Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
“Bicimissatgeres”: un somni sobre rodes
El sector de la missatgeria amb bicicleta està creixent a Barcelona en els últims anys. A més de ser un transport ràpid, és més ecològic i ajuda a la descongestió del centre de la ciutat. És també una manera de fer esport i, segons les persones que estan vinculades, una bona manera de desestressar-se i d'aconseguir una dosi de llibertat. No obstant això, molt poques són les dones que es dediquen a aquesta feina. En aquest reportatge coneixerem les experiències de les úniques dones a Barcelona que exerceixen la missatgeria sobre bicicleta.
glocal | 10/10/2013


L'Yvonne amb la seva bicicleta

Cristina Mora.-  L’Yvonne Schmickl ve d'Àustria i s'acaba d'estrenar com a “bicimissatgera” a Barcelona. Després d'un mes fent una substitució, aquesta traductora i intèrpret de professió, alternarà a partir d'ara el seu treball enfront de l'ordinador amb mitja jornada donant-li als pedals. Està encantada de treballar a l'aire lliure i complir un dels somnis de la seva vida. Quan se li pregunta sobre el que li aporta la bicicleta, l’Yvonne no dubta a respondre: “llibertat, independència, salut i felicitat”.
 
Abans, l’Yvonne dedicava la seva jornada de 40 hores davant l'ordinador treballant amb pàgines web i segons ens explica “sortia del treball molt “ratllada” i utilitzava la bici com a teràpia. Després del treball agafava la bici i se'm passava tota la tristesa”.

No és d'estranyar que un dels referents en l'aprenentatge de l'ús de la bicicleta per a adults a Barcelona, el Bicicleta Club Catalunya (BACC), iniciés en el 2009 cursos de “Biciteràpia” per combatre l'estrès i potenciar la il•lusió. Segons dades del BACC, en aquest any un 85% dels alumnes van ser dones i la mitjana d'edat va ser d’entre 43 i 48 anys.

Per la seva banda, el Baròmetre Anual de la Bicicleta, de la Fundació ECA Bureau Veritas del 2011, de CCOO, destacava que el perfil dominant dels usuaris de la bicicleta és un home, jove, amb formació universitària, ocupat o estudiant, mentre que les dones de més edat i amb un nivell inferior d'estudis representa el percentatge major de persones que no saben anar amb bicicleta.

La seva àvia ja anava amb bicicleta
L’Yvonne, en canvi, recorda ja des de petita a la seva àvia, una dona gruixuda, d'una petita ciutat, muntada en la bicicleta, carregant amb les bosses de la compra. La cultura de la bicicleta sembla estar més desenvolupada en altres països europeus com Alemanya, Àustria, Països Baixos o EUA. “La meva mare va amb bicicleta tots els dies al treball. A Àustria agafem més la bicicleta”, comenta, “no imaginava que a Espanya això no ha estat així”. Una de les raons, segons l'opinió d'aquesta traductora establerta a Barcelona des de fa anys, és l'educació: “crec que a Àustria les nenes reben una educació menys desigual. Aquí encara hi ha escoles privades on les nenes van amb faldilles i els nens amb corbata, cosa que a Àustria no passa. També sol passar que als nens els regalen bicis millors i a les nenes de color rosa, de princesa, i els diuen “ves amb compte de no embrutar-te”. Ens ensenyen des de petites a ser més fràgils”.

En canvi l’Yvonne, acostumada a trencar amb les barreres per qüestió de gènere, quan li van oferir el treball de missatgera amb bicicleta, una ocupació majoritàriament masculina, de seguida es va llançar, convençuda que el fet de ser estrangera ajuda a trencar amb les convencions pròpies d'un lloc. Quan surt per carretera o a la muntanya, l’Yvonne s'adona que la majoria de les vegades és l'única dona. “El ciclisme, en general, és cosa d'homes”, comenta.

 


La judith, la dona veterana a Barcelona de la missatgeria en bicicleta

Aquesta jove austríaca que pot arribar a recórrer entre 40 i 50 Km diaris per la ciutat repartint paquets, i que mai ha tingut un accident aconsella “la clau és mirar als altres conductors als ulls. Comunicar i fer-los veure que ets una persona, i no posar en perill a ningú”. Segons l’Yvonne, “a Barcelona, potser perquè això d’anar en bicicleta és una mica més nou, la gent ha après a mirar i cada vegada hi ha més consciència”.
 
Connectades per un somni
Si una cosa uneix a aquestes dones que s'han aventurat a treballar en la missatgeria amb bicicleta és la connexió amb el sentiment de llibertat i l'haver complert una espècie de somni. La Judit Pordan és la veterana de la missatgeria en bicicleta a Barcelona, amb 5 anys d'experiència ja. “A mi m'agrada molt la bicicleta, des de petita anava amb bici en les vacances i per això era un regal que pogués fer el que m'agrada més en la vida i a més pagant-me”.

Aquesta dona hongaresa ha transportat al llarg d'aquests anys des de quadres, pintures, rams de flors, llibres retornats a la biblioteca, mostres de laboratori... Recorda el que per a ella va ser més divertit: “un vestit de bany que algú havia oblidat en una piscina” i el més curiós: “6 conills per a un restaurant. Coses de la vida quotidiana”, destaca. Fa una mitjana de 30 o 35 adreces al dia o fins a 45 en distàncies curtes “i abans de la crisi”, segons puntualitza.

