Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
L’autenticitat de la Victòria Sau
El passat 6 de novembre del 2013 ens va deixar la Victòria Sau, escriptora, llicenciada en història, psicòloga, feminista, , mare… Una dona lluitadora, analítica, perseverant, decidida, pionera, amb un instint molt alt de justícia social, a qui la Universitat de Barcelona, on va impartir classes durant 18 anys, retrà homenatge el pròxim 17 de març. També era però una dona romàntica, divertida, amant de la literatura, facetes menys conegudes, que ara la seva filla, Gemma Cànovas Sau, ens desvetlla.
memòria | 10/03/2014


Victòria Sau (Foto: Arxiu familiar)

Cristina Mora.- L’1 d’abril del 1930 el món va acollir a Victòria Sau, una nena que des dels primers anys ja va destacar per la seva agudesa. A l’escola alguns mestres l’anomenaven “la denotada”, fet que li provocava sentiments ambivalents, i sempre la sensació de sentir-se diferent. Victòria Sau va tenir una vocació literària des de ben joveneta i va escriure contes per nenes i adolescents, novel•les de butxaca i guions radiofònics per Ràdio Barcelona. Sentia una verdadera passió per la literatura i especialment per Gustavo Adolfo Béquer i Rosalia de Castro, de qui tenia unes imatges al seu despatx que anomenava romàntic.

 
Victòria Sau, romàntica
Aquesta era la Victòria romàntica, la que li va fer unir-se a Leopoldo Cànovas, escriptor també i llicenciat en Filosofia.

Tots dos ara enterrats a Sòria, terra que els havia captivat pel seu clima, la seva pau i, sobretot, la influència de Machado -que va ser mestre d’un institut durant molts anys-, ion cada estiu, des de finals dels anys 80, estiuejaven. Gemma Cànovas, no va saber fins després de la mort del seu pare, que tots dos havien expressat el desig de ser enterrats allà. La filla de Victòria Sau recorda quan li va explicar la seva mare: “vam parlar fa temps que quan no estiguéssim vius, volíem ser enterrats allà i així per les nits sortiríem agafats de la mà per passejar al voltant del riu Duero”. “Era el fons romàntic de la meva mare, que mai va perdre”, expressa emocionada.

Victòria Sau, escriptora
Leopoldo Cànovas va acompanyar a Victòria Sau durant més de 50 anys en el seu camí. Els unia una gran complicitat, i segons Gemma Cànovas, “ell sempre va donar suport i va comprendre la línia de treball de la meva mare”. Leopoldo havia escrit entre d’altres “Monstruosidades del siglo XX”, on qüestionava les barbaritats de la humanitat al llarg d’aquell segle, i que encara es pot trobar per internet.

Abans que el feminisme copsès Victòria Sau, l’escriptora va seguir escrivint llibres de temes tan diversos com: “Sectas cristianas”, “Historia antropológica de la canción”, “El bandolerismo catalán” o “Cocinar sin errores”. I és que Sau va cursar periodisme a l’Escola Oficial de Periodisme, tot i que no va fer el darrer curs a Madrid, perquè s’ocupava de la seva mare vídua que vivia amb ella, i perquè amb 17 anys ja treballava a l’administració, a l’Instituto Nacional de Previsión (INP). Feina que va haver de deixar quan es va casar amb 25 anys, acollint-se al que obligava la llei:“Excedencia forzosa por matrimonio”.

Victòria Sau, acadèmica
Aquesta etapa de la vida de la Victòria Sau arribaria fins a principis dels anys 70, quan va reactivar la seva faceta acadèmica, segons ens descriu Gemma Cànovas. Era l’any 1976 quan, amb 45 anys, es va llicenciar en Psicologia a la Universitat de Barcelona (UB). I la seva entrada al feminisme va succeir gairebé en paral•lel, ja que al 1974 havia publicat, amb una molt bona acollida, “Manifiesto para la liberación de la mujer”, llibre commemoratiu de l’any internacional de les dones (1975).Tres anys més tard, es llicenciaria en Història Contemporània.

   
Victòria Sau en unes escenes familiars (Fotos: Arxiu familiar)

Quan va acabar la carrera, Victòria va entrar com a professora no numerària a la Facultat de Psicologia de la UB. La plaça estable com a professora adjunta no l’aconseguiria però fins 10 anys més tard, en finalitzar una tesi doctoral que li va costar suor i llàgrimes. "Comportament psicològic de la dona en relació amb el cicle menstrual i un dels seus més freqüents malestars: "La síndrome premenstrual", publicada el 1988. Segons explica Gemma Cànovas, també psicòloga, la seva mare: “Va agafar un tema que li agradava molt com era la influència dels trastorns de la menstruació en el psiquisme de les dones i en el seu estat emocional. Un estudi que avui dia no estranyaria gens, però que en aquells anys sí”.

