Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Esperit Iaioflauta: la lluita per un futur més digne
La Maria Molina va començar la seva trajectòria revolucionaria -però pacífica- en plena època franquista. Des de la Transició fins la crisi actual, aquesta Iaioflauta ha lluitat per la defensa d’uns drets socials que beneficiïn als seus destinataris: cadascun dels ciutadans i ciutadanes que conforma la societat espanyola.
protagonistes | 12/04/2013

Heim, S. i Santilari, E.- “Entrar a la Borsa va ser divertit. Ningú ho havia fet mai abans, eh? Ens vam dividir en grups, anàvem vestits “de paisà” i  vam decidir prendre un cafè al bar de dins. Llavors va ser quan ens vam posar les armilles. De sobte, un home que treballava allà ens va dir que el què hauria de passar és que hi hagués més retallades. Quan vam voler sortir vam veure que a fora hi havia els Mossos d’Esquadra...”. 
 
Aquestes són les paraules de Maria Molina, una de les fundadores i  coordinadores del moviment social Iaioflautes, un col•lectiu d’indignats  d’edat avançada, la majoria jubilats. Maria es va jubilar fa quatre anys, quan va començar la crisi, i amb tant sols 61 anys és pensionista

La seva vida ha estat sempre marcada per la lluita, i tot i definir-se com a feminista, no es considera una radical. Amb només 17 anys va entrar a formar part del moviment Cristians pel Socialisme, on es va solidaritzar amb els presos polítics i va començar a agafar consciència de classe. La via pacífica cap al socialisme va ser la ideologia que la marcaria per la resta de la seva vida.

Anys més tard, i després del naixement de la seva primera filla, es va decantar per ajudar a aquelles dones que patien agressions, entrant a formar part de l’Associació de Dones Agredides Sexualment. Tot i la duresa d’aquella etapa, es mostra satisfeta, ja que a través de la seva ajuda i la de moltes altres dones, va contribuir a que la figura de la dona anés guanyant espai dins de la societat.

La lluita per aconseguir aquesta igualtat i uns millors drets socials ha estat l’objectiu que ha mogut a la Maria durant tota la seva vida. Portava temps esperant que la joventut es mobilitzés, i aquell dia va arribar. El 15M va ser una realitat. “Durant els primers dies vaig decidir viure el moviment com a espectadora, i a poc a poc em vaig començar a implicar una mica més”, explica. Maria sentia que el seu lloc no era al capdavant del moviment, ja que els joves eren els que havien de donar la cara i lluitar de veritat. Però a mesura que el moviment es va anar calmant, va pensar que aquell esclat de gent al carrer no podia acabar allà, i amb un grup de companys de la seva edat van decidir crear el col•lectiu dels Iaioflautes. “El nom fa honor a una desagradable expressió d’Esperanza Aguirre: “A los del 15-M no hay que hacerles ni caso porque son cuatro perroflautas”, explica Maria. I així va néixer el moviment. Al principi eren un grupet de deu o quinze persones, que ja es coneixien i que ja s’havien implicat en altres moviments anys enrere. Però de seguida el grup va anar creixent, i la gent es va anar engrescant. Després de gairebé dos anys des de la seva creació, les prop de 200 persones que en formen part s’han convertit en una gran família que lluita pel benestar social. Tot i que és necessària una persona que coordini el moviment, l’aportació de cadascun d’ells és fonamental per aconseguir allò que es proposen: millorar la situació social actual i el futur del jovent.
 

 L’Ateneu Roig és el seu centre de reunions i allà discuteixen sobre l’actualitat i posen en comú les diverses idees que sorgeixen al voltant de la crisi econòmica i social. Al col•lectiu destaca el gran número de dones que en formen part vers el dels homes, però com diu Maria: “nosotras barremos y ellos cantan la misa”. Les idees provenen majoritàriament de les dones, però són els homes el que intenten fer-se-les seves. “Tenen un afany de protagonisme que no acabo d’entendre”, lamenta. Però ha arribat a acceptar-ho, ja que ells tenen altres qualitats: les protegeixen en els diversos actes, ja que són més grans físicament.

Tot i ser un grup de jubilats, tenen l’ajuda d’altres col•lectius com Juventud sin Futuro o ¡Democracia Real Ja!, els quals els ajuden a moure’s en el moviment reivindicatiu social dels nous temps.

S’encarreguen de les gravacions dels actes i després les pengen a les xarxes socials, a més de ensenyar-los informàtica per poder tenir una millor comunicació entre tot el col•lectiu. “Gràcies a ells hem après a utilitzar el Twitter, el correu... és la manera d’estar connectats i de poder fer visible tot allò que fem”, apunta Maria.

Precisament, el passat mes de març el col•lectiu va presentar el còmic @Iaioflautas, un llibre que explica, a través de les vinyetes, la seva història, la relació amb el moviment 15M i, en definitiva, la lluita per mantenir la societat del benestar. Aquest còmic però, és només una via més per arribar a la societat. El blog iaioflautas.org és el seu principal aparador, i a través d’allà informen de totes les seves activitats, ja siguin d’iniciativa pròpia del col•lectiu o fetes en col•laboració amb altres moviments. I és que aquest és un dels trets que identifiquen el col•lectiu: ajudar i donar suport a totes aquelles iniciatives que lluitin per la defensa dels drets de la societat. A les manifestacions, adults i joves es donen suport mútuament tot i que cadascú té un paper. La vellesa, en aquest cas, ajuda a frenar la violència. “El fet de ser grans fa que la policia ens tingui més respecte i s’ho pensi dues vegades abans de donar un cop de porra”, afirma.

Esperit jove
 Tot i ser anomenada Iaioflauta, no és pas una dona passiva, sinó tot el contrari. L’esperit jove que la caracteritza la converteix en una persona amb empenta. “Estic contenta de poder pensar que m’agradaria tenir una tarda per descansar, senyal que estic activa”, explica Maria. Defensar els drets com a dones i tenir un màxim de respecte pels demés si volem que ens respectin són els missatges que la Maria dóna a les noves generacions. “A les manifestacions s’ha d’anar amb la cara ben alta, convençuda del que s’està dient. No m’equivoco, només m’equivoco si la violència vingués de la meva part”.

Maria ha dedicat tota una vida de lluita per aconseguir un espai de representació i visibilització de les dones dins de la societat, però lamenta que hi ha coses que encara no han canviat. “Hem aconseguit alguna cosa, però encara queda un camí molt llarg per recórrer”, assegura.

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Birres pel periodisme digne. Contra la precarietat al periodisme
28 de novembre. ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som