Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Esther Tusquets: adéu a un esperit crític
Va saber des de molt jove que seria escriptora, però solia dir que amb el pas del temps la vida se li havia ocupat amb masses coses. Va dirigir una editorial als 22 anys, es va casar, va tenir dos fills i així, a poc a poc, va anar ajornant el seu somni literari fins que va arribar el moment just i va decidir deixar de banda altres projectes, començar una novel•la i acabar-la. Aquest ritme vertiginós que Esther Tusquets va conferir a l’últim terç de la seva vida va acabar el dilluns 23 de juliol 2012 a l'Hospital Clínic de Barcelona, on l’escriptora i editora va morir quan amb prou feines li faltava un mes per complir els 76 anys.
memòria | 26/07/2012

Foto publicada a la Revista Dones a l'any 2009

M. Eugenia Ibáñez.- Vaig entrevistar a Esther Tusquets per a la revista Dones  a finals del 2009 després de la presentació en amb prou feines un mes de dues obres, Confesiones de una vieja dama indigna, tercer volum autobiogràfic, i Carta a la madre y cuentos completos, recopilació dels relats escrits en els últims 28 anys. Vivia llavors en un confortable i personalíssim pis en el passeig de la Bonanova de Barcelona, que havia ocupat durant 35 anys, i que compartia amb tres preciosos gossos blancs la raça dels quals no recordo, però que disposaven gairebé de tant espai com la seva propietària. Esther Tusquets preparava en aquell moment el trasllat a un pis del  carrer Mallorca, prop de la Gran Via, perquè, em va dir, volia viure a l'Eixample, “prop de cinemes, teatres i restaurants”. Prop del bullici. Aquesta operació de canvi de pis, que per a qualsevol ésser humà podia suposar una situació d’aclaparament, en el cas de l’escriptora havia de ser d’angoixa total donada l'abigarrada ocupació de tots els racons d’aquell apartament.

No obstant això, l’editora només mostrava símptomes de preocupació per la destinació que donaria a una reduïda prestatgeria, amb prou feines una columna, en la qual conservava els seus particulars “incunables”, llibres disposats per ser rescatats dels estralls d’una mudança, petites obres d’art com una primera edició il•lustrada de Salomé que Oscar Wilde va escriure per a Sarah Bernhardt o la seva col•lecció d’edicions d'Alicia al país de les meravelles.

Mafalda i Umberto Eco
Esther Tusquets (Barcelona, 1936) havia estudiat en el col•legi alemany, es va llicenciar en història i donava classes de literatura en una acadèmia. Als 42 anys va publicar la seva primera novel•la,  El mismo mar de todos los veranos, que va acabar convertint en trilogia amb El amor es un juego peligroso, Premi Ciutat de Barcelona de 1979, i Varada tras el último naufragio. Va publicar 11 novel•les –l’ultima ¡Bingo!, el 2007--, quatre llibres autobiogràfics, contes infantils, relats i una recopilació d’articles periodístics. En plena adolescència va escriure un llibre de poemes, Balbuceos, que va tenir al seu pare com a editor-mecenes i a la manicura que treballava a casa seva  com a una peculiar agent de vendes. Als 22 anys va dirigir Lumen, si bé sempre va reconèixer que aquest precoç càrrec no el va assumir únicament per mèrits propis sinó perquè va ser el seu pare qui va comprar l’editorial a un grup burgalès. Però, a més de ser filla del seu pare, Esther Tusquets va saber sobreviure en un món laboral reservat als homes i guanyar-los la partida en  la compra, per exemple, de les tires de la inefable Mafalda de Quino, o El nombre de la rosa, la primera novel•la d'Umberto Eco, dos èxits editorials que uns altres no van saber veure.

Les ambicions socials
Amb una proliferació més pròpia de debutant que de veterana al món de les lletres, Esther Tusquets va dedicar els últims set anys de la seva vida a escriure textos autobiogràfics. Va començar aquest cicle amb Confesiones de una editora poco mentirosa, el 2005, va seguir dos anys després amb Habíamos ganado la guerra, va continuar en el 2009 amb Confesiones de una vieja dama indigna i va tancar el cercle, i la seva vida, amb Tiempos que fueron, en col•laboració amb el seu germà Óscar, arquitecte i dissenyador. En aquests llibres va abocar la seva capacitat crítica i la seva sinceritat per despullar sense objeccions la seva intimitat, desgranar la seva vida, privada i professional, i analitzar a la burgesia en la qual es va criar i a la classe política en la qual va creure. Els seus textos van ser veritables escridassades a les ambicions socials, al sector editorial, a l’església i als polítics de torn. “Escric el que penso i reflecteixo el que sóc”, em va comentar durant l’entrevista amb un to pausat, afable, prenent-se temps per a les respostes, sempre pendent dels tres gossos que no se separaven d’ela, com si també volguessin intervenir en l’entrevista.

Tusquets es mostrava especialment crítica amb l’església catòlica -“la influència de la qual ha estat altament negativa i que tant mal ha fet a la societat”-, però defensava el dret a una pràctica personal de les religions que no transcendís de l’àmbit del privat. El seu to tranquil, gairebé monocord, pujava lleugerament de to quan li tocava parlar dels partits d’esquerra, dels quals deia que no havien entès que els seus nivells d’honestedat havien de ser superiors als de la dreta. Insistia en què l’esquerra havia d’estar molt més obligada a l’honestedat que la dreta, que sempre havia centrat la seva ideologia en oferir una millor vida a força de guanyar més diners, viure millor en una societat més consumista, mentre que l’esquerra, per principi, havia de superar aquests nivells i oferir alternatives ètiques i estètiques.

La dona: segon sexe

Va viure i va morir en el si d’una classe acomodada i no per això la burgesia catalana es va quedar a resguard de les seves crítiques. Admirava la societat barcelonina del segle XIX, a la qual considerava brillant, innovadora, protectora de les arts, gent culta que sabia viure, però que va entrar en decadència i que després de la guerra civil es va convertir en una classe social trista, pacata i pobra d’esperit. Tusquets va dir en una ocasió que la dona que diu no ser feminista o menteix o és ximple i, conseqüent amb aquesta convicció, fixava l’origen del seu feminisme en la seva pròpia condició de dona. Afirmava que seguim sent el segon sexe i ocupant professions mal pagades: “Ens deixen escriure, perquè per això solament es necessita paper i una impressora, però si vols dirigir una pel•lícula i això exigeix més diners, aquí ho tenim més difícil. Ens  han ignorat i cada pas aconseguit ha estat a força de sang i llàgrimes”. En la seva condició d’europea, es considerava una privilegiada perquè, afegia, “tres quartes parts de les dones del món viuen en una situació insuportable”.

Tusquets deia que l’excés de males lectures –càstig obligat de tota editora— havia aconseguit distanciar-la de les novel•les i decantar les seves preferències vers el cinema, la dansa, el teatre i les exposicions. Quan la vaig entrevistar acabava de llegir La marcha Radetzky, de Joseph Roth i, fidel a aquest autor, estava disposada a repetir amb La cripta de los capuchinos

Li agradava la novel•la negra, la de terror, preferentment els autors clàssics d'aquest gènere, Poe, Lovecraft, P.D. James i Sherlock Holmes. Ja no exercia, però seguia portant el món de l’edició en la seva medul•la i patia en la seva pròpia carn la crisi que despuntava.  “El problema és que en aquest país se segueix llegint poc”.

Esther Tusquets, editora, escriptora, dona. Feliç viatge.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som