Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Les famílies monoparentals han passat ja a formar part de l’agenda mediàtica i política
El II Simposi Internacional de Famílies Monoparentals –reptes i dilemes en temps de canvi-, organitzat per la Xarxa TIIFAMO (temàtica internacional d’investigació sobre les famílies monoparentals) i el Grup Interuniversitari Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social, constata la necessitat de visibilitzar la monoparentalitat, creixent en la societat actual, i de seguir-la investigant amb una perspectiva aplicada, multidisciplinària i d’alt impacte social. Aquest II Simposi Internacional ha succeït el que va celebrar-se el febrer del 2009 sobre la diversitat familiar. Va tenir lloc els passats dies 27 i 28 d’octubre i hi van assistir 350 persones de l’Estat Espanyol i d’altres països.
glocal | 06/12/2011

Laia Serra.- El model històric de família ha canviat i les aportacions des de la sociologia són claus per entendre els canvis en la nostra societat. Elisabet Almeda, responsable del Grup Interuniversitari Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social, i coordinadora de la xarxa TIIFAMO, promotors del I i del II Simposi Internacional sobre Famílies Monoparentals- ,va presentar-ne els objectius: potenciar el coneixement de la realitat i la situació de famílies monoparentals a Catalunya i Espanya des d’una perspectiva comparada; així com el diàleg i l’intercanvi de coneixements i experiències entre els sectors que hi treballen –universitat, administració pública, entitats socials i les pròpies famílies-; elaborar recomanacions per a millorar la política pública des d’una perspectiva crítica i de gènere, no androcèntrica i donar la paraula a les dones –que solen protagonitzar la monoparentalitat-. Almeda va recollir en la cloenda els aspectes que s’havien tractat i va exposar les dimensions a tenir en compte per continuar analitzant les monoparentals de forma integral.                 

Els desafiaments que la monoparentalitat provoca en el model patriarcal de família, en els règims de benestar pensats des de la lògica de l’home com a proveïdor principal de recursos a la llar, així com en el model de consum capitalista. Les monoparentalitats proposen altres models, i davant els canvis en els imaginaris actuals, ja han passat a formar part de l’agenda mediàtica i política, on han de ser tractades en la seva creixent diversificació de perfils.

De la mateixa manera, un altre aspecte crucial per treballar per al benestar de les famílies monoparentals és la incidència dels serveis de proximitat i les tecnologies, així com la inclusió d’una regulació jurídica específica i la consolidació i reconeixement del teixit associatiu. En l’àmbit de la recerca, Almeda va reiterar que ha de ser integral, caracteritzada per l’enfocament de gènere, no androcèntric; que consideri el debat obert sobre nocions i terminologies, així com la diversitat; que inclogui els imaginaris i construccions simbòliques de la maternitat, les situacions específiques de vulnerabilitat i les reivindicacions manifestades des de les associacions i les famílies; que la monoparentalitat incideixi en les categories clàssiques de classificació social.


Arxiu XARXA TIFAMO. Promotores i promotors de la Xarxa TIFAMO presents al II Simposi

Almeda va reivindicar la recerca que analitza les mesures i polítiques existents segons els marcs de règims de benestar canviants i a nivell comparat; que valora l’associativitat per a generar coneixement –que s’ha traduït en la creació de TIIFAMO, el 2008-; i que utilitza metodologies i tècniques de producció i reproducció de dades que permetin indicadors no androcèntrics, amb especial èmfasi als qualitatius, generalment menystinguts.

Xifres, dilemes i debats

Cinc taules rodones van estructurar els debats entorn de les monoparentalitats, després de la taula inaugural sobre contextos i dilemes actuals de les famílies i el benestar.  Jonathan Bradshaw, de la University of York (Regne Unit), va aportar moltes dades del seu estudi comparatiu sobre les famílies monoparentals a Europa i els riscos de pobresa. Va afirmar que el benestar infantil està relacionat amb el suport social, no amb l’estructura familiar, i que les mesures polítiques, encara insuficients a Espanya, poden mitigar les conseqüències dels canvis en la família.

Constanza Tobío, de la Universidad Carlos III de Madrid, va exposar el dilema al qual s’enfronten les polítiques d’igualtat de gènere –igualtat o diferència- aplicat a l’abordament de la qüestió de les monoparentalitats, i va aposat per avançar vers un model d’integració, de “cuidador universal”, és a dir, de reconeixement tant del dret a treballar com del de cuidar. En aquest sentit, Dino Di Nella, membre de Copolis i coorganitzador del Simposi, va explicar com les polítiques assistencials que reemplacen polítiques universals amb actituds paternalistes, acaben estigmatitzant el col•lectiu al qual s’adrecen, i que per tant, “es tractaria de fer una política de protecció especial, que reconegués els límits de la política universal i en permetés una complementarietat”. Finalment, Gerardo Meil, de la Universidad Autónoma de Madrid, també va presentar els seus estudis sobre monoparentalitat i solidaritat familiar.

