Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
I les dones van sortir al carrer
El moviment 15 M ha reprès de manera activa la lluita als carrers en uns moments on la precarietat laboral i la retallada de serveis socials posa a la ciutadania en situació d’alerta. Són el relleu generacional de les mobilitzacions que des de la dècada dels 60 fins els 80 va encapçalar el moviment veïnal. Un nombre considerable de dones van perdre llavors la por de trencar l’ostracisme imposat per la dictadura franquista i va sortir al carrer a reivindicar la millora de les condicions dels barris, mentre paral.lelament el moviment feminista propiciava la creació d’espais femenins com les vocalies de dones.
memòria | 24/12/2011

Cristina Mora.-  Els convulsos anys del franquisme, caracteritzats per una alta immigració que patia la manca d’infraestructures als barris, juntament amb l’influx de moviments d’esquerra crítics amb el règim i l’auge del moviment feminista, van propiciar el lideratge de certes dones del moviment veïnal que, gràcies al seu alt grau de compromís social i carisme van aconseguir mobilitzar centenars d’elles. Amb el temps, moltes van acabar creant el que serien les vocalies de dones. Però abans de la legalització de les associacions veïnals, a partir de 1972, es van crear des de la clandestinitat el que es coneixerien més tard com centres de planificació familiar. Des d’aquests s’informava sobre la salut reproductiva i es venien anticonceptius, quan estava penalitzat, i s’orientava i acompanyava en tot el procés de l’avortament. Dones arriscades, algunes d’elles vinculades a partits d’esquerres, que van veure la necessitat de reivindicar uns espais exclusivament per la dona, des d’on conscienciar a aquesta sobre la llibertat del propi cos i potenciar així una sexualitat i una maternitat escollides.


Dos cartells de la Vocalia de Dones de l'Esquerra de l'Eixample. El primer sobre sexualitat femenina ie le segon reivindicant drets per a les dones. Tots dos són dels anys 70. (Servei de Bibliotequess de la UAB. Fons Josep Vinyals)

Els primers centres de planificació familiar
Assumpta Albà, treballadora social jubilada i membre del Centre Social de Sants, fundat al 1971, i de la Vocalia de dones, creada al 78, recorda “vam començar a fer manifestacions perquè fessin un Centre de planificació familiar al barri. En un carnestoltes vam anar totes disfressades en una camioneta, amb una pancarta que deia: 'Si el Papa estuviera casado el aborto sería sagrado'. En aquells moments hi havia dones molt desesperades, perquè no hi havia cap tipus de control, i de manera clandestina les rebíem un dia a la setmana i els hi donàvem informació sobre llocs on avortar d’Amsterdam i Avinyó. I no només venia gent del barri, sinó, fins i tot, del sud d’Espanya”.

Mercè Olivares, membre del Comitè Central del PSUC del 77 al 86, del PCE del 78 al 82 i regidora del PSUC a l’ajuntament de l’Hospitalet del 79 al 83, va estar molt implicada en el moviment veïnal d’aquells anys, primer a l’entorn de l’església de Sant Medir, com l’Assumpta Albà, a Sants, barri on vivia, i després a l’Hospitalet. Sobre les vocalies incipients destaca:“Vam fer moltes xerrades sobre la sexualitat. Fins i tot, preníem la mida del diafragma i ho encarregàvem a Londres perquè els portessin a Barcelona. I també fèiem molta conscienciació amb les dones, educades en la repressió i la desigualtat, per reivindicar els mateixos drets que els homes”.


