Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Anna Ramírez: el Tourmalet del ciclisme femení
L'Anna porta tota la vida pedalejant contracorrent. A casa seva és l'Anna que va decidir fer les proves d’accés a la Policia de Catalunya per tenir una professió de la que poder viure. Fora de casa, és l'Anna que pujada a una bici ha lluitat sempre pels drets de les dones ciclistes d’aquest país. Dues versions de l'Anna però una mateixa persona, una dona lluitadora sense pèls a la llengua que no té por de res ni de ningú.
esports | 17/05/2013


Anna Ramírez sobre la bici competint amb la federació catalana (foto cedida per l'Anna Ramírez)

Jéssica Pérez.- L'Anna Ramírez va néixer fa 32 anys a Vic, però viu a Puigcerdà. Ha practicat esport des de ben petita, amb 15 anys es va pujar a una bici i aviat va començar a despuntar fins a convertir-se en una de les millors ciclistes d'Espanya, però la seva professió és la de Mossa d'Esquadra. Fins ara, treballava, entrenava i competia, però aquest any ha decidit deixar de banda el ciclisme de competició: “ja porto molts anys i veig que el ciclisme femení no ha evolucionat de cap manera, està igual o pitjor que abans. Em falta motivació i sense motivació no es pot competir perquè, a part de que els resultats no acompanyaran, no em fa il•lusió gastar-me diners en viatges i perdre caps de setmana per no estar amb la família o la parella”. Tampoc ajuda gaire el fet que aquest any hagin disminuït el nombre de curses per a noies. “Amb l’excusa de la crisi les primeres persones que es veuen perjudicades sempre som les dones, les federacions ho han fet així en molts esports”, protesta Ramírez.

Però hi va haver un temps en què l'Anna somiava amb viure de la bicicleta. Va posar el peu al pedal i va donar l'impuls per arribar fins a Itàlia. Allà va aconseguir menjar, per primer cop, del que li donaven les seves pedalades. Tenia un sou, que no li donava per luxes però, tot i que guanyava molt poc, ara, des de la distància, sap que durant un temps va aconseguir ser ciclista professional. Però en aquell moment, quan corria, només pensava en què vivia molt malament, que se li passava el temps i que no hi havia futur professional al ciclisme per a una dona com ella. Així que va decidir baixar-se de la bici i buscar-se una professió. Va ser així com l'Anna Ramírez ciclista es va convertir en l'Anna Ramírez Mossa d'Esquadra. Però el cor acostuma a tirar més que la raó. Amb una feina estable que li permetia viure del seu sou, va treure les teranyines de les rodes i es va posar a competir de nou, això sí, entenent el ciclisme com un hobby: “a Espanya una dona no pot viure de la bici, a no ser que siguis una corredora molt i molt bona i guanyis un mundial o uns jocs olímpics i et segueixis quedant aquí a Espanya, perquè aleshores rebràs una beca. Però arribar a aquest nivell és molt difícil i per aconseguir-ho has de fer primer el salt a un equip estranger i evolucionar corrent curses internacionals, cosa que aquí no es fa”.

Mentre que les noies han de fer-se a la idea que han de tenir primer uns estudis o una professió i després intentar fer el salt professional marxant d'Espanya, un noi pot tenir des de petit la il•lusió de ser professional aquí: “el ciclisme masculí té una sèrie d’equips, de llocs on els nois poden anar perquè els acullen i els faciliten la formació com a ciclistes, si després valen, continuaran i sinó  durant aquell temps hauran rebut una educació i una formació per poder fer alguna altra cosa a la vida. Però ells poden pensar en el ciclisme com un pla A, en canvi elles ho hauran de veure sempre com un pla B”. I la diferència és una qüestió bàsicament cultural, no física ni d’espectacle: “a altres països s’està professionalitzant molt el ciclisme femení però a Espanya hi ha molts estigmes culturals, molt masclisme, i costa que la gent aposti per nosaltres. No se’ns respecta com se’ns hauria de respectar”.
 


La ciclista al costat de la Marta Vilajosana, ex-corredora i actual seleccionadora catalana (foto cedida per l'Anna Ramírez)

Fa un temps, l'Anna va decidir expressar el que pensava sobre el tracte que les corredores rebien en aquest país mitjançant una carta a la Comissió de Fèmines de la Federació, un organisme que ella mateixa diu no saber “què és ni per a què serveix”. Aquesta carta de protesta es va filtrar a les xarxes socials i això va tenir conseqüències negatives per a ella: “el seleccionador (Ramón González Arrieta) em va dir que l'única perjudicada seria jo i que no aconseguiria res, que les espanyoles no aconseguiríem res ni amb la carta ni competint amb les millors del món perquè no n’hi ha una que valgui la pena. Vaig entendre allò com una amenaça de que no aniria més amb la selecció espanyola però en aquest moment de la meva vida tant em fa anar-hi com no anar-hi. No tinc por de res”.

La passivitat de l'actual seleccionador de la qual es queixa l'Anna contrasta amb l’entrega que li atribueix a l'anterior, Juan Carlos Martín: “crec que la Federació veu en el Ramón un home que no gasta, no li dóna problemes i no li crea maldecaps, i això a la gent que està a dalt els va perfecte, no com el Juan Carlos que estava diàriament a la porta de la Federació demanant coses.”

Mirant cap al futur del ciclisme femení espanyol, l'Anna no hi veu la llum: “si ens uníssim totes i donéssim un cop de puny sobre de la taula alguna cosa farien però les corredores critiquen la situació per darrera i després no són valentes per dir-ho a la cara de qui correspon. Tenen por de perdre el poc que tenen i amb aquesta actitud no aconseguiran res”. Aquesta falta de suport en la lluita ha acabat per desmotivar l'Anna, que ja es resigna a viure l’esport com una mera diversió. Això sí, continua creient en una idea ferma i clara: “les dones podem dir alguna cosa i el nostre esforç també s’ha de recompensar igual que el dels nois”.

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som