En el seu últim llibre publicat recentment, La fama. Iconos de la religión mediática, proposa una perspectiva “religiosa” del funcionament dels mitjans de comunicació i ofereix al lector o lectora una visió d'algú que coneix el sistema des de dins.

Es tracta d’un estudi simbòlic i històric sobre la idea d'excel•lència expressada a través de la fama, des del Renaixement i les seves successives transformacions fins avui en dia.

La fama, segons el relat de Margarita Rivière, és un instrument moral, el premi és la celebritat, el càstig, l'anonimat i els famosos són els sants de la comunicació global. Els mitjans, per la seva banda, són qui s'encarreguen d'administrar la fe en aquesta nova religió i els seus sacerdots (periodistes i intermediaris), les seves esglésies (grups mediàtics) i els seus fidels (audiències) són qui elaboren les doctrines i creences que expliquen el món i qui estableixen els rituals que les consoliden. Tot això conforma una nova realitat mediàtica, paral•lela a la realitat real. A partir d'aquesta, sorgeixen dues noves classes socials: actrius i actors mediàtics i els espectadors, d'acord amb els rituals de l'espectacle.

Més informació
Entrevista a Margarita Rivière