En connexió amb el seu darrer llibre Per què els professionals no comuniquem millor?, Campo Vidal no va deixar escapar l’oportunitat d’analitzar alguns dels set pecats capitals de la comunicació, entre ells l’arrogància, apuntant la “necessitat d’aliar-se amb la humilitat”. Però també es va referir a la falta d’habilitats per improvisar i al fet “que no escoltem i qui no escolta no sap parlar bé”

Una mala comunicació que “ens condueix a una baixa productivitat a les empreses”. I és que, en les seves paraules, “el power point es converteix en un salvavides dels que no van tenir una educació correcta en comunicació”.

Fusió entre mitjans tradicionals i emergents
I dins d’aquesta transició que la crisi no fa més que accelerar “estem assajant una situació nova que és la convivència entre tots els mitjans tradicionals i els emergents”. Una transició “molt profunda i que probablement està remodelant la configuració dels mitjans”. I és que, com va apuntar el periodista, “estem en una situació en la que el problema dels professionals comunicant se suma al de l’inestable mapa de la comunicació al nostre país”.

Partint d’aquesta realitat, i en la recta final de la seva intervenció, Campo Vidal no va dubtar a assenyalar que “serem capaços de trobar la sortida a aquesta situació i definir quin serà el nostre model productiu i la comunicació serà fonamental en aquest procés”.

Discursos paral•lels sense diàleg
Si bé “la comunicació conscient i significativa és un distintiu de l’espècie humana”, el sociòleg Manuel Castells va sentenciar en primer lloc que “la major part de la gent, tant a nivell personal com professional, no comunica sinó que només existeixen discursos paral•lels sense diàleg”. Un tret cultural a tenir en compte i que, en el fons, “suposa un menyspreu de l’altre”. Com a exemple, Castells va argumentar que “en el món de la política els dóna igual convèncer sinó que la única finalitat és vèncer, mentre que en el món de l’empresa sempre s’ha d’argumentar i negociar”.

Un punt de partida que va servir al sociòleg per plantejar una intervenció centrada en la transformació del procés de comunicació socialitzada, passant “dels mitjans de comunicació de masses a l’autocomunicació de massa, la comunicació a través d’Internet i les xarxes de comunicació mòbil, en les que el més important és el subjecte a la vegada emissor i receptor”.

Cal canviar el xip
En aquest context, “cal canviar el xip de que aquest subjecte està constantment envoltant d’un context de comunicació electrònica digital interactiva”. I en paral•lel, va afegir, “la capacitat d’usar les tecnologies de comunicació digital en el món professional requereix una autonomia de decisió i d’allò que es vol comunicar molt superior a la que hi havia anteriorment”. Precisament, aquesta constant connexió mitjançant xarxes mòbils implica la necessitat d’una reacció immediata als estímuls que s’estan rebent en cada moment.

Així mateix, Castells no va voler finalitzar la seva exposició sense dedicar un apartat al moviment dels indignats. “El canvi cultural que s’està produint en aquest país, amb el procés de comunicació i innovació en la comunicació en el moviment dels indignats com a exemple, és extraordinari”.