Fotos: Lídia Vilalta


Cartell de la Marxa

Lectura del Manifest de la Marxa devant de l'edifici de d´Hemiciclo a Juárez

La capçalera de la Marxa amb les organitzadores de Chihuahua i Ciutat Juàrez, a l'arribada al Zócalo, d'on va partir la caravana des de la Ciutat de Mèxic.

Es va abastar 10 (dels 31) estats mexicans, a més del Districte Federal, escollits amb diversos perfils sociològics i característiques específiques com, diferents graus de desenvolupament, conflictivitat social, cohesió social i cultural, rangs d'inseguretat i diferents formes de violència, derivades d'enfrontaments entre la creixent delinqüència organitzada (narcotràfic) i les autoritats centrals. En la investigació, es van incloure estats de les fronteres Nord i Sud: Baixa Califòrnia, Sonora, Chihuahua, Quintana Roo i Chiapas; del centre del país amb alt, mig i baix Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i de Desenvolupament de Gènere (IDG): Estat de Mèxic i Morelos (a més del DF); i estats pluriètnics: Oaxaca, Guerrero, Veracruz, (a més del de Chiapas, ja esmentat).

Definició de feminicidi
Marcela Lagarde descarta la paraula femicidi per ser homòloga a homicidi, que només implica l'assassinat de dones. “Vaig preferir la veu feminicidi i denominar així al conjunt de fets de lesa humanitat que contenen els crims i les desaparicions de dones”. Segons aquesta antropòloga, independentment que siguin crims individuals o col•lectius, de familiars o desconeguts, “per a què es doni el feminicidi concorren de manera criminal, el silenci, l'omissió, la negligència i la col•lusió de les autoritats encarregades de prevenir i eradicar aquests crims.” Per a ella “hi ha feminicidi quan l'Estat no dóna garanties a les dones i no crea condicions de seguretat per a les seves vides en la comunitat, en la casa i en els espais de treball de trànsit o de lleure”. Per això, sosté Lagarde, “el feminicidi és un crim d'Estat”.

I efectivament, les dades de l'estudi van corroborar “alarmants expressions de violència de gènere contra les dones” en aquestes 10 federacions estatals, on va poder portar-se a terme la investigació. L'informe confirma que “a Mèxic hi ha feminicidi. No està vigent el dret de les nenes i les dones a una vida lliure de violència... i evidencien la ruptura de l'Estat de Dret en el nostre país”. La investigació subratlla a més, que “les dones víctimes de delictes reben un tracte discriminatori, misogin i vexatori per part de les institucions encarregades de procurar justícia, el que constitueix violència institucional i contribueix a la impunitat”. I és aquesta impunitat la que permet que segueixin produint-se feminicidis.

La informació sistematitzada de la investigació mostra, per altra banda, que la crueltat, la tortura i la violència prèvia a l'homicidi, precedeixen als assassinats. Una altra fita de la investigació és que en l'Estat de Mèxic, -veí al Districte Federal- en el primer quinquenni del 2000, hi va haver més de mil crims de dones, el 25% dels detectats en tot el país.

La investigació tenia altres objectius, com insistir en el compliment de les Convencions i Recomanacions Internacionals que, sobre Violència de Gènere, havia signat Mèxic, -CEDAW: Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (http://www2.ohchr.org/spanish/law/cedaw.htm) i la Convenció de Belem do Parà: Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona, (http://www.oas.org/juridico/spanish/Tractats/a-61.html) a més d'indagar a fons sobre les causes, els escenaris i les condicions que envolten el feminicidi a Mèxic. La investigació va propiciar el redactat i l'aprovació a Mèxic de la Llei general d'Accés de les Dones a una Vida Lliure de Violència (2007), (http://www.diputats.gob.mx/LeyesBiblio/doc/LGAMVLV.doc), que té les seves rèpliques estatals en algunes federacions, però que segueix sense aplicar-se adequadament per diverses raons, polítiques i econòmiques, segons denuncien les organitzacions agrupades entorn a l'Observatori Ciutadà del Feminicidi.

