Joan Collins parlant en el meeting Action on X (foto: Paula Geraghty)

Ara l’actual Govern, en mans del Fine Gael en coalició amb el Partit Laborista, s’enfronta a la urgència de canviar el marc legal després de la darrera sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) del 2010, en què aquesta Cort va considerar que la legislació irlandesa és discriminatòria i violava articles del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans.

“El Govern actual ha perdut més de 12 mesos abans d’establir un altre comitè d’experts, el quart en aquests 20 anys, per examinar les opcions legislatives, malgrat que la sentència del TEDH va dir que la legislació ha de ser promulgada sense demora, per això, el tema és tan important en aquests moments”, assenyala Therese Caherty, membre d’Action on X, i, coordinadora de la publicació digital Feminist Open Forum. ”Les organitzacions dins de l'Action on X creuen que l'avortament ha de ser segur, lliure i legal a Irlanda en totes les circumstàncies”, aclara.

Caherty destaca que les enquestes de Bunreacht na hEireann mostren que prop del 78 per cent de la ciutadania irlandesa actualment està a favor de l'avortament en determinades circumstàncies.  Una tendència que ja van apuntar els dos referèndums celebrats el 1992 i el 2002, quan la població irlandesa va manifestar-se en contra de restringir més aquest dret.

Segons l’entitat Irish Family Planning Association (IFPA) cada dia, 12 dones viatgen des de Irlanda al Regne Unit, als Països Baixos i Bèlgica fonamentalment, per accedir a serveis d’interrupció voluntària de l’embaràs, que costen una mitja de 1000 euros. “La llei de l’avortament aquí té un efecte molt discriminatori sobre les dones que es troben en la pobresa, les dones joves, nenes i immigrants”, explica Denise Ryan, responsable dels serveis legals i de comunicació de la IPFA.. “A més, les estadístiques mostren que les dones que viatgen des de Irlanda tendeixen a tenir avortaments tardans. Aquest és només un aspecte de les dificultats psicològiques importants, físiques i financeres que es van posar en relleu específicament els 17 jutges de la Gran Sala del TEDH”, puntualitza Ryan. Per tant, aquesta entitat social considera que l'article constitucional  que equipara el dret de la vida del no nascut amb el de dona embarassada ha de ser eliminat en la seva totalitat i s’han d’establir serveis d’avortament segurs i legals de l'Estat. 

Panel del meeting de la campanya Action on Xl, Feb 2012 (Foto: Paula Geraghty)

La clau, el Partit Laborista?
Una de les promeses del Partit Laborista durant la campanya electoral per la cursa presidencial va ser la reivindicació d’un marc legal més permissiu de l’avortament. Ara bé, un any després, totes les mirades estan posades sobre aquest partit que va  pactar formar part del Govern sota la batuta del candidat més votat, el democratacristià Enda Kenny, del Fine Gael.

A més, està explicitat en els programes de l’Executiu de Dublín del 2011-2016, abordar la qüestió després de  la sentència de la Cort Europea. Cal esmentar que en el moment del tancament de la revista, el departament de Salut d’aquest Govern, en mans de James Relly, no havia accedit a donar declaracions.

“La posició de les dones laboristes de legislar per al cas X és una necessitat urgent. Esperem que l’Executiu actuï al més ràpidament possible després de les recomanacions del Grup d'Experts”,  assenyala la diputada laborista Katherine Dunne. La responsable de la Women Chair afegeix que “una secció del partit”  vol la derogació dels articles 58 i 59 de la Llei de Delictes contra la Persona de 1861, a més de l'article constitucional. Quantes dècades més després del cas X, les dones irlandeses hauran d’esperar? Quants comitès d’experts? Quantes sentències europees?