El Copyright i les <i>Creative Commons</i>


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

El Copyright i les Creative Commons

Si escrius habitualment un blog potser t'hauràs trobat en la situació de veure com t'han "copiat" un contingut creat per tu sense poder fer res més que cabrejar-te. Potser hagis desitjat el pitjor a aquella persona que t'ha copiat i hauràs desitjat que el teu blog estigués protegit amb Copyright. Potser no hagi ocorregut res d'això, però penses que podria ocórrer. Estem de sort: hi ha formes de gestionar i protegir els drets com autora o autor sense recórrer al Copyright, i que ofereixen molta més flexibilitat que aquest a l’hora de compartir les nostres creacions.

comunicació | 25/11/2011

Ernesto J. Caparrós.- És el cas de les llicències Creative Commons (CC). Les CC van néixer fa una dècada com a mesura alternativa de protecció dels drets d'autor, amb la idea de que els autors poguessin defensar i gestionar l'ús de les seves obres per tercers, basant-se en les llicències que els mateixos autors estableixen sobre els continguts. El seu ús és molt senzill: per a protegir oficialment una creació mitjançant CC només necessitem introduir les dades de l'obra en l'eina que s'encontra a la pàgina web de CC (http://creativecommons.org/choose/) i pegar la información què es generarà al nostre treball.

Però, les CC no sols ens protegeixen, sinó que a més ens permeten escollir quina protecció volem que tinga el nostre treball, o vist des d'una altra perspectiva, quins usos permetem que els tercers realitzen respecte a aquest: des de qualsevol ús que es desitgi, sempre i quan es respecte l'autoria (llicència de reconeixement), fins la prohibició d'usos comercials i modificacions, respectant sempre la teva identitat com autor. La diferència és clara: ací som nosaltres qui decidim en qualsevol moment com ens protegim i compartim el nostre treball, sense recórrer a un model tancat de defensa dels drets d'autor.

No obstant, hem de tindre present que aquestes llicències tenen com a fonament de la seua creació el reconeixement i la lliure difusió de la cultura, motiu pel qual l’únic que no podem impedir és que altres utilitzen el nostre treball (encara que si volen fer-ho hauran de respectar les llicències, òbviament). Dit d’altra manera, aquestes llicències no atorguen el creador l’ús exclusiu de la seua obra. Per aquest motiu hi ha casos en què les llicències CC poden no ser aconsellables.

Un dels supòsits més clars és el del periodisme professional. Encara que podem protegir els nostres textos, fotografies i vídeos amb llicència “Reconeixement-No comercial- Sense obra derivada” (la més restrictiva), açò no impedeix el seu ús per tercers, què es poden beneficiar del nostre treball encara que no puguin lucrar-se directament amb ell (sí mitjançant publicitat i altres opcions no relacionades amb el contingut).

En aquesta situació s’haurà de valorar detingudament els avantatges i inconvenients de cada model de protecció. Si tenim una publicació de certa entitat potser ens convingui més el model del Copyright, que ens proporciona l’ús exclusiu del nostre material, però, s’haurà de tindre en compte el preu que s’imposa per eixa protecció (es poden consultar les condicions a la pàgina web oficial, (http://www.copyright.es).

Si, pel contrari, la nostra publicació és una xicoteta revista o diari i estem a una fase d’expansió o difusió, i no tenim un pressupost massa elevat, les llicències CC ens permeten assegurar el nostre reconeixement quan altres persones decideixin utilitzar el nostre material. Per aconseguir-ho és convenient que s’introdueixi a la portada la indicació de l’ús de CC per protegir el contingut, de forma que tot aquell que llitja la nostra publicació estarà informat d’aquestes condicions. Açò també ens evita els tràmits per registrar una creació amb Copyright, ja que l’ús de les llicències Creative Commons és infinitament més simple, ràpid i assequible.