Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Emigrar: un viatge sense bitllet de tornada?
La ‘Fuga de cervells’ és un fet comú en la nostra societat des que la crisi es va assentar al nostre país. Joves altament qualificats marxen en busca d’una estabilitat econòmica i d’un reconeixement professional. Aquest és el cas de l’Èrica, la Marta i la Michela, tres noies que, per motius diferents, van decidir buscar una nova oportunitat fora de les nostres fronteres.
glocal | 28/09/2013


L'Erica Garriga

SantilariHeim.- Molts joves no marxen a l’estranger per voluntat pròpia, sinó perquè veuen que Espanya no té la capacitat d’oferir-los el que se’ls va prometre durant la seva adolescència. La gestió que l’Estat espanyol ha fet de les polítiques laborals, junt amb la situació de crisi, ha tingut com a conseqüència que la generació dels 80 i 90 -fins i tot el col•lectiu més format- tingui moltes dificultats per trobar un lloc dins el mercat laboral. Per aquest motiu, es veuen obligats a marxar del país. Els destins són ben diversos: tot i que la majoria opta per un destí europeu, hi ha qui prefereix provar sort en altres continents.  Aquest és el cas de l’Èrica Garriga, una catalana de 32 anys que l’estiu de 2010 va decidir emigrar a l’Argentina. “Només trobava feines en empreses de treball temporal i de seguida tornava a estar a l’atur; no podia pagar la hipoteca i vaig haver de tornar a casa dels meus pares”, explica. Va trigar quatre mesos en trobar feina, i actualment treballa d’administrativa al Casal de Catalunya de Buenos Aires, ciutat on resideix.

Com molts altres emigrants catalans, Èrica utilitza les xarxes socials per connectar amb gent que està en la mateixa situació que ella. De fet, ella és l’administradora de ‘Catalans a Argentina’, un perfil actiu en les diverses xarxes socials, com Facebook,  que serveix per organitzar trobades i sopars amb l’objectiu d’estar en contacte amb catalans.

L’Èrica no va tenir gaires problemes per adaptar-se, ja que la seva parella i la família la van ajudar en tot moment. “A l’Argentina els europeus estem molt ben vistos, sobretot si som catalans, espanyols o italians, ja que aquí hi ha molts ascendents d’antics emigrants espanyols i se senten identificats amb nosaltres”, apunta. “Des de l’Argentina es viu amb preocupació la crisi a Espanya, ja que els recorda al corralito”, afegeix. Tot i haver-se adaptat ràpidament a la vida d’Argentina, l’Èrica no veu amb bons ulls la fugida de joves a l’estranger. “Cal destacar que no és l’esperit aventurer el que ens porta aquí; no és el mateix marxar per voluntat pròpia que mig forçat per manca de feina i recursos”, declara.

L’Èrica, com moltes altres persones, va decidir marxar perquè la situació aquí era insostenible. Forma part doncs, d’un col•lectiu de joves que voluntàriament prenen la decisió d’emigrar. Aquest no és el cas de la Marta Hernández. Té 36 anys i és llicenciada en veterinària. Quan estava acabant la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, una empresa catalana li va oferir marxar a Austràlia durant sis mesos per fer un període de recerca. Vuit anys després, s’ha convertit en ciutadana australiana i té passaport australià. “Al principi va ser difícil per la llengua, per estar sola, trobar a faltar la família, per la feina; però la cultura i els valors australians són molt semblants als nostres, i també t’adaptes a una millor qualitat de vida, al respecte que la gent es té i a unes millors condicions de treball”, explica. La Marta va marxar de Catalunya amb feina al seu país de destí, però un cop instal•lada a Austràlia, no li va costar gaire trobar noves oportunitats laborals. Als dos mesos d’haver presentat la tesi doctoral a Barcelona, li van oferir un postdoctorat, i actualment dóna classes d’epidemiologia veterinària i salut pública en una universitat australiana. “Les oportunitats de recerca a Austràlia no tenen res a veure amb les oportunitats a Espanya, com tampoc la remuneració pel mateix treball”, declara. 

Des que va arribar a Austràlia, la Marta ha viscut a Bendigo i a diversos apartaments a Sydney, fins que s’ha instal•lat amb el seu marit i el seu fill a Wagga Wagga, un poble de l’interior. “Aquí la gent no està tan lligada a la terra i es mou molt dins i fora del país”, apunta. A més a més, “Austràlia és un país on els estrangers que tenen una formació i tots els papers en ordre són molt benvinguts”, afirma.
 


