Fotograma de l'anunci

El nen dóna d'un salt comença a fer el saltimbanqui per la cuina, és a dir, una mena de ball i d'un altre salt torna a la trona per mostrar el seu entusiasme per la sopa, i vosaltres us preguntareu i què te d'estrany?, si avui dia els nens fan cosa molt estranyes. Res. No vull cridar l'atenció sobre la reacció del nen, sinó sobre la reacció del pare.

Quina és la reacció del pare? Cara de sorpresa, d’esglai i no es veu a l’anunci, però se suposa que dóna de sopar el nen, l'agafa ben fort i no el deixar anar, perquè no torni a fer cap pirueta més. Si aquesta escena l'hagués viscut la mare, què hagués fet? Trucar a una amiga i demanar-li si la seva criatura també feia coses rares abans de menjar un plat de sopa, és a dir, compartir sensacions, impressions i emocions i quan hagués arribat ell, li hagués explicat fil per randa la trapelleria del nen.

Continuant amb l’anunci, al cap d’una estona arriba la mare i pregunta: “com ha anat?”. I amb la mateixa cara d'ensurt i amb la criatura ben agafada, perquè no se li escapi i comenci a enfilar-se per les làmpades de la casa, el pare contesta: “bé, molt bé” amb cara de no creure-se’l ningú i afegeix: “la sopa li ha agradat molt”. Mantenint la cara d'esgarrifall.

És evident que en algunes llars es comparteixen tasques domèstiques, però no responsabilitats. La responsabilitat és compartir des de la veritat. La responsabilitat és compartir sensacions, sorpreses emocions... ¿Homes i dones tenim les mateixes reaccions davant de les més diverses situacions, ja siguin familiars o professionals? Es poden conjugar aquestes dues actuacions tan diferents? Són complementàries? A jutjar per l'anunci, no. L'home no explica res, menteix, no comparteix, amaga i silencia les sensacions i els sentiments.
Ella no ho hagués fet!
Ella hagués actuat d’una altra manera!