Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
De la perversitat del llenguatge i els seus efectes
No ens ho creiem. Una lectura crítica del llenguatge neoliberal” és el títol del llibre que ha publicat recentment Clara Valverde amb l'editorial Icària. En ell analitza les estratègies lingüístiques que ha utilitzat el neoliberalisme per manipular a la ciutadania davant l'anomenada “crisi”. Escriptora sobre temes de biopolítica, ha investigat també sobre el trauma transgeneracional de la violència política. Filla del professor, poeta i traductor José María Valverde, del que va heretar el compromís social i l'esperit crític, Clara és professora d'infermeria i coordinadora de l'Equip Aquo de formació especialitzat en la medicina basada en la narrativa i la relació terapèutica.
glocal | 10/09/2013


Clara Valverde. (Foto:  Jorge Albareda)

 Cristina Mora.-  -En el primer capítol de “No ens ho creiem. Una lectura crítica del llenguatge neoliberal” parteixes d'una reflexió: “Poden perquè encara els creiem”. És tan ingènua la societat o és que els de dalt són extremadament hàbils?
Les dues coses. El neoliberalisme és molt hàbil. La seva supervivència depèn de que ens creiem les seves mentides i que ens deixem manipular. Si deixéssim de creure que “aquesta crisi millorarà l'any que ve”, que “són mesures excepcionals per a temps excepcionals”, sortiríem al carrer totes i tots i s'enfonsaria el sistema. Però tenim por i ens és més còmode creure'ns les mentides dels poderosos, encara que sigui en part, i no fer res, queixar-nos al del costat i esperar que una altra persona lluiti per nosaltres.

Podríem dir obertament que els grups de poder, els que ens governen ens han fet un rentat de cervell? En el teu llibre comentes que “la població ha adoptat el model mental i el llenguatge de les elits que la maltracten”...
Sí, ens renten el cervell però ho han de mantenir i seguir fent tots els dies a través de la premsa “reverencial”, a través dels tertulians, per tots els mitjans necessaris, no sigui que tinguem un pensament crític i ens neguem a seguir-los el joc. El que hagin de seguir amb la seva propaganda, a tota hora pertot arreu, demostra que en el fons tenen por que qüestionem. Hi ha esperança!

Existeix llavors una inconsciència generalitzada sobre el poder del llenguatge?
Sí, estem en una societat en la qual no s'educa per qüestionar, per tenir pensament crític, en la qual es desanima l'arriscar-se, el fer entremaliadures rebels. I no donem molta importància al fet que tot el dia, pertot arreu, els poderosos tenen la veu cantant. El llenguatge és el que manté el poder. El creure, o almenys no qüestionar el que diuen els polítics, la Troica, la premsa de l'estat, manté aquest sistema de desigualtats i injustícies.

Quins són els efectes de frases del tipus: “Amb els temps que corren”, “Cal fer sacrificis” “Hem gastat massa...?
Al no qüestionar aquestes frases, donem permís als poderosos a seguir facilitant que els rics siguin més rics i els pobres més pobres. I si ens creiem un petit percentatge d'aquestes frases, ens donem permís per no sortir al carrer amb la nostra indignació i no ens donem permís a negar-nos a ser governats pel neoliberalisme.

Parles en el llibre d'un llenguatge pervers per induir sentiments de culpa, dubte, mentida i por. Sembla que el llenguatge neoliberal s'ha aprofitat de la nostra tradició judeo-cristiana on a través de la culpa i la por se'ns ha tingut sempre controlats?
 

Més que la tradició judeo-cristiana (fa 500 anys que els jueus van ser expulsats d'Espanya i la gent no sap res sobre el “judeo”), el que els poderosos utilitzen és la por que portem a les venes, la por de la Guerra Civil, de la Dictadura, i de la resta de la violenta i trista història del segle XX. No s'ha fet un treball col•lectiu (ni individual) de veure com la nostra generació, els néts de la Guerra Civil, encara arrosseguem maneres de sentir i reaccionar que són dels nostres avis i pares. En l'Estat espanyol hi ha molta por. Si un diu o fa alguna cosa per realment qüestionar el poder i les manipulacions dels poderosos, de seguida hi ha molta gent amiga que et diu en veu baixa: “Vés amb compte”, quan en realitat hauríem de tenir por de les conseqüències de no qüestionar. Un alt percentatge dels nens de Catalunya i d'Espanya ara passen gana. Per què no ens aixequem, sortim al carrer i cridem sobre això?

Ens estan robant la sanitat i l'educació públiques, que són nostres. Per què no lluitem per frenar això i defensar la sanitat i l'educació per a les properes generacions, en comptes de deixar que alguns poderosos facin negocis amb el que és de tots? Hauríem de parlar i conèixer la nostra por per poder treure’ns-la del damunt i ficar por als poderosos.