Marta Hernandez, en un projecte de recerca en una granja

De la mateixa manera que l’Èrica, la Marta també manté el contacte amb d’altres catalans que viuen a la zona a través de les xarxes socials, i explica que organitzen trobades entre catalans i donen suport a aquelles persones que emigren a Austràlia i necessiten informació o ajuda en qualsevol aspecte. I afegeix: “Si a Espanya no hi ha oportunitats, millor anar-les a buscar a fora. Potser no és la millor solució per millorar el país, però veient com estan les coses, la gent ha de buscar les oportunitats allà on són”.
 
Precisament això és el que va portar la Michela Muñoz a emigrar als Estats Units. Michela és de Madrid i compta amb una àmplia formació acadèmica: va començar la seva trajectòria a la capital espanyola, on es va llicenciar en enginyeria de telecomunicacions.

A banda de la carrera, també va realitzar tres màsters, a Madrid, a França i als Estats Units, respectivament. En aquest darrer país, va fer el doctorat en enginyeria de telecomunicacions a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia. Des de llavors, s’ha instal•lat a Los Àngeles. “Quan vaig acabar el doctorat em van donar la targeta de residència, per això em va ser bastant fàcil la transició a la vida laboral”, comenta. Un cop instal•lada, va treballar a l’Institut de Tecnologia de California i a l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial.

La Michela, que porta tretze anys als Estats Units, s’ha convertit en ciutadana nord-americana i des de 2007 està treballant per la NASA. És investigadora principal, tot i que anteriorment ha treballat com a enginyera de sistemes de càrrega útil d’instruments i enginyera d’operacions d’instruments i ciència. Ha participat en projectes importants, com els sistemes JunoCam i el Juno Ka-band Translator System (KaTS), entre d’altres. El projecte Juno dóna nom a la nau espacial que va sortir l’agost de 2011 en direcció Júpiter. Trigarà cinc anys en arribar des de l’atmosfera terrestre fins als planeta Júpiter, on n’estudiarà l’origen i la seva evolució amb l’objectiu d’entendre com es va formar el sistema solar. Es preveu que l’any 2016 la nau pugui enregistrar imatges per enviar-les a la terra, tal i com va fer el Curiosity a Mart.

Tot i tenir una posició privilegiada com a enginyera de telecomunicacions a l’empresa amb més renom en l’àmbit de Telecomunicacions, declara: “ Porto tretze anys als Estats Units, tinc feina permanent a la NASA, així que de moment em quedo aquí, tot i que no descarto tornar a Espanya si m’ofereixen una feina interessant”. Ella va marxar d’Espanya tenint una bona feina, però volia potenciar la seva carrera professional a nivell internacional. “Penso que sempre s’han de buscar millors oportunitats de les que es tenen. Jo ja ho vaig fer abans que comencés la crisi a Espanya, senzillament perquè volia aprendre més i complir el somni de treballar a la NASA”, comenta. Tot i que va marxar en busca del seu somni als Estats Units, aquest és un país on la immigració provinent de països llatins no està gaire ben vista. “Ja fa temps que no es veu molt bé -la immigració-, però el cert és que cada cop hi ha més espanyols que vénen als Estats Units a la recerca de feina".

Emigració igualitària
El paper de la dona en tots tres països és similar, ja que la diferència entre homes i dones és casi inexistent. Es valora la capacitat de la persona envers l’entorn laboral i no el seu gènere. Des del punt de vista de la Michela, el paper de la dona dins la NASA està ben valorat. “Penso que la valoració es basa en la persona independentment de ser home o dona” explica. “Les oportunitats per a les dones, almenys en la meva àrea de treball, són les mateixes que per als homes”, afegeix la Marta Hernández, des d’Austràlia. L’Èrica, però, des de l’Argentina, comenta que la dona “en la majoria dels casos, té un rol laboral molt similar a Catalunya, ja que surt a treballar tot i ser mare, i té els mateixos problemes que Catalunya en quant a distincions entre gènere i sou.”

L’actual crisi econòmica provoca que cada vegada més persones optin per seguir el mateix camí de l’Èrica, la Marta i la Michela, i per a molts emigrar s’ha convertit en una solució a curt termini. Caldrà veure, però, com aquesta fugida de professionals afecta el mercat laboral espanyol i si en un futur aquest serà capaç de recuperar tot el patrimoni que ha deixat escapar. “Les oportunitats s’han de buscar allà on són, i si això implica marxar a l’estranger per una temporada, doncs endavant. Sempre ets a temps de tornar a casa i l’experiència és inavaluable”, conclou la Marta.

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som