Els nois i noies protagonistes de la sèrie d'animació (Tomavistas)

Mavi Carrasco.-  El passat 14 de gener TV3 va estrenar Lara, què fem?, un producte concebut, dissenyat i dirigit per Mercedes Marro i la productora barcelonina Tomavistas.  La sèrie, de 26 capítols d’onze minuts cadascú i amb un format de sitcom,  vol donar resposta a les preguntes que l’arribada de la pubertat genera. Així, els i les protagonistes, una colla de nois i noies al voltant dels 12 i 13 anys, viuen situacions com la primera regla o la compra dels primers sostenidors, les ereccions involuntàries, l’olor corporal... i donen missatges positius com que no estem sols; que a totes i tots ens pot passar el mateix; o, que de tot ens en podem sortir.

Va ser la filla de la pròpia Mercedes Marro la que va encendre la bombeta en el cervell de la seva mare al devorar un llibre d’autoajuda dirigit a preadolescents,  “quan no havia llegit mai un llibre pel seu propi interès”, explica Marro. Des de Tomavistas van investigar sobre el tema i van descobrir tot un gènere literari que comercialment  funcionava. Va ser així com van decidir traslladar aquesta temàtica a un producte audiovisual i comercial.

Un dels reptes més gran que van haver de superar va ser el transmetre una sèrie d’informacions i valors educatius d’una manera divertida i no supèrflua i sense caure en la moralina. “En el nostre negoci la paraula educatiu és tabú ja que els nens quan van a casa no volen veure a la tele una extensió del col•legi, com si fossin deures. Vam ser molts conscients d’això i vam intentar fer quelcom divertit”, explica Pierre Nothman, productor executiu de Tomavistas.

De fet, al llarg de la producció del projecte es van realitzar diferents tests amb nenes i nens per veure com reaccionàvem i rebien el to i els temes dels quals se’ls estava parlant. “Ens va sorprendre l’interès dels preadolescents vers aquest tema i com no rebutgen parlar-ne” puntualitza Marro. 

D’altra banda, el canal públic de la televisió anglesa, la BBC,  que participa en el finançament de la sèrie va obligar a passar uns controls de qualitat molt estrictes. “Fan test  a nens, a famílies, a professor i a col•legis i hem de dir que en tots vam treure una molt bona puntuació,” conclou la directora de la sèrie.

Lara, la protagonista de la sèrie, entre els seus creadors Mercedes Marro i Pierre Nothman (Marc Javierre)

Lara, què fem? és un coproducció de Tomavistas amb Televisió de Catalunya i les productores Redkite (Escòcia), submarine (Holanda). La BBC i la cadena pública holandesa VPRO han participat en el finançament.

Des de Tomavistas s’ha realitzat gairebé tot el treball de preproducció (idea, recerca de finançament...) i l’animació, la direcció d’animació i el disseny del qual és responsable Santi Jiménez. La música s’ha fet al Regne Unit i la productora holandesa s’ha especialitzat en el treball on-line. Els primers guions es van realitzar a Barcelona per Cristina Jiménez, però més endavant, es van repartir a parts iguals entre la productora escocesa i la catalana i els revisava un guionista anglosaxó “per intentar fer un contingut més internacional i sobretot perquè hi ha expressions  o acudits que aquí són acceptables però al Regne Unit, no”, comenta Mercedes Marro. Recorda com van haver de canviar un diàleg on els protagonistes estan a la cafeteria de l’escola esmorzant i comencen a parlar de la regla. El noi tímid del grup se sent incòmode, es posa nerviós i per canviar de tema ofereix una torrada a les companyes i una d’elles li contesta gràcies però que sigui amb ales. Aquesta frase la van haver de substituir perquè “no esta ben vista, no es podia dir. Vam haver de canviar-la per una torrada  extrafina”.

Malgrat les dificultats dels treballs en coproducció tant Marro com Nothman se senten satisfets perquè han pogut treballar amb tota llibertat. “Mai vam  perdre el control del projecte i vam poder desenvolupar la nostra idea”, comenten.

Mercedes Marro al seu despatx de Tomavistas (Marc Javierre)

L’animació i les dones
Mercedes Marro mai ha sentit que se li tancava alguna porta pel fet de ser dona tot i que sí recorda alguna mala experiència amb alguna productora. Reconeix que en el camp del dibuix i l’animació pot comptar amb els dits les bones professionals dones que hi treballen. No sap explicar el motiu “crec que ells s’imposen més, van amb més seguretat... se saben vendre millor”.  Isabel Herguera, realitzadora i directora fins l'any passat d’Animac, Festival Internacional de Cinema d’animació de Catalunya o Roser Capdevila, creadora de les Tres Bessones, són altres dones reconegudes a Espanya en aquest sector.

Mercedes tampoc creu que les dones tinguin una manera especial o diferent de fer les coses. “Hi ha maneres de fer, cadascú té les seves”, diu.  En canvi,  Pierre Nothman sí que creu que Lara, què fem? té una sensibilitat que només una dona podria haver fet.