Maribel Cárdenas.-  El passat 27 de desembre una dona moria assassinada pel seu company sentimental a Roquetas de Mar, tenia 33 anys i era d'origen rus, la seva parella 61 i era d'origen espanyol.

Davant d'aquest assassinat, el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad va expressar la seva repulsa mitjançant un comunicat, en el que feia esment al fet com un acte de violència a l'entorn familiar, sense mencionar que es tractava d' un cas de violència de gènere.
Aquest fet va provocar la polèmica i la Ministra Mato es va veure obligada a aclarir  als mitjans la posició del Govern: "Da igual el nombre, lo importante no es el nombre, al final es un asesinato y nosotros queremos en este ministerio tolerancia cero frente a todo tipo de actuación contra cualquier mujer o persona. Lo repito, lo importante no es el término sino que todavía hoy siguen muriendo mujeres a manos de las personas que en teoría deberían quererlas".

La Sra. Mato va defensar que el concepte és irrellevant, que és el mateix dir violència a l'entorno familiar que violència de gènere, violència domèstica que violència masclista, i precisament aquí radica l'error de la Ministra, ja que les paraules sí importen.

No es tracta de purisme, ni de rigor semàntic, es tracta del poder de les paraules, del llenguatge i la construcció de la realitat, es tracta d' emmarcar i entendre les causes que originen la violència contra les dones, parafrasejant a la Ministra es tracta de poder entendre perquè hi ha homes que maten a aquelles dones a las que haurien d'estimar.

Si tenim memòria podrem recordar que fins fa pocs anys la violència contra les dones "no existia", era quelcom innombrable que es produïa a l'entorn privat i quan aquesta violència sorda acabava assassinant a una dona, llavors es tractava d' un "crim passional".

Les dones vam treure la denúncia de la violència als carrers, la convertirem en un problema públic i li vam posar nom, la vam deixar de considerar anecdòtica per a mostrar que es tractava d'un problema estructural: no era l'atur, ni l'alcohol les causes si no la desigualtat. I així vam aconseguir canviar les lleis i les agendes polítiques.

I ho vam fer amb el poder de les paraules, el poder de crear realitat i particularment amb  el poder d' interpretar correctament la realitat.

Si tota violència està mediada per relacions de poder, la violència contra les dones té les seves pròpies especificitats. Si la denominem com aquella que es produeix a l'entorn familiar l'equiparem a qualsevol de les violències que es poden produir entre les persones que conformen una unitat familiar més o menys extensa, per exemple, entre germans. Si utilitzem el terme "violència domèstica" assenyalem exclusivament aquella que es produeix a l'àmbit privat, quan sabem del cert que es tracta d' una violència que es dóna tant dins com fora de les llars.

Per tant, reclamem el terme "violència de gènere", no només perquè així ho defineix Nacions Unides o perquè disposem de la Ley Orgánica 1/2004, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género i a Catalunya de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, si no també per què quan utilitzem el terme "violència de gènere" construïm un marc explicatiu que ens permet entendre que les seves causes no són individuals si no estructurals, que no deriva de la patologia dels individus si no de la desigualtat present a les relacions socials de gènere.

Un concepte que ens permet comprendre, a dones i homes, que avançar en la igualtat és la millor de les prevencions i que aquest ha de ser un afany col•lectiu. Ens permet identificar, denunciar i superar totes les manifestacions de violència que pateixen les dones; també en las relaciones socials o laborals.

Les paraules poden ocultar o perpetuar, o, per contra, ens poden oferir les claus per avançar, ens poden mostrar nous models de relacions socials i amoroses mediades pel reconeixement, el respecte i la igualtat.

Per totes aquestes raons, les paraules sí importen: aquest és el seu poder i el nostre.