Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
María Rosario de Parada, tenacitat i compromís d'una dona de caràcter
Ous ferrats amb “chulla”. Aquesta és la senzilla menja que María Rosario de Parada, Maruja en la intimitat de família i amics, ens va preparar a la meva família i a mi a El Rincón, la seva naturalesa humanitzada a Santa Cruz de la Serós, al Pirineu Aragonès, quan jo era només una nena de quatre anys d’edat. Aquest és l’únic record, alguna cosa difuminada en el temps i l’espai, que tinc d’aquesta gran escriptora i periodista; però, el ressò d’una personalitat desbaratadora i enèrgica, m’assalta quan sento a la meva mare donar-li cos a aquesta petita trobada del que fa ara més de vint-i-cinc anys.
memòria | 22/10/2013

Laura Armario.- Haig de confessar que amb prou feines coneixia la trajectòria vital i professional d’aquesta pionera del periodisme aragonès, María Rosario de Parada (Saragossa 16-09-1921–Saragossa 13-09-2013),  ferma defensora de la independència intel•lectual i del dret de tota persona, sigui quin sigui el seu sexe i condició, d’exercir amb bravesa i passió la que consideri la seva vocació.

Per descomptat, després d’haver observat, escoltat i llegit documents, descripcions, emotius comiats i sincers afalacs, no em queda cap dubte de la passió de la que va fer gala María Rosario, en tots i cadascun dels projectes que va dur a terme al llarg de la seva vida. Una passió que juntament amb un exhaustiu perfeccionisme es reflecteixen  tant en la seva vida, com en la seva obra.

 Els seus primers passos com a periodista tenen lloc després de diverses vivències, fets d’extraordinària influència per a totes les dimensions que conformen a aquesta gran dona: La Mezquita, una finca que es converteix en l’escenari d’una feliç infantesa en companyia de la seva gent i dels llibres, les seves veritables i úniques “joguines”; dissortats esdeveniments durant la Guerra Civil la marcarien per sempre, fins a intentar redimir als protagonistes de la barbàrie en la seva primera novel•la; Hernán Palacio, el seu espòs i suport incondicional; el trasllat fins a Argentina, concretament fins a Mar de Plata, al costat del seu marit i els seus cinc fills, terres “porteñas” en les quals passaria dos anys demostrant la decisió i valentia d’una dona que no es deixava acoquinar pels cops de la vida; el retorn a Espanya, la pèrdua d’un fill i el començament de la seva carrera professional.

A María Rosario la imagino una persona oberta a la vida, incansable investigadora de la seva realitat i transmissora de la mateixa en un estil senzill i directe, sense artifici. Ella mateixa confessaria les claus del seu estil expressant-ho així: “Escric sobre el que he viscut, sobre el que he vist. Només intento penetrar en la pell aliena i, d’aquesta manera, comprendre i embolicar amb una carícia amable a tota la humanitat”. I això és el que demostra tant en els seus primers articles a Amanecer o a El Noticiero després, publicacions de la capital aragonesa que donarien suport als primers passos professionals de la periodista a finals dels anys 50 del segle XX, enfrontant-se per això en diverses ocasions a la censura franquista, com a les cròniques, reportatges i entrevistes a personalitats de renom (Manuel Fraga, Santiago Carrillo,…) que signaria durant els anys 70 i 80, o en les seves obres, que mostren d’una manera més palpable aquest intent per penetrar a la pell aliena, amb delicadesa, amb respecte, des de l’afecte i la comprensió, sense rancúnia ni violència, tal com podem apreciar en novel•les com Entre dos fuegos (1995), el seu primer i molt valorat treball editorial, basat en el tràgic succés que durant la guerra civil espanyola va fustigar a la família Lacambra, acompanyants de la seva infantesa i maduresa; El manifiesto de un jubilado (1998), àcida història sobre la realitat de la tercera edat i la podridura de la política; Erminda Borgheti, una mujer (1996), la llegenda d’una jove encadenada al seu  infaust i punyent destí, inspirada en la “mucama” que li va donar servei a Mar de Plata, obra inclosa com a finalista del Premi Planeta d’aquell any; El testamento de una reina (2006), la seva particular visió de la reina Isabel la Catòlica, o altres treballs, com Ferro-Carril a Francia por Canfran; una esperanza con futuro (1991); El pueblo gitano en España y Aragón: historia, leyes, costumbres, anécdotas, integración (1997); fruit de la seva entrega a les causes justes; o Conversaciones con Pedro Laín Entralgo (1994), treball del qual se sentia especialment satisfeta i orgullosa, potser per tractar-se de la biografia d’un dels intel•lectuals espanyols més rellevants del segle XX, o potser perquè el protagonista era un bon amic amb el qual Rosario va compartir multitud d’inquietuds i somnis.

El seu caràcter tenaç i perfeccionista la portaria a matricular-se a Ciències de la Informació el 1959, a l'Escola de Periodisme de Barcelona, encara que no serà fins  l’any 1981 que aconsegueix el seu títol de llicenciatura. Aquesta distància en el temps no es deu ni a la desgana ni a la deixadesa, sinó a la necessitat d’apostar per uns coneixements ben assentats, presentant-se als exàmens només en el moment en què comptava amb la seguretat suficient sobre la validesa de tot el que havia après. De fet, María Rosario de Parada podia presumir de no haver suspès mai un examen!

L’entrega i dedicació a la seva família i a la seva professió li van provocar la necessitat de construir un equilibri entre tots dos amors, és per aquest motiu que els seus treballs  més elogiats es feien esperar, o que la seva llicenciatura hagués de dilatar-se en el temps, mentre no deixava de perfeccionar la seva ploma i el seu agut enteniment sobre tot allò que l’envoltava, escrivint per a mitjans aragonesos, El Pirineo Aragonés o El Periódico de Aragón, o catalans, cas de la seva breu col•laboració amb el Diari de Barcelona.

En els últims anys del segle XX i els primers del nou segle, la imparable activitat de Rosario no donava treva: peça clau de l’Ateneo de Zaragoza, conferenciant incansable, presidenta de la Asociación Aragonesa de Amigos del Libro i protagonista d’un homenatge a càrrec de la Asociación de la Prensa de Aragón el 1996, entre altres esdeveniments.

Cas digne de reconeixement, la tasca de Carmen Bandrés, en abordar amb elegància i refinament una biografia novel•lada sobre l'homenatjada, obra de capçalera per a la meva petita investigació i que recomano amb fervor des d’aquí.

Em sento profundament agraïda per haver rebut l’encàrrec de submergir-me en la història i la vida d’una dona tan fascinant com senzilla, perquè moltes vegades no sabem quant a prop estem de les persones dignes d’admiració, perquè les coses i les persones veritablement importants sempre passen desapercebudes. Per això, gràcies María Rosario de Parada, pel teu caràcter, per la teva personalitat, per la teva obra, perquè encara que t’has anat lluny, ara et sento una mica més a prop.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Curs sobre l’autoconeixement i l’autoaceptació per a construir relacions no tòxiques i igualitàries. Superant les dependències afectives
El curs es durà a terme del 9 al 30 d'octubre ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Dones i Ciència
Es pot visitar del 12 al 26 de setembre de 2019 ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som