Ciudad Juárez, la punta de l'iceberg
Els 364 assassinats de dones coneguts de 1993 a 2003 a Ciudad Juárez –l’any 2009 estan entorn dels 500, encara que no hi ha coincidències de xifres- tot just són la punta de l'iceberg dels crims que es cometen contra les dones a la resta del país. En aquests anys, les organitzacions civils i de familiars de les víctimes, en particular les mares d'algunes d'elles, van situar el problema a l'agenda política nacional i internacional i van generar una important solidaritat ciutadana. Això va atreure l'atenció dels mitjans de comunicació, dels organismes internacionals, dels parlamentaris i del Govern central (federal). Però no va ser fins el 2004, onze anys després de l'inici del recompte dels assassinats de nenes i dones a Ciudad Juárez, que el President Vicente Fox, va reconèixer el problema davant el Congrés dels Diputats.

 I les dades ja eren les següents, segons la Comissió d'Investigació del Feminicidi: més de 6000 nenes i dones van ser assassinades en 6 anys, entre el 1999 i el 2005, d'acord amb informes de les Procuradories de Justícia d'aquests 10 estats federals. És a dir, 3 nenes i dones van ser assassinades cada dia en 10 estats: l'Estat de Mèxic, Veracruz, Chiapas, Guerrero, el Districte Federal, Chihuahua, Oaxaca, Sonora, Morelos i Baixa Califòrnia.

Les assassinades a Mèxic en aquest període tenien diferents edats: hi ha nenes i ancianes, dones joves i majors; pertanyien a totes les classes socials i estrats socioeconòmics, encara que la majoria eren pobres o marginals, algunes van ser dones riques, de classe alta.... El ventall abasta des d'analfabetes a postgraduades i amb excel•lència acadèmica, encara que la majoria tenia pocs estudis; ... desconegudes, conegudes, solteres, casades, parentes i amigues;... La majoria eren nenes i dones actives, treballadores formals i informals; i totes van ser torturades, maltractades, atemorides i van viure humiliacions; unes van ser colpejades fins a la mort, altres escanyades, decapitades, penjades, acoltellades; totes van estar en captivitat; totes van quedar aïllades i desprotegides, aterrides, van viure la més extrema impotència de la indefensió; totes van ser agredides i violentades fins a la mort; i alguns dels seus cossos van ser maltractats encara després d'haver estat assassinades.

L’any 1980 les taxes més altes d'assassinats van tenir lloc en el Centre i Sud de la República. L’any 1990 van continuar en el Centre i el Sud. La taxa d'alguns estats del Nord, com Chihuahua, va anar en augment. Cap al 2000 les federacions que van tenir una alta taxa d'homicidis de dones van abastar el Centre, el Sud i el Nord. En el 2002 es van situar en el Sud i en el Nord com a Chihuahua, que llavors va ocupar el segon lloc. En l’any 2004 va disminuir la taxa d'homicidis i Chihuahua va ocupar el sisè lloc. Malgrat que des del 2004 van disminuir els assassinats de dones en alguns estats, en uns altres es van mantenir, i en alguns va ser alarmant l'augment....

L'assassinat de dones a Mèxic és recurrent i es multiplica per tot el país. I ara cal sumar-li, a més, els casos de dones violades per militars en operatius contra el narcotràfic i els abusos dels soldats uniformats, allà on es creu que opera la guerrilla, com a Michoacán, Veracruz i Guerrero. En el 2009, en definitiva, segueix havent la mateixa confusió i col•lusió a l'hora de facilitar dades. Manca informació bàsica; no hi ha correspondència entre les xifres oficials de diverses institucions, d'organitzacions civils i de Drets Humans... algunes Procuradories segueixen amb dades no elaborades, ni tan sols desglossades per sexe, o sense atendre amb la diligència i compliment que requereix la seva funció... I el que és pitjor, la majoria dels crims segueix en la impunitat.