Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Dones fotoperiodistes en territori d'homes
Igualtat de sexes; igualtat d’oportunitats; integració laboral. Termes com aquests semblen quedar obsolets en un context occidental on la dona està totalment incorporada al món laboral i té llibertat de decisió i expressió equiparable a la de l’home. No obstant, i tot i això, les xifres parlen per sí mateixes. Les dones segueixen tenint dificultats per accedir al cim de les seves professions i, quan ho aconsegueixen, porten a les seves esquenes l’estigma d’haver abandonat casa seva, sobre tot, si tenen fills. El fotoperiodisme és una de les àrees on més es nota la falta de mirades femenines; per exemple, el certamen World Press Photo, en els seus 54 anys de celebració, només ha premiat 4 vegades a dones amb el World Press Photo of the Year. Per què succeeix això?
comunicació | 10/04/2014


La fotògrafa Joana Biarnés, amb la seva càmera fotogràfica (Foto: Joana Biarnés)

Cristina Algarra.- Sheryl Sandberg, actual directora d’operacions en Facebook, dóna les següents xifres en una conferència l’any 2010 per al TED anomenada “¿Por qué tenemos tan pocas dirigentes mujeres?”. Entre 190 caps d’estat, només 9 són dones; al món parlamentari només un 13% del total és femení, i en el món empresarial les dones ocupen només el 15%. Quant a la fotografia, la falta d’estudis en profunditat ens impossibilita saber què opinen les fotoperiodistes sobre el tema o si la falta de mirada femenina és un problema de discriminació o només una casualitat.

A zones de conflicte on les dones estan sotmeses a dificultats més òbvies, trobem assajos com el de Iqbal Pamimi sobre Palestina, on es justifica la falta de dones fotoperiodistes mitjançant la infravalorització de la dona a la cultura árabo-musulmana. A Occident, la discriminació sembla més subtil, gairebé imperceptible.

Joana Biarnés té 80 anys, i va ser la primera fotoperiodista d'Espanya. Recorda amb malenconia la primera vegada que va entrar a la zona de fotògrafs d’un partit de futbol mentre el públic l’escridassava i l’àrbitre va parar el partit per dir-li que cap dona podia estar a aquella zona. Judith Butler, al seu llibre “Cuerpos que importan” explica que “el 'sexe' és una construcció que s’estableix amb la reiteració forçada d’unes normes, de manera que les diferències entre el rol de l’home i de la dona responen a les normes socials d’una època”. Molt similar és el que diu Linda Nochlin als anys 70 a l’assaig “Per què no hi ha hagut grans dones artistes?”, on conclou que la causa l’hem de trobar en una sèrie de factors socials e institucionals que han impossibilitat el desenvolupament lliure de la dona.

D’alguna manera, com diu l’escriptora feminista Kate Millett, el masclisme és un element més d’ordre social. Ara  algunes fotògrafes joves admeten la desigualtat home-dona però aconsegueixen convertir les diferències de sexe en una virtut. Així, fotògrafes que han treballat a zones de conflicte com la fotoperiodista Sandra Balsells o Lourdes Sesgade, admeten que ser dona els ha obert les portes a situacions íntimes amb altres dones de la zona i que ser considerades com a “inferiors” ha provocat que no se les considerés problemàtiques i s’ignorés la seva presència en situacions perilloses.

Quan parlem de la família, però, l’obstacle segueix estan present, i la majoria de fotoperiodistes han d’escollir entre família o treball. “Les dones – diu Sheryl Sandberg – s’enfronten a opcions més difícils que els homes entre l’èxit professional i la realització personal”, i el centre d’aquestes decisions és la maternitat. Anna Turbau, que va haver de deixar de treballar com a fotògrafa durant uns anys per poder dedicar-se als seus fills, recorda conferències de fotoperiodistes on l'única que tenia fills era ella.

La superació de la barrera familiar suposa un conflicte infranquejable per a moltes dones, però aquelles que decideixen continuar al mercat laboral han d’enfrontar-se a un panorama on, encara que més subtilment, la dona no gaudeix d’igualtat vers l’home i, per més imperceptible, el problema és ara més difícil de detectar i més complicat d’enfrontar que fa uns anys.

El feminisme dels anys 70 sembla que ha quedat obsolet, i que avui moltes de les reivindicacions que plantejava produeixen incomoditat. Però és clara, i ara més que mai, la necessitat de fer bullir un nou crit que demani la igualtat absoluta  per a aquelles dones que escullin avançar en la seva vida professional.

Al món de la fotografia la presència de dones fotoperiodistes és necessària per entendre el món des de una altra mirada. Necessitem la mirada femenina.

Altres notícies
Premis de Comunicació no Sexista | comunicació | 07/10/2009
Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona per a l'any 2009 | comunicació | 26/10/2009
El futur de la professió periodística passa per la igualtat de gènere | comunicació | 21/09/2010
Roda de premsa sobre l’estudi Qui figura a les notícies? | comunicació | 05/10/2010
La presidenta de l'ADPC, Carme Freixa, participa en una taula rodona sobre drets laborals en el sector dels gabinets de comunicació | comunicació | 08/12/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoEva cantant sota la pluja!
Quina és l'actitud per superar els obstacles? ... [+]
 
  Foto16 d'octubre, dia de les escriptores
Lectures de textos de dones ... [+]
 
  4ª edició de la Diplomatura de Postgrau en Violències masclistes
La matrícula es pot fer fins el 15 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Màster en Estudis de la Diferència Sexual
Inscripció oberta fins el 30 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Montserrat Roig i la revolta de l'Ateneu Barcelonès
Fins el 17 d’octubre ... [+]
 
  FotoExposició Montserrat Roig cronista d’un temps i d’un país
Continua la itinerança per Catalunya: ara Corbera d'Ebre ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som