Concha García Campoy ha deixat d’informar |
La periodista Concha García Campoy, nascuda a Terrassa, ha mort a València a l’Hospital La Fe el 10 de juliol de 2013, després de lluitar aferrissadament contra una leucèmia, des de finals de 2011. Tenia 54 anys |
 |
memòria |
16/07/2013 |
 |

La periodista Concha Garcia Campoy
|
Montse Puig.- Havia treballat a la ràdio, a la televisió i a la premsa escrita, però confessava la seva passió per la ràdio “La ràdio ha estat molt important en la meva vida, m’ha ensenyat a viure i no només a treballar, perquè la ràdio és de veritat. La televisió és espectacle, i és fascinant, però també hauria de ser veritat”. I aquesta passió la va demostrar entre d’altres en el programa “A vivir que son dos días” de la Cadena SER que va conduir durant 5 anys.
Començava amb vint i pocs anys a Ràdio Popular d’Eivissa, després va fer el salt a TVE, el 1985, per presentar el Telediario amb Manuel Campo Vidal, amb qui va treballar anys més tard, (els tres últims de la seva vida professional) a La Academia de Televisión, especialment en la producció de debats electorals.
|
García Campoy estimava la professió de periodista, i s’hi abocava amb preparació, rigorositat, i autenticitat; s’ha elogiat d’ella la seva dicció, neta i transparent, i la seva actitud serena i tranquil·la en les tertúlies polítiques, com en el programa “Las mañanas de la Cuatro, que contrastava amb el soroll d’altres espais.
Durant 30 anys d’exercici professional ha treballat, ja sigui davant del micròfon o de les càmeres de televisió amb els principals grups de comunicació ( Atresmedia, Vocento, Mediaset).
Era una periodista honesta i entusiasta; és significatiu el que diu d’ella la també periodista i actual directora del Huffington Post, Montserrat Domínguez: ”En 30 anys de professió mai he sentit ningú parlar malament d’ella, ni criticar d’amagat la seva feina”.
Concha García Campoy, sabia transmetre als equips amb els quals treballava la il·lusió i la rigorositat. Molts dels seus companys i companyes així ho han expressat, amb motiu de la seva mort.
|
|
|
|