La filla de l’autora de “Diccionario ideológico feminista”, “La suegra” o “Paternidades” afegeix: “M’agradaria destacar que va ser com l’obra de la Sagrada Família, perquè va estar 10 anys per acabar la tesi. I es queixava de les pegues que li van posar, de com la feien patir, sobretot els últims 5 anys. Ella notava que li posaven traves més enllà dels qüestionaments científics, notava que, fins i tot, el que li estaven fent eren qüestionaments ideològics”.

A la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, Secció Psicologia, de la UB,va entrar en sintonia des del principi amb la professora Magda Català, amb qui van ser pioneres impartint l’assignatura optativa de “Psicologia Diferencial”, des d’una perspectiva de gènere, on creaven a més espais on reflexionar sobre el feminisme. Igualment, anys més, va publicar el llibre “Psicologia Diferencial del sexo y del género”, juntament amb la doctora i professora de Psicologia Diferencial de la UB, Maria Jayme.

VictòriaSau, psicòloga
Poc coneguda ha estat la faceta de la Victòria Sau com a psicoterapeuta, que va mantenir una consulta privada des de poc després de llicenciar-se. “Va atendre moltes persones, majoritàriament dones, a la seva consulta privada i es va crear un estil personal de treballar, amb un enfocament dinàmic i de gènere”, destaca la seva filla.

Sau no va rebutjar la psicoanàlisi, però “a mesura que anava aprofundint en alguns conceptes va qüestionar aspectes d’aquest”. Fins al punt d’afirmar algun cop que “la psicoanàlisi era una de les eines que té el patriarcat per anar contra les dones”.

Gemma Cànovas, talment ho va fer la seva mare, expressa la necessitat de qüestionar certs conceptes “que han estat a més distorsionats i incorporar un enfocament de gènere en el treball psicoterapèutic en l’atenció a les dones en diversos àmbits”.
 


Victòria Sau en una simpàtica fotografia. (Foto: Arxiu familiar)

VictòriaSau, feminista
El despertar del feminisme li va arribar a la Victòria Sau l’any 1975 amb les lectures de “La mística de la femineidad” de Betty Fredan i “El segundo sexo” de Simone de Beauvoir, unes obres molt reveladores en el marc del franquisme. Lectures que, segons expressa la seva filla, “van il•luminar-la”i que, segons expressava ella en una entrevista, va ser com si se l’obrís el pensament al“descobrir tot el tema dels sexes i del domini cap a les dones. Va ser com una “al•lucinació en un cert temps”.
 
Juntament amb el fet que li haguessin fet abandonar la seva feina, que va suposar ja en el seu moment “una ferida”, afegeix la seva filla. La ironia de la vida va fer que quan ja estava a la universitat, Victòria Sau revés una carta donant-li l’oportunitat de reincorporar-se novament a la feina. Una oferta que, òbviament, va refusar.

El llegat de la Victòria Sau
Victòria Sau ens ha deixat el seu llegat de reivindicacions feministes, el seu pensament transgressor crític amb el sistema patriarcal, el qual va deixar ben escrit i definit, perquè fos comentat, criticat i desqualificat fins la seva extinció, segons els seus desitjos. “El patriarcat és una institució inscrita en la societat, però que no està escrita. És com un fum que l’embolcall a tot però que no es deixa aprehendre”, havia comentat en més d’una ocasió. Considerar-lo una institució era segons ella el primer pas per poder jutjar-lo i considerar-lo exhaurit, deixant el terreny adobat per la construcció d’una societat més feminista.

Fins a tal punt estava convençuda que, al Segon Congrés de les dones de Barcelona, celebrat el 2010,  a través de Grup d’Estudis antropològics (GEA), que havia fundat, van elevar a les Nacions Unides el reconeixement de la existència del patriarcat, demanant una petició de perdó pels segles de masclisme viscuts. Una història, la de les dones, plena de vulneracions dels drets humans, segons exposaven.

El gran valor de la investigadora ha estat, segons Gemma Cànovas, “les seves aportacions d’un feminisme que ella anomenava científic, desenvolupant una teoria feminista,però científica, per poder explicar com s’han configurat les relacions entre homes i dones en l’àmbit històric, des de la desigualtat. I els efectes que tot això comporta en les dones i els homes, que han acabat sent també víctimes de la mateixa trampa que s’han muntat”.

Fins a sempre Victòria
Gemma Cànovas agraeix que la seva mare li inculqués la importància de mantenir la dignitat personal com a dona i com a persona, “així com  buscar la coherència entre el que es pensa, el que es vol aconseguir i el que es fa. I valorar l’esforç personal per aconseguir els mateixos objectius”, destaca orgullosa.

Els darrers anys de la vida de la Victòria Sau, que tot i anar en cadira de rodes estava en plena facultat mental, mare i filla han pogut parlar molt, i van gaudir de quelcom que sempre les havia unit: el sentit de l’humor. Ens la podem imaginar doncs fullejant “El Jueves” o mirant l’inspector Gadget, tal com ho rememora la Gemma, mentre s’anava acomiadant amb un somriure a la boca.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som