Que els mitjans de comunicació ens manipulaven sembla que ja ho havíem assimilat, però aquesta poco vergonya per part dels polítics i amb una estratègia tan planificada hauria d'estar penalitzada, no?
Penalitzar? En aquest país? Quan Bárcenas, Rodrigo Rato i altres banquers, Oriol Pujol i Millet estiguin a la presó… Això seria un bon principi de penalitzar! És que no es pot dividir els mitjans de comunicació reverencials dels polítics. Es necessiten mútuament. Treballen junts. Veure les notícies de TVE és com veure el NO-DO: molts minuts dedicats al que diu el PP, una mica sobre el que diu el PSOE i notícies com que s'està investigant un nou tractament capdavanter per al càncer (al qual no tindran accés els ciutadans, clar). Necessitem tots llegir i promocionar la premsa que no és el megàfon dels poderosos, publicacions com La Marea, Rebelion, Kaos a la Xarxa, La Directa, Eldiario.es, etc. I veure programes de televisions com Al Jazeera, Democracynow.org i unes altres.

I una altra forma de manipulació, segons desenvolupes en un capítol específic sobre les dones, és silenciar la informació. De quina manera ha empitjorat la situació de la dona amb el neoliberalisme? Per què no parlen d'aquest tema els mitjans i els polítics?
Les dones fan tot el que deixa de fer el neoliberalisme, tot el que ja no queda de l'estat de benestar. Les dones organitzen perquè 8 mengin on abans menjaven dues, perquè visquin en un espai 6 persones on abans vivien 2. Cuiden als malalts i dependents, la gent gran. S'ocupen, es preocupen. I són les pitjors pagades, les que menys treball pagat tenen. Si les dones no fessin tot això, els nens i la gent gran es moririen en aquest país. Però seria important el plantejar-se, les dones, el fer vaga de les seves tasques uns dies, de sortir al carrer i posar en evidència el que fan de forma invisible. D'això no es parla en la premsa perquè el dir la veritat és molt perillós. Imagina't que les notícies de les 9 anessin sobre aquestes veritats.
 


Clara Valverde amb Jiménez Villarejo durant les mobilitzacions del 15M (foto: Xavi Herrero)

Quin model de dona ha creat el llenguatge neoliberal? Ens ho hem cregut també?
Ens hem cregut, com els homes, que cal aguantar una mica més i buscar els aspectes “positius” de la crisi que ens han creat els rics i poderosos. No hi ha res positiu en aquesta crisi. Excepte si ets Rodrigo Rato o algú com ell. També ens hem cregut que “tots hem de posar de la nostra part”. Posar de la nostra part és ajudar al fet que els poderosos segueixin en el poder i fent-se rics a costa nostra. Ens hem cregut que hem de ser super-dones.
 

El que hauríem de fer les dones és portar als nens famolencs, als discapacitats i la gent gran que cuidem, i posar-nos amb ells davant del Departament de Salut, de Benestar Social, del Palau de la Generalitat, i quedar-nos allà, que la gent i els polítics vegin la realitat.

Al final del llibre planteges accions concretes per despertar i rebel•lar-se, entre elles preguntar-se quan s'escolta a un periodista o a un polític: “Per què necessita que jo em cregui això?” Quines propostes més de canvi animes a dur a terme? Les necessitem...
Hi ha milers de coses que es poden fer. Cada vegada que algú diu alguna cosa que és un senyal que dóna permís als poderosos per seguir fent-nos la guerra (perquè és una guerra no declarada), frases com: “és el que hi ha”, digues alguna cosa. No callis. Digues que no, que pot haver-hi moltes altres coses, que no podem acceptar les coses com estan. Escull maneres de lluitar, de denunciar, de rebel•lar-te que t'agradin a tu, que et diverteixin, amb gent que t'agradi, amb gent que et dona energia, amb la qual t'ho passes bé. Començar amb un grup petit. Pots reunir-te amb 5 amigues i decidir alguna cosa que voleu fer: penjar llençols de les finestres amb un missatge que voleu donar, ocupar el vostre centre de salut, inventar-vos una cançó parlant de la vostra realitat i anar a cantar-la davant de la casa d'Artur Mas, treure als pares grans en cadira de rodes i aparcar-los davant del Palau de la Generalitat. Hi ha mil coses.

L'important a tenir en compte és que no es necessita ser un grup gran. A l'inrevés. Funciona millor si petits grups catalítics fan petites accions directes i després, de tant en tant, s'uneixen amb altres grups (a través de les xarxes socials, a través de l'associació de veïns, de la PAH, de la Marea Blanca, etc), per a alguna acció comuna. Però les accions de grups petits són molt eficaces i no es perd el temps i l'energia a organitzar plataformes, manifestos, reunions llargues i avorrides. No. Ja tens tot el que necessites: indignació, idees i unes poques amigues. No heu d'esperar. Sortir ja al carrer i dir, mostrar, desemmascarar totes aquestes injustícies. Us volem veure! Us estem esperant!

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som