Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
L’avortament (2). 1985: L’èxit de la inaplicació de la llei espanyola
La llei del 1985 de despenalització de l’avortament en determinats supòsits no es complia. Ho explica Gemma Nicolás Lazo, investigadora en temes de gènere i dret i professora en el Màster de Criminologia de la Universitat de Barcelona: “segons la descripció del supòsit terapèutic-‘si l’embaràs suposa un atemptat greu contra la salut de la mare’-, l’avortament es podia practicar dins de les dues primeres 22 setmanes. La interpretació d’aquests supòsit era molt laxa, tant per part de la societat (en algunes comunitats més que d’altres) com sobretot de l’àmbit de l’administració i la justícia. Així, era un colador pel qual les dones accedien a un avortament que es creia fàcil i lliure”.Calia un informe mèdic, que es firmava com a pur tràmit burocràtic.
glocal | 11/03/2014

Laia Serra.-  Segons Nicolás, la llei del 85 va funcionar en el sentit que va ser inaplicada. Era un sistema de regla/excepció i sempre hi havia l’amenaça i molta inseguretat jurídica per qui ho practicava. “Qui ho va fer, va guanyar bastants diners, amb una sensació d’impunitat que en un moment va fallar i es va acabar, i van tornar els problemes. Va haver-hi un impàs, entre aquell escàndol a Barcelona i la llei del 2010, que va ser difícil avortar. De cop es va fer una interpretació restrictiva de la llei davant de la por d’un procés penal”. Nicolás es refereix al procés que el 2007 va portar un metge als tribunals per avortaments suposadament practicats fora dels supòsits legals a les seves clíniques de Barcelona. La denúncia del grup ultra catòlic E-Cristians, arrel d’un reportatge emès per la televisió pública danesa, va iniciar el procés, en el qual també moltes dones van ser investigades. El metge, Carlos Morín, i els altres deu acusats van ser absolts totalment al febrer del 2013.

A nivell de cobertura sanitària, era “francament complicat”, segons Nicolás. No hi havia una llei de l’avortament, només un Codi Penal que establia uns supòsits en els quals l’avortament no era castigat, per tant, depenia del catàleg de serveis de la sanitat pública de cada comunitat autònoma: “hi havia tota una varietat de serveis, a banda que hospitals públics -això continua passant ara- es negaven a practicar avortaments perquè s’objectava, i es bloquejava l’accés a l’avortament. A la pràctica, el que acabava passant a l’Estat espanyol era que es creaven clíniques privades que obtenien la llicència a través d’un reglament que ho permetia”. Segons la Comunitat Autònoma, la cobertura econòmica d’aquest avortament era pública o no. Andalusia ho pagava; a Catalunya, d’entrada no estava dins la Seguretat Social. Els governs CiU tenien un conveni amb l’associació Salut i Família segons el qual cobria les despeses dels avortaments, malgrat, per exemple el 2006, que la memòria de l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, recollia que només s’havia concedit cobertura econòmica al 19,2% del total de les dones que avortaren en aquell any. Com explica Nicolás:  “L’accés era fàcil però no cobert sempre per la Seguretat Social. Fins que la llei del 2010 estableix la gratuïtat i l’obligació per les Comunitats Autònomes d’incloure’l en els seus serveis”.

La llei del 85 generava molts desequilibris territorials i discriminacions. Respecte el tema de la gratuïtat però també respecte de la oferta i l’accés. Hi havia Comunitats Autònomes que ni tan sols tenien clíniques. “Hi va haver cert turisme a les ciutats o comunitats amb clíniques privades on es practicaven avortaments –explica Nicolás-, com Barcelona. Hi havia oferta, competitiva pel que fa a qualitat i a preus, fins i tot es venia de la resta d’Europa a avortar. Llavors va esclatar l’escàndol”.

2010: Més seguretat, amb mancances
La llei del 2010 va oferir més seguretat jurídica i garanties a les dones: va treure del seu cap, i del personal sanitari que practicava les intervencions, l’espasa de Damocles que amenaçava des d’aquell incompliment de la llei.

Però es continuen imposant restriccions, segons Nicolás, resultat de pactes que va fe el president  Zapatero amb els sectors més conservadors -“pactes militats però que a nivell simbòlic també eren importants”-.  Nicolás es refereix a l’obligació de la clínica de donar a les dones informació sobre les ajudes a la maternitat i tres dies obligats de“reflexió” abans de practicar-los la intervenció. “Una tutoria de la dona inconcebible, il•lògica amb la pròpia exposició de motius de la llei”, segons Nicolás. I una altra qüestió és que van haver de pactar que els progenitors de noies menors de 16 anys haguessin de ser-ne informats. Nicolás recorda que una altra de les reivindicacions feministes que tampoc no es va aconseguir va ser la de descriminalitzar totalment la dona per avortament. Per tant, l’avortament era semilliure, amb els tres dies de reflexió obligats, fins les 14 setmanes; després, s’aplicava el Codi Penal.

Tot i així, la llei del 2010 va equiparar l’Estat espanyol en aquesta matèria amb la resta de la UE. Segons Nicolás: “en aquella època es va dir que Zapatero, per no ser pioner ni massa ‘progre’, ni quedar-se enrere i no complir amb les reivindicacions feministes del seu propi partit, va donar el termini de 14 setmanes, sense respondre a cap criteri mèdic ni de cap tipus; sinó com una mitjana aritmètica dels terminis dels diferents països occidentals”.

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som