Els mitjans de comunicació any rere any prenen consciència de la importància del seu paper vers les informacions sobre violència masclista
El passat divendres, 25 de novembre, va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona l’acte de lliurament del Premi 25 de Novembre, que té per finalitat donar suport a aquelles iniciatives que duen a terme les associacions, entitats i grups de la ciutat per fer de Barcelona una ciutat lliure de violència vers les dones. L’acte estava presidit per la tinenta d’alcalde de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport, Maite Fandos, i la Regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila i el va presentar la periodista Pilar Rahola.
violències |
30/11/2011
Les representantstdels projectes premiats junt a Maite Fandos i Francina Vila
Redacció.- Enguany l'Ajuntament de Barcelona ha volgut premiar aquelles propostes que tinguin per objectiu la prevenció de la violència masclista, en qualsevol de les seves formes, i contribueixin a la promoció d'unes relacions equitatives i respectuoses entre homes i dones.
El projecte guanyador de la convocatòria 2011 ha estat: Prevenim la violència en primera persona realitzat per: Tamaia. Viure sense violència. I ha obtingut una menció especial el projecte: La formació com a eina privilegiada de prevenció, realitzat per: Dones Juristes
Durant la jornada es van ratificar els compromisos de l'Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de Violència vers les Dones.
El tractament de la violència masclista als mitjans
En el transcurs de l’acte, es va projectar un vídeo sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació, realitzat per Drac Màgic, a partir de la recerca anual que elabora un grup de treball de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya integrat per Mavi Carrasco, Marta Corcoy, Montserrat Puig i Elena Riera. En aquest marc es va fer entrega a totes les persones assistents d’un llapis electrònic amb l’estudi corresponent a l’any 2011: Impacte de les recomanacions sobre el Tractament de la Violència Masclista als Mitjans de Comunicació
L'equip de recerca de l'ADPC durant un moment de l'acte de lliurament del Premi 25 de Novembre
vídeo sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació, realitzat per Drac Màgic
D’entre els principals ítems a destacar de l’anàlisi fem esment que el tipus d’informacions que es publiquen sobre violència masclista ha evolucionat. Les informacions sobre “els fets de violència” actualment acostumen a ser noticies breus, amb poc o nul contrast, que es limiten a ressenyar els fets. I en canvi, de manera positiva, han crescut les unitats informatives que es fan ressò d’aspectes derivats de la violència. Lidera aquests tipus d’informacions, el diari Público que és el mitjà que ha fet una aposta per publicar reportatges que van més enllà de la notícia purament informativa, publicant reportatges sobre dones que han superat la violència masclista, que han trobat feina....
Pel que fa a citar la nacionalitat i la procedència geogràfica tant de la víctima com de l’agressor, en el 64% d’aquestes informacions no es fa cap referència a l’origen nacional/ètnic ni de la víctima ni de l’agressor. Només en un 36% de les informacions s’especifica aquesta dada sense fer cap distinció sobre si són de nacionalitat espanyola o altres. Per primera vegada, des que es realitza l’estudi, el gruix de les informacions que no expliciten l’origen de la víctima o de l’agressor és més gran que les que sí ho destaquen. Tant en el casos de les víctimes com en els dels agressors, s’han identificat més vegades a les persones com espanyoles que com estrangeres o immigrades. Per tant podem afirmar que no es discrimina per raó de procedència geogràfica ni nacionalitat a l’hora d’informar sobre la procedència ni de l’agressor ni de la víctima.
La majoria d’unitats informatives citen fonts qualificades: un 66% i només un 2% fan servir fonts no qualificades. per tant és molt important la tasca informativa que es pot fer des dels gabinets de comunicació exercint la seva funció de periodistes de fonts i a favor d’una informació de qualitat pel que fa a aquesta problemàtica, sense fer propaganda.
Pel que fa als titulars observem, igual que en els darrers anys, una tendència periodística a elaborar uns titulars purament informatius, en alguns casos però encara detectem un excés de detalls sobre com ha tingut lloc el fet. També hem trobat titulars en positiu sobre bones pràctiques o reflexions que inviten a la sensibilització, o sobre la violència en el jovent o l’adolescència i no hem trobat cap titular en el qual es faci menció explícita del fet migratori.
Conclusió final: les Recomanacions i les campanyes estan donant el seu fruit en favor d’un millor periodisme.
La mutilació genital femenina, a debat 
