Dones
protagonistes| glocal| tendŔncies| comunicaciˇ| mˇn| esports| violŔncies| mem˛ria| opiniˇ cat | esp
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Vars˛via durant la 2a Guerra Mundial
Es compleixen 4 anys de la mort dĺIrene Sendler ( Vars˛via 15 febrer 1910- 12 maig 2008), lĺinfermera polaca que va aconseguir treure del gueto de Vars˛via 2.500 nens i nenes durant la 2¬ Guerra Mundial.
mem˛ria | 28/06/2012


Irene Sendler

Montserrat Puig.- Aquesta infermera, filla de metge, d’ascendència alemanya nascuda a principis del segle XX, i que treballava als Serveis Socials de Varsòvia, va decidir al 1942, amb la creació del gueto, que havia de fer el que fos per salvar les criatures d’aquell horror.

Va demanar passis sanitaris per a ella i altres col•laboradores, però també es va presentar a les autoritats nazis, com especialista en clavegueres i canonades, fet que li va permetre entrar-hi amb una camioneta i caixes d’eines. Mentre va poder i amb el permís dels familiars dels infants els anava rescatant i els buscava famílies d’acollida. Així en va treure fins a 2.500. S’ajudava d’un gos ensinistrat que bordava als soldats nazis a l’entrada i a la sortida del gueto.

L’any 1943, va ser detinguda per la Gestapo, torturada i condemnada a mort. El Consell per a l’ajuda als Jueus, Zegota, al qual s’havia adherit, va aconseguir salvar-la de la mort.

Ella tenia un registre de tots els nens i nenes salvats que va amagar en dos pots de vidre i va enterrar al jardí d’una veïna. Acabada la guerra, el  va lliurar al Dr. Bernand, president del Zegota. Malauradament la majoria de familiars d’aquests infants havien mort al gueto o a la càmara de gas. Però els nens i nenes, acollits per famílies, van sobreviure i alguns van ser enviats a Palestina.

Anys més tard, alguns d’ells van reconèixer la seva salvadora, coneguda també com “la mare dels nens de l’holocaust” i per carta, per telèfon o personalment van mostrar-li el seu agraïment.

Irene Sendler, mai es va considerar una heroïna. Ella deia que només ajudava als infants desvalguts. I que això li servia perquè la seva existència tingués sentit. No volia honors ni reconeixements.

L’ any 1965 el Museu Yad Vashmen de Jerusalem, -el principal espai a Israel per a la memòria de l’holocaust i dels 6 milions de jueus assassinats pels nazis-, li va atorgar el títol de Justa entre les Nacions, que va anar a recollir acompanyada de familiars i d’una de les nenes salvades.

L’any 2007 va ser proposada pel Nobel de la Pau pels governs de Polònia i Israel, però no va el va obtenir. El Premi va ser pel vicepresident dels EEUU,  Al Gore.

Irene Sendler representa el testimoni de la valentia, l’abnegació i la pau envers els més febles: els infants.
Altres notÝcies
Les dones a muntanya | mem˛ria | 07/10/2009
ConferŔncies sobre les dones a lĺantiguitat a cÓrrec de Pauline Schmitt -Pantel | mem˛ria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'Ŕpoca Andalusina" | mem˛ria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a RavensbrŘck | mem˛ria | 30/11/1999
Muses de la Impremta.
La dona a les arts del llibre, segles XVI-XIX | mem˛ria | 19/01/2010
 

Cerca avanšada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pÓgines amigues)
 
 
 
  Presentaciˇ del catÓleg 25 anys FemArt
Dijous 13 de febrer a les 19h ... [+]
 
  20 universitats p˙bliques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i lĺacte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova ediciˇ del MÓster en estudis de la diferŔncia sexual
El programa de MÓster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som