Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Montse R.: Amb la meva parella vaig viure un veritable infern
El darrer any a l’estat espanyol, segons dades oficials, 65 dones foren assassinades en mans de les seves parelles o ex parelles. Una xifra, sens dubte alarmant. A més, de les 65 mortes, solament 16 van denunciar al seu agressor, fet que confirma que una de les principals dificultats de la violència masclista és el silenci que la protegeix.
violències | 06/11/2012

Raquel Piqueras.- La Montse R. és una de les moltes dones que ha patit maltractament psicològic i físic a  mans de la seva parella però que, amb valor i coratge, ha aconseguit sortir d’aquest infern. En el seu cas, el turment va durar més de quatre anys: “amb ell vaig viure un veritable infern. Ara, per fi, puc entendre-ho”—ens explica. I és que arribar a aquesta situació és freqüentment un fet xocant, i resulta difícil prendre consciència de la gravetat dels fets. Al principi de la seva relació, res no li va fer pensar que la seva parella tenia el perfil d’un maltractador.
No obstant, tot va canviar a partir del primer any de convivència: “amb la compra del pis va començar a sentir-se poderós, superior a mi. Aquí va començar a treure’m valor com a persona”. En aquest punt es van iniciar les prohibicions; La Montse no podia portar certa roba ni veure a familiars o coneguts. Tampoc podia tenir diners o possessions pròpies, i per això li va prohibir treballar: “els diners mai arribaven a casa, i a mi em faltava tot: roba, menjar…”. Va buscar una feina fregant plats per a una empresa, però, l'olor a lleixiu la va delatar: “es va enfadar moltíssim i em va obligar a deixar-la”.

Les vexacions van empitjorar durant el seu embaràs. Al principi, el maltractament era només psicològic: “no recordo com van començar, ni quin va ser el motiu, perquè mai hi havia un motiu. Recordo que després de la primera pallissa vaig anar a dormir auto convencent-me que allò no havia succeït”. Les agressions físiques van augmentar i es produïen fins i tot quan el seu estat de gestació era ja molt avançat. Amb el naixement del seu fill, van optar per canviar de pis i anar-se’n a viure a un altre barri, “i allà va començar el veritable infern — explica—. Malgrat que jo creia que les coses canviarien, les seves  prohibicions i maltractaments van anar  cada vegada a més”. En el nou pis, allunyat dels seus familiars, la deixava tancada durant dies. Li va prohibir vestir amb roba que no fos d'ell mateix, i fins i tot es veia obligada a buscar diners en les seves butxaques o en els costats del sofà per demanar-li a una veïna que li comprés una barra de pa. La por, junt amb l'amor que sentia per ell va fer que mai li comentés res als seus familiars. Amagava les marques amb roba o maquillatge: “ell sabia perfectament on pegar perquè les marques no fossin visibles. Sovint utilitzava tovalloles mullades”.

La Montse es va adonar de la gravetat de la situació quan va comprendre que la infància del seu fill no era la més adequada. Malgrat que ell mai va agredir al nen, el petit presenciava les pallisses: “quan el meu fill no estava present, jo vaig començar a revelar-me”. En les últimes vacances que van passar junts, la Montse va descobrir cocaïna en la butxaca dels seus pantalons. Hi va haver una gran baralla. En tornar, ell va accelerar el cotxe fins arribar a molt elevades velocitats. “Va ser la primera vegada en la qual vaig témer per la vida del meu fill. Allò em va fer obrir els ulls i decidir que la situació era insostenible. Ho vaig fer pel meu fill”. Allò la va empènyer a acudir a la policia i explicar tot el succeït en els últims anys. El va denunciar, i es va allunyar recolzant-se en la seva família: “em van rebre amb els braços oberts, va ser alguna cosa que no m'esperava”. En aquets punt, poc a poc va començar una nova vida per la Montse,  marcada per la llibertat de la seva presa de decisions: “la primera cosa que vaig fer va ser comprar tot allò que ell m’havia prohibit. La insignificança de tornar a posar-me una faldilla o unes sabates de dona va ser tremendament important per a mi”.

Refer la vida és possible
Avui en dia, la Montse ha pogut refer la seva vida amb independència i autonomia; potser ha estat difícil, però ha valgut la pena. Ara no ha de donar comptes a ningú per prendre les seves pròpies decisions, té una feina i un pis amb el seu fill, i no ha tornat a veure  la seva ex parella des de fa nou anys.

El seu consell a dones que pateixin el mateix infern que ella va viure és contundent: “és necessari denunciar, i dir-ho als teus. És necessari parlar-ho, encara que sigui terriblement vergonyós — i afegeix—. Ningú ha de permetre's ser menyspreat per una altra persona. Perquè mai ningú és més que ningú”. Lamenta haver-se adonat tan tard del seu error, haver aguantat tant, i ens diu amb duresa: “consentir el maltractament cap a un mateix és una malaltia. És irracional fer-ho”.

Administracions i entitats avui en dia ajuden a les dones que pateixen situacions de violència masclista a sortir de la seva situació i a portar una vida normal.
A continuació detallem alguns d’aquests recursos,

• Línia d'atenció a dones en situació de violència, telèfon gratuït i confidencial:  
900 900 120.
• Equip d'atenció a Dones de l'Ajuntament de Barcelona (EAD):  
93 243 37 10
• Servei d'Atenció a Homes (SAH) Tel:  
93 320 92 12,   93 486 47 50
• Oficina d'atenció a la víctima del delicte, Mossos d'Esquadra:  
93 303 00 49
Altres notícies
La mutilació genital femenina, a debat | violències | 07/12/2010
La violència masclista: tractament dels mitjans de comunicació i prevenció en l’entorn universitari | violències | 25/03/2013
“Homes igualitaris” organitza una concentració contra la violència vers les dones | violències | 14/10/2009
Roda d’homes contra la violència masclista | violències | 27/10/2009
Presentació del llibre Paraules emmetzinades, de Maite Carranza | violències | 25/03/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som