No hi ha preferències lliures sense igualtat d’oportunitats real

En el que ens ocupa, María Pazos va enumerar els punts d’acord amb Gosta Esping-Andersen: el paper determinant del marc institucional sobre les persones, la triple preocupació per l’eficiència i l’equitat social i de gènere, la importància del comportament masculí en el canvi social. I aquell en el qual divergeix: Esping-Andersen segueix defensant la separació sexual del treball, precisament un gran problema del sistema econòmic espanyol –i d’altres països–. La única solució, va dir Pazos, és l’eliminació total dels rols de gènere. Per eradicar la discriminació i aprofitar el talent femení i la feina de cura dels homes, per posar fi a les externalitats provocades per la socialització diferencial de dones i homes. Pazos proposava: permís de sis mesos de paternitat per a cada progenitor, una bona cobertura de serveis públics, la incorporació dels homes a les tasques de cura, horaris racionals a temps complert i prestacions fiscals a nivell individual. No és impossible. A Suècia s’ha dut a terme.

Gosta Esping-Andersen va posar en dubte la voluntat de les dones d’eliminar els rols de gènere i assolir la igualtat (faltava dir d’oportunitats). El sociòleg danès, aparentment preocupat per l’equitat, tot d’una es fa enrera i, en contra de la seva pròpia tesi, menysprea el condicionament del marc institucional i al•ludeix a les preferències de les dones per explicar i justificar els rols sexuals. Pura contradicció. Per què aquesta reticència a reconèixer i eliminar la divisió sexual de la feina? Aquest interès aferrissat a defensar les preferències de les dones és sospitós. Sospitós de paternalisme encobert i desconsiderat perquè no es tenen –ni es posen- les bases per a que l’elecció pugui ser efectuada en condicions d’igualtat d’oportunitats.

Serà molt difícil aconseguir un canvi de mentalitat si socialment no es promou amb lleis (que també influeixen en el poder de negociació de les dones). Uns mesos de permís de paternitat no fan que els homes s’ocupin dels fills i les feines de la llar. Això ho va dir Esping-Andersen i és una opinió habitual. Però Pazos, que és membre de PIINA (Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció), va explicar: el permís obligatori i intransferible per a tothom (per a les dones ja ho és) situa els homes en les mateixes condicions davant les responsabilitats familiars i les empreses, per tant protegeix les dones de la discriminació laboral. I això en tots els camps. La racionalització de l’horari laboral, que és imprescindible, s’ha d’instaurar per a tothom, i no només plantejar-se com a mesura excepcional –com la reducció de jornada- per a les dones mentre els homes viuen en la normalitat. Un marc institucional, igual per a tothom, definitivament sí influeix en les preferències.

Hi ha moltes dificultats i obstacles –estructurals i de mentalitat- perquè el “nou paradigma econòmic” al qual al•ludia el títol del Diàleg proposat per la Diputació sigui real, amb les mateixes oportunitats de creixement i els mateixos deures per a dones i homes. Hem d’imaginar el que realment volem, encara que pensem que des d’on som ara és poc probable que passi.