Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
El codi de Mònica Bernabé, periodista radicada a l'Afganistan
"Alguns ens van seguir. Pocs passos més enllà vam sortir de la zona de foc. Vam avançar cap a l'esquerra. Davant nostre s'estenia un prat buit. Vam veure un llogaret cremant. En el fons de la vall, serpentejava un rierol. A una altura pròxima hi havia alguns francesos, que feien molt bon blanc contra el cel."
La guerra, la "porca merda", en paraules del reporter de guerra Plàcid Garcia-Planas. En els anys vint, just acabada la bacanal de sang de la Primera Guerra Mundial, el militar de carrera alemany Ludwig Renn va escriure Guerra, novel•la antibel•licista recomanada en aquells dies entre els afiliats als partits d'esquerra.
comunicació | 02/05/2013


Mònica Bernabé, a Kandahar
(Foto: Gervasio Sánchez de l'àlbum personal de M. Bernabé)

Jesús Martínez.- La guerra, un país devastat per la guerra, és el que es va trobar la periodista Mònica Bernabé (Barcelona, 1972) quan va decidir viatjar a l'Afganistan, destruïda per les lluites entre les faccions de mujahidins que anhelaven aconseguir el control després de la sortida de les tropes soviètiques, el 1989. "Va ser el 2000 quan vaig arribar per primera vegada a Kabul, i recordo un país arrasat per la guerra. Els carrers, les cases, els esvorancs ... Una cosa que impressionava ", reviu Mònica, dona d'argila, aparentment trencadissa, digna en la seva qualitat d’orgullosa i bella, de mitja alçada i, amb ulleres que la fan semblar calculadora (prudent), reflexiva (exigent) i persistent (tossuda).

"Des de petita sabia que volia viatjar, i tenia dues opcions: turisme o periodisme. Vaig estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. En l'últim any em vaig anar d'Erasmus a Londres. Després vaig estar en diferents mitjans: a Ràdio Sant Cugat i al setmanari Els 4 Cantons. I al suplement comercial de La Vanguardia", esmenta, mentre es pren un cafè a la granja Gavà, al carrer de Joaquín Costa, al barri del Raval de Barcelona. "I així va ser com em va contractar El Punt, i per les seves redaccions vaig anar rotant: Rubí, Mataró, Girona, Barcelona... El 2000 quan vaig estar a l'Afganistan, amb la Mercè Guilera i l’Anna Tortajada, qui en tornar va escriure 'El grito silenciado' ( DeBolsillo, 2003). En aquest relat, jo sóc la Sara Comas."

  • "Viendo a Meme y a Sara con sus trajes pakistaníes y sus shador, charlando tan dignas con el talibán del turbante blanco, sentadas en aquellas butacas como tronos…, me parecía ser la protagonista de una película o la heroína de una novela de misterio: tres institutrices inglesas de viaje por Oriente."

Es va desprendre dels colorets i es va netejar la purpurina, es va privar de les comoditats, es va consagrar al destí incert de les víctimes, i a l'Afganistan d'abans dels atemptats de l'11 de Setembre del 2001, Mònica, d'ulls persuasius i pell de albercoc, es va posar un burka que li va tapar la pell d'albercoc i la seva penetrant mirada: "Allà ens va guiar Orzala Ashraf, que en aquell temps presidia l'associació HAWCA, organització que empara les dones".

a) b)
Foto A: Mònica Bernabé, fent fotos a la base militar de Qala-e-now, al noroest de l'Afganistan. Foto: Severino Riesgo
Foto B: Mònica Bernabé, filmant a la província de Badghis, a l'oest de l'Afganistan. Foto: Alberto Vázquez

Des del 2007, Mònica Bernabé es va instal•lar definitivament al país asiàtic. A l'hostal depriment on pernoctava, va conèixer al fotògraf Gervasio Sánchez, que la va animar perquè enviés peces als mitjans de comunicació escrits espanyols. Es va espavilar, conscient de l'article 5 del capítol I de la proposició de llei de l'Estatut del periodista professional: "Periodistes per lliure, freelance. Els periodistes que obtinguin i elaborin informació d'actualitat pel seu propi compte, oferint el producte resultant per a la seva difusió a una o diverses empreses, gaudiran dels mateixos drets que la resta dels professionals ". I va trucar per telèfon a la seu d'El Mundo, a Madrid, i li van donar llum verda per exercir la seva corresponsalia.

"Sóc pessimista amb el futur. És difícil ser el contrari. Els senyors de la guerra s'asseuen al Parlament, a Kabul. El president, Hamid Karzai [d'ètnia pastun, des del 2002 lidera la República Islàmica de l'Afganistan], s'ha aliat amb ells, que tants estralls van fer a l'Afganistan a principis de la dècada dels noranta. I per aquesta hipocresia de les relacions internacionals és pel que no hi haurà estabilitat a la regió: els que confiaven en un procés democràtic s'han decebut, perquè veuen els seus botxins en el poder. Hem creat un monstre i ara ja és tard per fer marxa enrere. Un monstre amb una legitimitat dubtosa, que va néixer per la impunitat que va fomentar Occident ", denuncia la periodista Mònica Bernabé, que explica el que veu i el que escolta, i que es passeja com un gat per les ruïnes de les cases de tova, a remolc de la notícia que no sempre és sinònim d'atemptat: "Ha millorat molt la connexió a internet a la capital, de manera que ja no és com abans. Igualment, l'electricitat és molt cara. Però per ara vaig fent. No sé què faré en els propers anys, no m'ho he plantejat. Per descomptat, m'agradaria que a l'Afganistan, si segueixo allà, es donessin aquestes tres condicions: pau, educació i desenvolupament econòmic".

El 2012, aquesta dona, guanyadora del premi Julio Anguita Parrado de periodisme -en honor de l'enviat especial d'El Mundo mort en la Guerra de l'Iraq, el 2003-, va publicar Afganistan. Crònica d'una ficció (Debate), en el qual es posa de part de la dona, empresonada a casa.

La primera de les lleis de Mònica Bernabé, que potser emulin les normes del Codi d'Hammurabi (1769 a. C.): "Si una dona s'ha de casar per força amb algú a qui no ha vist mai ni coneix, és una violació en tota regla".

Altres notícies
Premis de Comunicació no Sexista | comunicació | 07/10/2009
Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona per a l'any 2009 | comunicació | 26/10/2009
El futur de la professió periodística passa per la igualtat de gènere | comunicació | 21/09/2010
Roda de premsa sobre l’estudi Qui figura a les notícies? | comunicació | 05/10/2010
La presidenta de l'ADPC, Carme Freixa, participa en una taula rodona sobre drets laborals en el sector dels gabinets de comunicació | comunicació | 08/12/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Dia de les Escriptores
16 de desembre ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som