En ser més difícil de detectar, també escassegen dades sobre el maltractament psicològic, tot i que l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya de la Generalitat (2010) sí revela algunes xifres. Un 10,6% de les dones enquestades diuen que el seu marit es mostra insatisfet amb tot el que fan i un 9,4% creuen que els exigeix que facin tot el que ell vol.

El marit de la Teresa la sotmetia a “humiliacions, vexacions i crits”, que la feien sentir “inútil i impotent”, i puntualment també es va produir algun episodi de violència física. En comparar els dos tipus de violència, afirma amb contundència: “Una persona maltractada físicament pot morir, però una maltractada psicològicament també, perquè pots arribar a l’extrem de poder-te suïcidar”. 

Ella estava “molt enfonsada” abans de decidir-se a demanar ajuda. En separar-se, els seus pares la van acompanyar a un primer centre d’atenció per a dones maltractades, i, fa dos anys, es va adreçar a un dels 6 Centres d’Intervenció Especialitzada (CIE) amb què compta la Generalitat arreu de Catalunya.  La majoria de dones arriben als CIE, derivades de serveis socials, CAP o serveis d’atenció a la dona. Aquests centres proporcionen una atenció integral, que avarca el suport psicològic, l’assessorament jurídic, el treball i l’educació social, la mediació intercultural o la inserció laboral, perquè les dones desocupades deixin de dependre econòmicament dels seus exmarits. Aquest no era el cas de la Teresa, que segueix treballant a dia d’avui, tot i que el seu exmarit la va pressionar perquè deixés de fer-ho.

Moltes de les dones que arriben als CIE pateixen exclusivament maltractament psicològic, segons Esther Álvarez, la directora del centre que ha atès la Teresa. Álvarez destaca que una de les principals conseqüències del maltractament psicològic és la dependència emocional. En posa un exemple paradigmàtic: Algunes dones tenen “sensació de dependència econòmica”, tot i que elles treballen i la seva parella no, perquè és ell qui administra els ingressos.

Des de la posició de la dona, és difícil detectar que s’està produint violència psicològica. L’home domina el tempo de la relació i va administrant la violència “a petites dosis”, com exposen Jordi Barris i Santiago Batlle de l’entitat Heia Psicologia al Diari de Girona. Per això, la Teresa, que compta amb estudis universitaris, es va sentir identificada en escoltar una altra dona maltractada descrivint l’anomenat cicle de la “lluna de mel”: “Primer hi ha discussions i ve, i et demana perdó o et recompensa, et porta al cinema, al teatre... Després, tornen una altra vegada les discussions i, cada cop, aquest espai de temps sense discussions és menor fins que desapareix”.

Una vegada va prendre consciència del maltractament que patia, la Teresa va presentar tres denúncies contra el seu exmarit, la primera per impedir-li entrar al seu habitatge i les altres dues per maltractament físic. Cap de les tres ha prosperat i, segons la Teresa, això ha ajudat a “fer més fort” el maltractador.

Tot i haver patit majoritàriament violència psicològica, no ha arribat a presentar mai una denúncia per aquest motiu, per la dificultat de provar-la. “El jutge et pregunta quina frase t’ha dit? Si et diuen Vaig a matar-te, salta l’alarma. Però, si et diu unes altres paraules, que igualment volen dir que et matarà, diuen que res” – recorda.

També critica que la justícia no actuï quan el seu exmarit incompleix el pagament de la pensió alimentària per a la seva filla o el règim de visites. A més, en el moment de recollir la menor, ell aprofitava per continuar vexant-la, una situació que la Teresa ha après a gestionar millor amb el temps. Ara, el seu exmarit sempre recull la menor a l’escola o casa de la seva mare.

“Ara la situació la controlo jo i no ell” – conclou la Teresa. Bona mostra d’això és que hagi acceptat la nostra entrevista per animar d’altres dones a sortir-se’n.