Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Esperit de superació.
El testimoni de dues dones marroquines que emigren a Barcelona en busca d’una vida millor
La sala on entrem és espaiosa. Hi ha una pissarra, uns altaveus, prestatges plens de llibres i al terra, un munt de catifes amuntegades. Al fons, trobem una taula amb un ordinador portàtil, i al voltant una cinquantena de cadires buides que mica en mica s’aniran omplint.

Treball guanyador, ex-aequo, del I Premi de Periodisme no Sexista 2011 convocat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
glocal | 29/12/2011

Mireia Aguado i Carla Piqué agraint el premi

Mireia Aguado. Carla Piqué.- En total unes vint-i-cinc dones acudeixen setmanalment al Consell Islàmic de Catalunya, per parlar de religió i resar. La majoria d’aquestes dones són marroquines. I és que un 36% dels  marroquins que emigren a Espanya s’instal•len a Catalunya.

A poc a poc van arribant. Entren i saluden, as-salamu alaykum, i van asseient-se al voltant de la Fahima, que és l’encarregada de dirigir aquestes reunions. Ajudant-se de l’ordinador, comença a llegir fragments del Corà. Té 46 anys, és del Marroc  i vesteix amb una túnica, la jellaba, que la cobreix des del coll fins als turmells, i porta un vel que li cobreix el cap, però no la cara, l’anomena’t hiyab.

Amb aquestes reunions, la Fahima se sent més a prop del seu país. Porta 20 anys lluny del Marroc i el que més troba a faltar és a la seva família. Aquestes trobades l’ajuden a sentir-se més acompanyada: “Yo con el grupo soy alguien. Soy como una profesora, pero sin el grupo no puedo hacer nada”.

Els motius que van portar a aquestes dones marroquines a marxar del seu país són molts. L’Institut Nacional d’Estadística va elaborar l’Enquesta Nacional d’Immigrants l’any 2007 on es concloïa que les raons més esteses són la voluntat de trobar una millor feina i per motius familiars.    

La Fahima va venir a Barcelona per reagrupar-se amb el seu marit. Al Marroc havia estudiat Biologia, però va haver de deixar de banda els seus plans de futur per ajudar a la botiga del seu marit. La relació però,  no va acabar bé i tres anys després del naixement del seu segon fill, la Fahima va divorciar-se i va tornar al Marroc. Però allà no podia mantenir als seus fills i al cap d’un any va tornar a Barcelona. Aquest cop va venir sola i va haver de començar de nou la seva vida, sense cap ajuda.

La sociòloga Olga Serradell, investigadora del Grup d’Estudis d’Immigració i Minories Ètniques de la UAB, destaca la importància de que cada vegada hi hagi més dones que decideixen migrar soles: “Solen tenir projectes personals propis o una iniciativa i voluntat de sortir-se’n per elles mateixes”. La Fahima és un exemple d’aquest grup. “Hasta que no vine sola a Barcelona no sabía ni como se buscaba trabajo”, recorda.

La sala ja està del tot plena i les dones escolten atentament tot el que diu la Fahima. Llegeix un fragment del Corà alternant el castellà i l’àrab perquè tothom la pugui entendre.  “Shaytan está en el infierno y quiere compañía. Os va a decir que os maquilléis, o que chateéis por Internet. Os irá tentando y os acompañará el resto de vuestras vidas, pero no debéis caer en su trampa”. Totes assenteixen amb el cap. Mentrestant, ens crida l’atenció l’Amira, que escolta a la Fahima amb atenció.

L’Amira viu al barri del Raval des de l’any 2008, després que el seu marit hi vingués primer. Des de que va arribar a Barcelona no ha parat de fer coses: estudia català, castellà, informàtica, cuina, costura i dóna classes com a voluntària a immigrants. Li agradaria treballar, però no troba feina.   L’Amira no té papers i no pot anar al Marroc i això fa que es senti molt sola. A diferència de la Fahima, ella no ha pogut tornar a veure als seus familiars des que va marxar. L’any passat va rebre el cop més dur de la seva vida: va saber que la seva tieta i la seva germana havien mort. “Para mí fue un dolor que no olvidaré, porqué no podía ir al funeral”. Quan ho explica, li tremolen les mans.

Després d’un breu berenar, arriba el moment de resar. Col•loquen les catifes diagonalment, s’agenollen i segueixen el compàs que marca la Fahima.

La reunió s'acaba i les dones s’acomiaden. Algunes es queden xerrant amb la Fahima, altres marxen perquè tenen als seus fills esperant-les a casa. La Fahima i l’Amira, són només una petita representació de les més de 90.000 dones marroquines que viuen actualment a Catalunya. Sovint només es coneix la història dels homes marroquins que venen a Catalunya en busca d’un vida millor, però darrera de cada una d’aquestes dones també hi ha una història diferent per conèixer. Moltes són exemples de superació i d’aconseguir tirar endavant soles, com la Fahima i  l’Amira. La majoria pensen en tornar a casa seva, però decideixen quedar-se per donar un futur millor als seus fills. Sigui el que sigui, l’aventura de marxar del Marroc cap a Barcelona, haurà marcat per sempre les seves vides.

Nota: Els noms de les protagonistes d’aquest reportatge no són reals, ja que van preferir mantenir-se en l’anonimat.

Treball guanyador, ex-aequo, del I Premi de Periodisme no Sexista 2011 convocat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
 

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som