La reticència de l’acadèmia


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Quan vaig rebre el comunicat de la xerrada: Dones i homes davant del nou paradigma econòmic i la recomanació d’assistir–hi per part de les organitzadores, vaig pensar que, efectivament, podia ser interessant per la temàtica i pel format: dos catedràtics, un home i una dona, de reconeguda solvència acadèmica (Maria Pazo i Gosta Esping-Andersen) debatent els respectius punts de vista amb una trobada d’igual a igual.

opinió | 19/11/2009

Carolina Barber.- Maria Pazos va argumentar que per a un escenari econòmic EFICIENT és imprescindible que canviï el comportament masculí, s’eliminin els rols de gènere i, entre d’altres, s’aprofiti el capital de cura dels homes i el productiu de negoci de les dones.

Gosta Esping-Andersen va aportar una sèrie de dades i percentatges per demostrar que la inestabilitat de les parelles es dóna bàsicament en les classes baixes que és on s’està sofrint el DRAMA de l’home poc qualificat i en competència laboral directa amb la majoria de les dones.

Ell dubta que la situació actual de les dones sigui una conseqüència de la divisió de rols afavorida pel patriarcat, i creu que és una preferència, una elecció de les dones que prefereixen quedar-se a casa per veure la TV principalment. Creu que el moviment feminista no ha tingut cap repercussió i també pensa que tot i que en els països nòrdics els rols entre homes i dones estan més repartit que a Espanya, una política pública obligant als homes a fer-se càrrec dels fills i filles amb permisos de paternitat, etc. no seria ben rebuda.

Maria Pazos va ressaltar una i altra vegada la importància de les polítiques públiques i el determinant que són alhora de les preferències. En Gosta es mirava el púbic i gesticulava com rient-se de les afirmacions de la seva homòloga desqualificant-la en silenci i sense cap complicitat que sumar a la seva actitud. Per uns moments em vaig transportar als anys 80, quan les feministes aprofitaven qualsevol fòrum per explicar les seves tesis i combatre la ideologia imperant. Aquí la situació ben bé haguera estat la contrària, però no, tot i que les dones i homes presents érem defensores i defensors del feminisme, i per tant, contràries a actituds masclistes i patriarcals, va quedar una sensació que les nostres tesis encara no són solvents. Les feministes i els feministos són una minoria enfront de la majoria defensada pel professor Gosta. Encara que aquest s’inventà les estadístiques per a l’auditori, omitis un detall rellevant com que és l’estat del benestar el que manté als homes i dones del nord d’Europa que volen separar-se, i no tenen recursos econòmics. En temps de crisi els divorcis han disminuït un 25% per a totes les classes socials com recordaria la Cristina Carrasco, economista i catedràtica present entre el públic.

El discurs políticament correcte impedeix reconèixer la disconformitat amb les tesis feministes, d’equitat i igualtat funcional, en públic, per la qual cosa, encara el professor Gosta té el mèrit d’haver acceptat la invitació i dir allò que pensa en públic, tot i que no de franc. Altres homes han rebutjat la invitació argumentat que el catxet era molt inferior a les seves tarifes per assistir a un acte amb públic.