Assumpta Albà davant de la seu del Centre Social de Sants


Vocalia de gais, un pas més enllà
L’associació veïnal de l’Esquerra de l’Eixample va ser l´última en legalitzar-se, degut al seu nom, però van arribar molt lluny creant fins i tot una vocalia de gais, la primera i única d’aquell temps. Rosa Vidal, que llavors tenia 50 anys i treballava colze a colze amb joves estudiants, practicava el feminisme a l’associació tractant temes com l’autoajuda i l’autoconciència. Tan bon punt l’associació es va legalitzar, molta gent del barri va acudir per parlar de les seves demandes i per crear la seva pròpia vocalia. Aquest va ser el cas del col.lectiu homosexual, tal i com recorda Rosa Vidal: “Un dia van venir dient que estaven molt reprimits. Ens van dir: perquè nosaltres som gais. I és clar, aquella paraula ningú l’havia sentit. Però els hi vam dir que sí, que vinguessin a reunir-se, encara que no sabíem exactament què era. I va venir l’Armand Fluvià a compartir experiències, un dels pares del moviment d’alliberació gai d’Espanya”.
El paper del PSUC en l’organització veïnal
El moviment veïnal dels anys del franquisme i la transició va aplegar gent de diferents ideologies d’esquerres com Bandera Roja, Partit del Treball (PT), o PSUC. Però amb les primeres eleccions democràtiques una gran part d’aquests membres es van desvincular del moviment social per dedicar-se a la militància política. Segons Mercè Olivares: “Indubtablement les dones que movien tot això van ser les dones del PSUC o de Bandera Roja, etc. Perquè espontàniament no es mou, no ens enganyem. Potser ara amb les noves tecnologies i el Facebook pot sortir un moviment com el 15M sense cap mena d’organització. Però aleshores no. Era el boca a boca o persones conscienciades que tiraven del carro, ja que les dones estaven acostumades a estar a casa. Tenir reunions amb 14 o 15 dones a l’època, ja era tot un èxit”.

Un exemple clar de dona militant implicada en la lluita veïnal ha estat Maruja Ruíz, que va formar l’Associació veïnal de Nou Barris. “Durant la clandestinitat els veïns es pensaven que era prostituta perquè sempre em veien amb molts homes per la nit”, es riu Maruja, recordant aquells anys quan tornava tard a casa després de les reunions amb el partit. Segons l’expresidenta de l’Av de la Prosperitat Nou Barris i actual presidenta del Casal de la Gent Gran de la Prosperitat: “El PSUC va donar les directrius que ens havíem de mobilitzar allà on estàvem, ja fos des dels sindicats, els barris... I per tenir un paraigües vam crear l’associació de veïns”. Maruja Ruiz, va adquirir ràpidament lideratge i el 1976, va aplegar 300 dones, els marits dels quals havien estat acomiadats de la fàbrica Motor Ibérica. Durant 28 dies es van tancar a l’església de Sant Andreu Palomar, una acció molt atrevida en aquells anys que va tenir una gran ressò internacional.
 


Revista publicada per les dones d'El Carmel


Com a reconeixement per tota la seva trajectòria d’implicació social, l’ajuntament de Barcelona va voler otorgar a Maruja Ruiz la Medalla d’Honor de Barcelona, el passat mes de novembre. Un premi, però, que la líder veïnal va refusar per fidelitat a la seva consciència de lluitadora social, la seva convicció de pensament comunista, i la seva posició contrària a les politiques de retallades que està duent a terme la classe política dirigent.

Vocalies de dones versus feminisme radical

Custodia Moreno, que ha estat al capdavant de l’Associació veïnal del Carmel, de la que va ser fundadora, durant 23 anys, explica “la primera victòria que vam obtenir va ser vèncer la por i ser capaces de sortir el 1972 al carrer per reivindicar uns contenidors”. Eren uns anys on al barri del Carmel només hi havia barraques, sense llum, aigua ni clavegueram. 
Motivades per la demanda d’infraestructures i la cura dels veïns i veïnes van formar l’associació veïnal i de seguida la vocalia de dones.

Custodia, que sempre s’ha considerat feminista, recorda però que als barris havien d’anar amb una altra velocitat: “si a alguna 'progre' se li acudia parlar de masturbació, l’endemà teníem 30 dones menys”. El xoc entre les feministes més radicals de l’època i les membres de les vocalies de dones era constant, explica Custodia, “ja que moltes dones dels barris depenien econòmicament dels marits i prioritzaven estar amb els fills abans que reivindicar els seus drets”. Tot i així, el Paranimf de la UB, que va acollir el 1976 les Jornades Catalanes de la Dona, va ser escenari històric de la primera trobada del moviment feminista que va aconseguir reunir dones de totes les procedències i colors, on el moviment veïnal també hi va ser present.

Figures com la de Custodia Moreno i totes les que van capitanejar els moviments veïnals als barris, van ser claus per augmentar la conscienciació feminista d’unes dones que, per altra banda, estaven al capdavant de totes les manifestacions, reivindicant centres de salut, escolars o de planificació familiar. 

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som