Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Llicenciatura en precarietat i desigualtat laboral
El col•lectiu dels joves és el més afectat per la crisi econòmica que estem vivint a Catalunya. El jovent català: sobre preparat i amb un futur incert.
Joan, divuit anys, treballador de manteniment a l’hotel Catalonia Berna, estudis secundaris obligatoris. Sandra, 25 anys, filòloga anglesa, periodista i amb un postgrau en comunicació, busca feina. Ester, vigatana de 23 anys, fotògrafa independitzada a Barcelona, té quatre feines. Aquests tres personatges exemplifiquen la realitat dels joves a Barcelona. Tres perfils molt diferents, però amb un problema comú: la joventut, la precarietat i un futur laboral incert.
glocal | 17/07/2012


Joan davant de la porta d'Avalot, UGT a Barcelona

Heim, Santilari, Serra i Petriz.- Des del 2007 Barcelona, a l’igual que la resta de l’estat espanyol, està submergida en una profunda crisi econòmica. Aquesta crisi ha augmentat les desigualtats entre els diferents sectors de la societat i, a més a més, s’ha vist agreujada per les polítiques públiques que ha aplicat el govern. Un dels col•lectius més vulnerables de la societat són els joves, el quals han patit directament les conseqüències de la recessió econòmica.
 
Fins ara, la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya definia les persones joves com un col•lectiu majoritàriament immers en processos formatius d’inserció laboral i d’emancipació domiciliària. 

Les seves trajectòries personals es veien fortament condicionades per tres aspectes claus: habitatge, formació i treball. Aquestes tres variables eren fins fa poc molt accessibles, ja que tots els joves podien gaudir d’un habitatge en condicions i estudiar amb la seguretat de poder trobar una feina relacionada amb la seva formació. Avui les regles del joc han canviat. Aconseguir una estabilitat en aquests tres àmbits ―habitatge, formació i treball― s’ha convertit en quelcom gairebé impossible pels joves, de manera que avui en dia la societat veu com la qualitat de vida d’aquest sector de la població s’està precaritzant cada vegada més.

L’Ester, tot i tenir 23 anys i ser dona, és pluriempleada: té quatre feines. Viu en un pis amb la seva parella al barri del Poblenou, ja que li agrada Barcelona. Tot i ser vigatana, porta sis anys vivint a la ciutat. “No és que no m’agradi Vic, però les oportunitats de feina que ofereix una ciutat com Barcelona no es poden comparar”. De dimarts a diumenge treballa com a monitora de sales a la Fundació Miró amb un contracte temporal de cinc mesos. El dia que li queda lliure, dilluns, aprofita per continuar formant-se: cursa un màster sobre disseny d’exposicions. També es veu obligada a fer de professora d’activitats extraescolars en una escola d’arts plàstiques i donar classes particulars d’anglès. Però això no és tot: va acceptar l’última oferta de feina que va rebre com a professora del Centre Cívic La Sedeta, al barri de Gràcia, fent classes de fotografia per a adults durant una tarda, sense contracte. Amb tot, només alguns mesos arriba a ser mileurista. L’Ester té quatre feines, però cap d’aquestes li garanteix no haver de tornar al niu familiar quan finalitzin aquests contractes.

En els últims anys hi ha hagut una tendència entre la juventud a formar-se per poder accedir al món laboral. Tot i que el percentatge d’atur entre els joves universitaris sigui més baix, la realitat demostra que el fet de formar-se no garanteix la possibilitat de poder trobar una feina de l’àmbit professional pel qual s’han preparat, però si en d’altres àmbits.


