No li agradava escriure sobre el dia a dia, però feia presentacions en power point i vídeo - creacions. Formava part de l'Equip de La Independent des de els seus inicis. Va participar en les primeres reunions, però després es lamentava de que a causa del seu delicat estat després de ser operada per extirpar-li primer  un càncer, i després l’altre,  no podia participar més activament.

Admirava la feina de l’ADPC i de la Xarxa, i sempre deia que els premis que atorgava cada any l’associació de dones era la millor idea que havia conegut, però ella li agradava anar al seu aire i admirava més a les persones concretes, amb noms i cognoms, que als grups que podia haver al darrera. Tenia una facilitat innata per a connectar de veritat amb tot tipus de persones. Admirava i parlava amb la mateixa facilitat amb les dones polítiques que va conèixer, com per exemple, Elsa Blasco, amb companyes con Carme Freixa o Montserrat Minobis, que amb les companyes representants de qualsevol país llatinoamericà, que es trobava quan participava en les Trobades Internacionals, i sempre convertia amb gran facilitat a  les noves coneixences en amics, o millor dit, en “amigues per sempre.”

Generosa, alegre i capaç d’encomanar un bon ànim a tothom, així  és com l’han definit en aquests dies de dol les periodistes que la coneixien d’arreu del món, estava visceralment convençuda de la necessitat de “visibilitzar” i de reconèixer amb el mateix valor a tot tipus de dones. Per a ella era tan important  “comprendre” a les dones que exercien la prostitució, com a les dones de l’alta política que a vegades cometien “errors” humans com tothom.

Mony va ser de la segona  promoció de periodistes de la UAB, la del 77, i  poc després de la seva llicenciatura va rebre  diversos premis i lloances per la seva tasca periodística a la revista INTERVIU, i altres del grup ZETA. El seus escrits eren plens d’imaginació i amb tocs de genialitat, com ara en el seu celebrat article de títol. “La historia de la compresa”.  Però a ella, en aquells anys 80 el periodisme de cada dia se li quedava estret, i com tenia interessos diversos, es va anar a viure una llarga temporada a les Illes Canàries. En tornar va escriure els seus “Records de la vida oculta” perque ella va conèixer de primera mà,  els entramats del negoci de l’oci i del sexe.  Va presentar un “esborrany” de l’obra a l’Editorial Planeta, i va agradar, però  per a la seva publicació necessitava  una re-escriptura, que sempre li va quedar pendent.

A Barcelona, treballà molts anys en el món editorial fent tasques de correcció d’estil.  També va organitzar durant cinc anys les Nits de Lectures Eròtiques, que es realitzaven a les nits en diversos locals de la ciutat.

Darrerament  realitzava enquestes de qualitat, perquè  li agradava molt conversar amb la gent, i sabia arribar al  seu fons. A més es trobava molt còmoda en el treball directe de carrer, mentre  continuava exercint de correctora d’estil i català a Món Comunicació ( associació de la qual n’era fundadora i al principi exercia de tresorera). També col•laborava en diversos projectes de l’AMC, i  va ser una de les autores de la primera Guia d’Associacions de Dones de Barcelona, 100 x 100 dones (2008) i de les Guies d’Associacions de Dones de San Martí (2009 i 2010).

Actualment estava treballant en diversos textos autobiogràfics i en l’edició d’un llibre col•lectiu de viatges per  les terres de dues comunitats indígenes de Colòmbia,  la Wayúu a la Península de la Guajira i el poble Arhuaco a la Sierra Nevada de Santa Marta.  El llibre d’aquest viatge de 6 dones periodistes i comunicadores de la Xarxa Internacional conté diverses entrevistes a liders d’ambdues ètnies. Les companyes de la Xarxa Internacional han manifestat a La Independent que continuaran ambdós projectes.

L’acte de comiat i homenatge se celebrarà a Barcelona el dia 21 de gener a les 11h  a l’ Auditori de les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79)