Cooperativa de productes ecològics Cals Carxofa del Prat de Llobregat (Font: Cals Carxofa)

La PACA , un exemple d’AMAP
Seduïts pels principis i valors que promou aquest sistema, que fa que productors i consumidors es coneguin les cares, de la mà dels productors de Can Bofill, de Molins de Rei i del grup de Consum de Cornellà, es va crear al 2008 la PACA (Acord per a la Producció i el Consum Agroecològic). Produir i consumir localment, sense intermediaris, fer producció agroecològica, i potenciar una economia social i solidària són algunes de les seves premisses. També han engegat entre d’altres accions un fons de corresponsabilitat per compartir els riscos de la producció entre els productors i els consumidors, on inverteixen en la millora de les instal·lacions agrícoles i financen infraestructures, com va ser la creació d’un pou. Actualment, la PACA aplega 98 unitats familiars, de diferents cooperatives d’autoconsum, i els productors Can Bofill, situats a la muntanya de Collserola, Ca n’Oliveró, a Castellbisbal, i 3 productors associats.

    
Carbasses i prebots conreats de Can Bofill, productors de la PACA

Cals Carxofa, un referent al Prat de Llobregat
Una de les cooperatives més consolidades del Prat, creada al 2008, i que forma part també de La PACA és Cals Carxofa. Gemma Úbeda, una de les seves membres comenta: “veníem del Casal Okupat del Prat i vam pensar que si en d’altres camps buscàvem alternatives del sistema capitalista, havíem de fer el mateix amb el menjar”. La cura dels productes de la terra i de les condicions laborals dels seus treballadors són alguns dels pilars de les cooperatives d’autoconsum de productes ecològics. Segons Gemma Úbeda, “el concepte és que els productors produeixen exclusivament pels nostres grups i nosaltres, a canvi, els cuidem”, i afegeix “quan la gent coneix la persona que porta el producte s’ho mira d’una altra manera i pensa en l’enciam que conrea l’Antoni”.

En reunions mensuals que és regeixen per assemblees, consumidors i productors decideixen els conreus què es planten, els preus, i les activitats a desenvolupar. Tot plegat un sistema que demana la implicació i l’esforç de totes les sòcies i socis pel seu bon funcionament.

Més producció ecològica, però no suficient
Les dades de l’Observatori de l’alimentació i l’agricultura ecològiques de Catalunya apunten que la producció agraria-ecològica ha augmentat en els darrers deu anys amb més de 70.000 Ha conreades. Aquesta pràctica, però, no ha arribat a les terres del Prat, on continua havent una agricultura extensiva i l’ús dels pesticides. Gemma, de Cals Carxofa, apunta esperançada “cada vegada hi ha més ciutats amb productors ecològics i suposo que algún dia arribaran també aquí al Prat. Si algú ho comencés a posar a la pràctica i els altres pagesos veiessin que li venen a comprar a les seves terres, i no han d’anar a Mercabarna a vendre-ho, potser ho farien”.

   
Basi Calle (foto de la dreta) de la cooperativa Germinal del Poble Sec i altres companyes de la mateixa cooperativa

Les dades de l’Observatori apunten també que el perfil d’edat que consumeix més productes ecològics és la franja que va dels 35 als 49 anys.

Són les cooperatives d’autoconsum predominantment femenines?
En general, les cooperatives de productes ecològics són espais plurals on tant homes com dones assumeixen les mateixes responsabilitats. Per Basi Calle, membre des de fa 11 anys d’una de les cooperatives pioneres de Barcelona, Germinal, “el percentatge de sòcies i socis és igualitari i en les diferents comissions hi ha tant dones com homes, perquè es distribueixen segons la disponibilitat de la gent, les seves qualitats i necessitats“ . Per a Basi, a qui les seves motivacions ecològiques i de cura de la salut van portar-la a fer-se sòcia, “és el primer lloc on he trobat que molts homes utilitzen el femení  i on la qüestió de gènere està molt integrada”.

Hi ha però casos on han estat les dones les que han iniciat el projecte, com és el cas d’El Capità Enciam, del Prat de Llobregat, on un grup de mares de l’AMPA, va formar un grup d’autoconsum per vetllar per l’alimentació dels  fills. Igualment, grups com Gaia, també del Prat, on hi ha una petita majoria de dones, funcionen, segons Olga Álvarez, amb dinàmiques femenines per la seva flexibilitat en el funcionament “per exemple, en el repartiment de les cistelles ens adaptem ràpidament als petits canvis, per problemes de feina de les membres i els membres”.  Atributs clarament femenins segons l’Olga, convençuda que “ les dones estem acostumades a adaptar-nos a qualsevol circumstància”.