Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Neus Català:“No sabem la història, el feixisme ho va amagar tot
A l’entorn de la llar de Neus Català, actualment només s’hi respira tranquil•litat i harmonia, res a veure amb la vida intensa i convulsa que ha caracteritzat la seva llarga trajectòria política. “M’avorreixo molt” – assegura aquesta lluitadora incansable, única supervivent espanyola del camp de concentració de Ravensbrück, que actualment viu en una residència de Els Guiamets, el poble del Priorat on va néixer el 1915.
memòria | 24/01/2013


Neus Català va rebre l’armilla dels iaioflautes en un acte d’homenatge que se li va dedicar recentment a Els Guiamets

Irene Peiró.- A dia d’avui, encara manté intacte el record de les reunions polítiques que el seu pare organitzava a la barberia on treballava i que ella observava a través d’una finestra. “De tal palo tal astilla” – somriu la Neus, que, a més de bolcar-se en la lluita política, va estudiar infermeria i va ser una gran aficionada al teatre.
 
Per fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) als Guiamets, la Neus recorda: “vam requisar l’abadia que estava mig derrocada, ja que no hi havia una altra cosa, i allà es va fundar el partit”. La Neus també va contribuir a mobilitzar la gent del seu poble per teixir mitges i peücs perquè els que lluitaven al front no passessin fred.
 
Poc després, la Neus es va traslladar a Barcelona, on el partit li va encarregar que s’ocupés dels 180 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt, amb els quals va travessar la frontera francesa un cop finalitzada la guerra.

A França, també va conèixer el seu primer marit, Albert Roger, amb qui es va involucrar de ple en la Resistència contra el nazisme. Es van casar a finals de 1942 i, el mateix dia de la seva boda, ja van amagar els dos primers guerrillers dels anomenats maquis de Turnac, la població francesa on la parella va adquirir una masia per allotjar refugiats polítics.

Conscients que s’havien exposat massa políticament, ja estaven preparant la seva fugida quan van ser detinguts pels oficials nazis el 1943. Un farmacèutic d’una població propera, Sarlat, els havia denunciat. D’ençà aleshores, va començar l’internament de Neus Català en diferents camps de concentració. Primer va ser a Limoges, i, després a Ravensbrück, el major camp de concentració per a dones en territori alemany, on van morir almenys 92.000 persones. Des d’allà va ser deportada a un camp de concentració en territori txec, abans de ser alliberada el 1945. Aleshores, ja era vídua perquè el seu marit havia mort en un altre camp. 

Digne d’admiració és que, després de sobreviure aquell calvari, seguís tenint valentia i coratge per lluitar contra el franquisme des del seu exili a França, on va conèixer el seu segon marit, Félix Sancho, amb qui va tenir dos fills.

A Català tampoc no li han faltat mai forces per recordar el passat i no es cansa de remarcar la importància de la memòria històrica. Poc després de sortir de Ravensbrück, es va adonar que no tenia cap imatge seva al camp i, per evitar que aquella etapa de la seva vida caigués en l’oblit, es va fer un retrat amb l’uniforme que hi duia.

L’any 1984, també va publicar el llibre “De la Resistencia y la Deportación (50 Testimonios de mujeres Españolas)”, on va recollir les opinions de diverses lluitadores espanyoles.  A més, va relatar les seves vivències als camps a la periodista Montserrat Roig, que va publicar el llibre “Els Catalans als camps nazis” (1977) i, tot just l’any passat, va inspirar la novel•la “Cenizas en el cielo” de Carmen Martí.

Modernament, també ha seguit reivindicant la memòria de les deportades des del Comitè Internacional de Ravensbrück, que es va crear el 2005, el mateix any en què va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, abans de rebre també el Premi de Català de l’Any el 2006. Actualment, és la presidenta de l’entitat Amical de Ravensbrück de Barcelona i sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, vinculada al Partit dels i les Comunistes de Catalunya, on segueix militant.

Neus Català encara manté l’espurna a la mirada i un ferm compromís polític. Al corrent de la crisi econòmica, assegura: “S’ha reculat molt i, per pujar tot això, la feinada que tindrem i ho hem de fer”. Per això, conclou: “hem d’ajudar els joves que es despertin, que els vells podrem ajudar-los, però ja no podrem fer com fèiem abans. Farem que el foc no s’apagui”.

Neus Català (Els Guiamets, 1915) passarà a la història per ser l’única supervivent espanyola del camp de concentració de Ravensbrück. Però ella també és la dona que, després de passar per tres camps de concentració, encara va seguir tenint el coratge de seguir combatent el feixisme. Encara avui, no deixa de recordar la memòria històrica i d’encoratjar els joves a seguir lluitant.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FEMINISME(S)
El Dossier CRÍTIC, publicat el novembre de 2017 ... [+]
 
  Exposició Huellas de Mujeres Geniales
Es pot visitar del 28 de novembre fins el 15 de ... [+]
 
  D’ONES: (R)evolució de les dones en la música
Del 10 de novembre de 2017 al 23 d’abril de 2018 ... [+]
 
  III edició Premi ADHUC en estudis de gènere i sexualitat
El termini per lliurar les obres acaba el 15 de gener ... [+]
 
  Exposició Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII
Es pot visitar fins el 18 de febrer de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som