La “custòdia compartida”, lluny de l’ideal
Els debats van ser rics en opinions expertes i diverses. Especialment polèmic va ser el que es va generar a la taula rodona “Custòdia compartida” i monoparentalitat. Van fer-se evidents contradiccions, com va exposar Carlos Villagrassa, de la UB: allà on no hi ha acord és inviable que la llei l’imposi.

En general es va reclamar la necessitat d’analitzar cada cas concret en la seva aplicació; i de tenir present la visió de gènere, malgrat que en aquest aspecte no hi ha acord. Montse Fernández-Garrido, membre de Dones Juristes, va denunciar la constant pressió del neomasclisme  –fins i tot entre jutges i juristes- en l’auge de la custòdia compartida, o de la diagnosi del Síndrome d’Alienació Parental (SAP). Aquesta qüestió va ser tant secundada com rebatuda per ponents i públic. La jurista va posar èmfasi en que molts dels homes que ara reclamen la custòdia compartida han estat impagadors de les pensions per als seus fills o filles, o inclús n’hi ha de maltractadors; hi va haver altres opinions i ponències favorables a la custòdia compartida, com Cristina Brullet Tena, de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Infància i Món Urbà, que va insistir a “veure els clars en la foscor”, és a dir, a focalitzar-se en les possibilitats de la paternitat diferent que sembla emergir “dels canvis en les relacions, de l’augment de l’autonomia de les dones i la gent gran”. Mentre Brullet proposava incorporar l’anàlisi de la paternitat no resident –diferenciada de l’absent- a l’anàlisi dels canvis d’estructures familiars, Fernández-Garrido insistia en que ara per ara s’està demanant la custodia compartida per motius allunyats del benestar de la criatura i quan no s’han compartit responsabilitats abans.

Tot i les controvèrsies i disparitat d’opinions, hi va haver un acord general sobre que hi ha molts casos en què això no està sent així. Diego Becerril, de la Universidad de Granada, que havia exposat el seguiment que ha elaborat de l’evolució de la llei, va confirmar que no està sent ben treballada i que, malgrat considerar que apunta a un ideal, afirma que no s’aplica bé.

Participació social, present en la recerca
En la taula sobre protecció social i xarxes sociocomunitàries, diverses entitats van exposar la seva activitat en diversos camps en una mostra de l’evident i necessària interacció entre l’acció social i de recerca. Carmen Flores, de la Federación de Asociaciones de Familias Monoparentales (FAMS) de Madrid i Cristina Beltrán Mayoral, de la Asociación de Madres Solteras Amasol, de Saragossa, van presentar les seves activitats i punts de vista, que van recordar que són els més propers a la realitat que viuen aquestes famílies. Com a reivindicacions crucials: l’elaboració d’una llei de famílies monoparentals que les empari, i la secularització de l’ajut i l’assistència, encara en massa ocasions liderada per entitats caritatives catòliques que victimitzen i alhora culpabilitzen les mares. També es van denunciar altres discriminacions, com el gravamen fiscal a les famílies monoparentals.
Des de la Fundación de familias monoparentales Isadora Duncan, de León, Antonio Buil Romero va presentar l’ús de les tecnologies com un recurs important per a les famílies monoparentals, i les intervencions del públic van confirmar el benefici de les xarxes. Marta Llobet Estany, de la UB i Neus Domènech, de serveis socials de l’Ajuntament de Reus, van explicar l’experiència de cogestió per al desenvolupament d’una xarxa i associació de famílies monoparentals que han dut a terme en aquesta població.

Aprofundiment i continuïtat
Un dels aspectes claus en la recerca integral va ser la discussió sobre conceptes, terminologies i nocions, davant els processos de diversificació que es constaten, i que ja s’havien començat a tractar en el I Simposi: la diversitat de tipus dins la monoparentalitat, les diferents vies d’entrada i sortida, amb la violència com a fet específic important. Precisament aquest serà el nucli temàtic del III Simposi Internacional de Famílies Monoparentals que se celebrarà a Madrid l’octubre del 2012, va anunciar Ana María Rivas, de la Universitat Complutense de Madrid. Va explicar que aquesta és la seva línia de recerca, en consonància amb el que treballa la xarxa TIIFAMO: “Abordar de forma analítica el concepte de monoparentalitat, refinar conceptes, que no siguin estàtics, monolítics. A nivell teòric però també pràctic, perquè es tradueixen en reivindicacions i demandes”.

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Curs sobre l’autoconeixement i l’autoaceptació per a construir relacions no tòxiques i igualitàries. Superant les dependències afectives
El curs es durà a terme del 9 al 30 d'octubre ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Dones i Ciència
Es pot visitar del 12 al 26 de setembre de 2019 ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som