Un dels Centre d'Informació i Assessorament per a joves al barri del Raval a Barcelona

La Sandra té dues carreres, un postgrau en comunicació i una gran experiència laboral: ha treballat com a tele-operadora d’assegurances, ha organitzat esdeveniments internacionals a l’Hotel Ars i ha fet de dependenta en diversos complexos comercials. A més a més, ha fet pràctiques a La Vanguardia, a Europa FM, a TV3 i a emissores locals de Barcelona. Malgrat el seu nivell d’estudis i l’experiència laboral acumulada, no ha trobat cap feina des que va començar la crisi. “Des de petita volia veure penjat de la meva habitació el títol de llicenciada amb la signatura del Rei, per sentir-me realitzada. Però, ara per ara, aquest tros de paper no hem porta cap benefici”. 

 Als 25 anys, i després de molt de temps sense trobar feina, es veu obligada a aprimar el seu currículum per poder tenir més opcions d’accedir al mercat laboral. “Des de fa uns quants mesos, he pres la decisió d’eliminar la meva experiència en pràctiques del currículum, ja que la majoria d’empreses de comunicació només ofereixen aquest tipus de contracte”, afirma la Sandra.

La Tània López, assessora laboral del Centre d’Informació i Assessorament Juvenil (CIAJ) assegura que casos com el de la Sandra són cada vegada més freqüents, i afirma que els joves es veuen obligats a amagar el seu grau de formació per tenir més possibilitats a l’hora de ser contractats. “Els empresaris quan contracten volen algú que no marxi al dia següent, i té més possibilitats de quedar-se a l’empresa una persona poc formada que una amb molts estudis”.

El fet que les empreses no prioritzin el grau de formació a l’hora de contractar treballadors fa que cada vegada més joves estiguin disposats a marxar a l’estranger per buscar noves oportunitats de feina i ser reconeguts com a llicenciats o enginyers, entre d’altres. En aquest sentit, tenir idiomes augmenta un 40% les possibilitats de trobar feina.

Si parlés un altre idioma, marxaria”, declara en Joan. Pocs mesos després d’acabar la ESO, el Joan va començar a treballar a l’Hotel Catalonia Berna i actualment hi realitza feines de manteniment. Si sabés idiomes i a més a més, s’ho pogués permetre, marxaria a treballar a Alemanya, França, Holanda o Suècia, on els sou és gairebé de mil euros. Mentrestant però, aquest noi de 18 anys és conscient que amb el seu sou ―750 euros bruts― no pot marxar a l’estranger.

Segons el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), el 60% dels catalans i catalanes acceptarien una feina a l’estranger, xifra que és superada pels joves, que augmenta fins al 85%. En relació al nivell de formació, el 62,3% dels joves amb estudis alts marxarien fora de l’Estat espanyol a treballar, seguit dels que tenen un nivell mig d’estudis, amb un 60,7%.

I ara, què?
Encara que cada un d’aquests joves estigui en una situació diferent i visqui en una realitat aliena a la dels demés, tots i totes comparteixen una característica en comú: un futur laboral molt incert. La realitat actual mostra que tant els joves que no cursen estudis superiors com els que van a la universitat tindran molts problemes a l’hora de trobar feina i el més segur és que hauran d’acceptar el que se’ls ofereixi. A partir d’ara no seran ells els que escullin la seva ocupació, sinó que en molts casos, la seva voluntat es veurà supeditada a l’oferta del mercat laboral.

Des del govern s’estan duent a terme polítiques públiques que posen a disposició d’aquest sector de la població moltes ajudes i recursos útils per millorar o començar una vida laboral. Però quin és l’impacte real d’aquestes ajudes sobre un sector tan ampli i heterogeni com la població jove? La franja d’edat dels joves ha augmentat en deu anys, de manera que en un moment de forta crisi econòmica, des de l’administració s’han de repartir els mateixos recursos per a més persones.
 

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Curs sobre l’autoconeixement i l’autoaceptació per a construir relacions no tòxiques i igualitàries. Superant les dependències afectives
El curs es durà a terme del 9 al 30 d'octubre ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Dones i Ciència
Es pot visitar del 12 al 26 de setembre de 2019 ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som