a temps parcial, horaris flexibles a l’entrada o la sortida i el teletreball o treball a distància.

Uns horaris més sostenibles i racionals ens situarien més a prop de la felicitat i evitarien situacions que afloren especialment en èpoques de crisi com la manca de productivitat i competitivitat a les empreses o problemes de salut associats a l’estrès o la falta de son, el manteniment de la desigualtat de les dones, etc. “És urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present”, subratlla el promotor d’Ara és l’hora quan recorda que a gairebé tota Europa l’horari laboral és de 8-9h a 17-18h, parant un màxim d’una hora per dinar, quan al nostre país l’habitual és que l’activitat s’aturi dues hores per dinar -a l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les set o les vuit del vespre.

Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les nou del vespre en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. “En definitiva –afirma Mohedano- se solapa el temps personal i el temps de descans quan, a més, aquest funcionament no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta quan comprovem que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les set o les vuit del vespre.

Conciliació i coresponsabilitat
Un altre dels beneficis que comporta l’optimització dels horaris laborals i un major equilibri entre els temps laboral, personal i de descans és la major conciliació dels àmbits professional i familiar, uns jocs de malabars que recauen principalment en les dones. Elles són les que, de manera majoritària, demanen les excedències a l’hora de cuidar els nens o les persones grans, demanen permisos si es posen malalts o cal portar-los al metge o demanen una reducció de la seva jornada laboral, fets que juguen en detriment del seu progrés i reputació professionals.

 


Jornada al CCCB on va tenir lloc la presentació de la iniciativa el passat mes de gener (Foto: Ara és l'hora)

En una cultura empresarial on compta més ser que fer, quan elles són les que entren o surten a deshores o demanen dies personals per atendre les seves necessitats familiars, aparentment no hi ha cap tipus de represàlia, però a l’hora de promocionar-les internament costa més, i és que no tothom –homes i dones, les quals de vegades actuen com les pitjors enemigues d’elles mateixes- comparteixen que elles anteposin la família a una reunió que, com qui no vol la cosa, s’ha fixat de les 18h en endavant. Al respecte, Fabian Mohedano afirma que “cal seguir treballant en la línea de la coresponsabilitat”, tot i que emfatitza que la iniciativa que representa Ara és l’horava més enllà”, en el sentit que no aborda des d’una perspectiva de gènere la problemàtica dels horaris laborals que imperen avui en dia, sinó que tracta el problema des de l’arrel: els propis horaris en si, que perjudiquen tant homes com dones en l’equilibri de les seves facetes professional, personal i familiar.

Fases de la reforma horària
Un cop analitzada des de totes les òptiques la conveniència d’uns horaris laborals més racionals al nostre país, la seva implementació parteix de tres estratègies principals, tal i com apunten des d’Ara és l’hora. La primera consisteix en trobar la manera com dur a terme la reforma; en paraules del seu promotor, Fabian Mohedano, “ens cal demostrar que és possible”.

La segona busca sensibilitzar a la ciutadania per tal que tothom tingui clar que els nostres horaris són insòlits i no estan emparats per motius culturals o climàtics i la tercera es basa en determinar amb agents socials i l’administració quan i com arribem al moment zero, al moment de dir Ara és l’hora.

Iniciativa que, d’altra banda, compta amb la participació de la psicòloga social i experta en polítiques de gènere Sara Berbel, els professors de la UAB Salvador Cardús i Sara Moreno, el consultor Lluís Casado, la professora del IESE Núria Chinchilla, el treballòleg Josep Ginesta, la directora de l’Associació Salut i Família Elvira Méndez, el professor de la UB Jordi Ojeda, la professora de la Universitat de Girona Cristina Sánchez i d’ESADE Esther Sánchez, i Mercè Otero, de Ca la Dona, entre d’altres.

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som