La Judit que considera que aquesta professió és més masculina per la duresa física apunta: “No és com el Tour de France però és dur. A mi m'ha costat com dos anys tenir la força, i portar el dia des de la primera hora fins a l'última i tenir ganes i energia per a la casa. En els primers dos anys, fins que no vaig tenir els meus músculs, sí que em va costar una mica”. Per a Judit és imprescindible mantenir-se en forma, descansar i menjar bé, “recuperar els minerals o vitamines que perds per l'esforç. Perquè és un esport i has de tractar-te com una esportista que es passa vuit hores damunt de la bici”, aclareix. A més, “és un treball que obliga a portar pes, on sempre estàs suant, et poses les ungles negres... Potser a les dones no els agrada tant l'adrenalina”, afegeix. Sobre si és un treball amb un límit d'edat, la Judit opina que tot depèn del nombre d'hores de treball: “Si fas 4 per exemple, i reparteixes amb una capseta darrere de la bici, pots fer-ho. Si són 8 hores ja és més dur”.

La comunitat de “biciclistes”
Aquesta hongaresa que va arribar a Barcelona a la recerca d'aventura, s'identifica amb “la vida “biciclista”, tal i com la denomina. “Som una bona comunitat, perquè ens saludem tots al carrer, anem als mateixos llocs i participem en concursos com l’Alley Cat”, explica. Un grup de gent unida per les rodes i la passió per la bicicleta. “Potser som encara una miqueta nens i nenes, d'esperit jove, millor dit. Anar amb la bici et deixa una mica ser nena perquè estàs com volant. M'encanta”, diu rient la Judit.

Vàries són les competicions que s'organitzen a tot el món i l'estat espanyol entorn a la missatgeria amb bicicleta. L’Alley cat (Els gats del carrer) és una d'elles. Una carrera informal organitzada per missatgers amb bicicleta que es duu a terme cada any en una ciutat diferent, sent Torontó el lloc on es va iniciar en 1989.
 


Sara Costa durant la seva etapa de bicimissatgera

La Sara Costa, originària de la Corunya, ha participat també en alguna d'aquestes competicions. Va ser el cas del Campionat Ibèric de missatgers amb bicicleta (CIMB), en la primavera del 2010, mentre va estar treballant en la missatgeria a Barcelona. “Allí sí que hi havia altres dones. Hi havia dues noies d'una missatgeria de biciletes de Pamplona que ens van donar una pallissa espectacular a tots. I després hi havia una altra noia de Madrid, la Rebeca. També hi havia una altra de Barcelona, que no era “bicimissatgera” però era una apassionada”, recorda aquesta llicenciada en Història. La Sara Costa, que va viure 15 anys a Barcelona, explica que era una ciclista urbana que usava la bicicleta per a tot: “va haver-hi una temporada, quan era “bicimissatgera” que em tirava 11 hores en la bici. Més el cap de setmana que m'anava amb els amics de tapes amb la bicicleta, o si sortia i hi havia un concert m'anava també amb bici. Menys quan estava menjant i dormint estava amb la bicicleta”.

 “Més qüestió d'estratègia que de força”
Aquesta gallega explica com es va embarcar en un treball gens comú entre dones: “Jo estava a la universitat i vaig acabar la tesina, i la vaig defensar. Vaig fer Història i Arqueologia. L'endemà un amic meu que estava en una empresa de missatgeria em va dir “necessitem a algú urgentment per demà”.

Recorda que de vegades li tocaven torns partits i treballava de 8 a 20h, amb dies de pluja i fred a l'hivern i de molta calor a l'estiu. Malgrat la duresa, Sara destaca: “era molt dur però molt gratificant també. Jo venia de fer la tesina, d'estar a la biblioteca 14 hores al dia i estava fregida. I estar a l'aire lliure tot el dia m'encantava. Era com estar passejant amb bici tot el dia. Tenies temps per pensar millor en les teves coses i més positivament. Psicològicament és boníssim”.

Per a la Sara el treball de la missatgeria amb bicicleta és més una qüestió d'estratègia que de força física. “Pots estar en una forma física regular i ser un/a bicimissatger/a espectacular. És qüestió de  molta estratègia, perquè normalment has de recollir un paquet aquí i lliurar-ho allà. Llavors penses en com fer-ho, en la ruta. Agafo això, li passo a un altre company pel camí per optimitzar el temps, etc. I això et dóna una manera d'organitzar els teus recursos que a mi m'ha servit després per a les meves coses, per fer els meus encàrrecs, per exemple”, valora Sara, que actualment treballa en una empresa de programació i analítica web a la Corunya.

Pel fet de ser dona en una missatgeria de bicicletes, es va trobar més d'una vegada amb la sorpresa en la recepció de les empreses: “quan feia els lliuraments i recollides en les empreses em miraven com si fos absolutament un marcià, en pla: Què fa aquesta aquí? Jo crec que, en general, que els vingui un “bicimissatger” ja els hi xoca i que els hi vingués una dona ja es quedaven en pla, un moment”.

I malgrat que la Sara considera que és un treball amb bastant risc també valora, com la Judit i l’Yvonne, que a Barcelona els conductors estiguin bastant sensibilitzats amb les bicicletes. Cal destacar en aquest sentit, segons les dades de l'últim Baròmetre de la bicicleta, que un 75% de catalans tenen una bicicleta a la seva casa i que unes 450 mil persones utilitzen diàriament la bicicleta a Catalunya.

 

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som