Voluntàries de la Lliga Protectora d'Animals de Sabadell

Aquest és el cas de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell on “tot i tenir un home com a president, el 90% de la nostra plantilla està formada per dones” expliquen la secretària de la junta, Carmen Abarca, i la responsable de la gestió del refugi, Claudia Matheja. A més a més, la voluntària de l’Associació Protectora d’Animals de l’Anoia (APAN) del municipi d’Òdena, Neus Bel, opina que “fins ara la societat veia a l’home preocupat pels animals com més dèbil, menys home o fins i tot gay”.

Aquesta tendència, però, està canviant.  Cada cop hi ha més homes disposats a tenir cura dels animals. “L’home s’ha tret la careta i ha deixat de creure que protegir un ésser dèbil és cosa de sensibles” afirma la Yolanda Valbuena.

Un exemple és la protectora APAN. Ara com ara, les dones representen aproximadament el 80% del voluntariat en el cas dels adults, però, les noves generacions estan aconseguint igualar aquest percentatge: un 40% de nois per un 60% de noies.

Aquest canvi de tendència s’està vivint a nivell global. Als Estats Units, un dels grups més actius en protecció d’animals, Rescue Ink, són una colla d’homes musculats i tatuats dalt d’una Harley que recullen animals abandonats o maltractats.

      
  (Foto esquerra) L'equip de la protectora APAN on es mostra la diferència entre el nombre d'homes i dones que hi col·laboren.   (Foto Dreta) La Neus Bel a l'esquerra, amb dues voluntàries més de la protectora APAN

És un fet innegable que la feina que duen a terme les protectores ha estat sempre força desvaloritzada. Però, per què? La Neus Bel afirma que “la feina de les dones sempre ha estat menys valorada que la dels homes. Però la desvalorització de la nostra tasca dins les protectores ve de més enllà: de les administracions i la societat en general”. En el mateix sentit,  Carmen Abarca i Claudia Matheja asseguren que “els defensors dels animals en general estan poc valorats socialment, i la seva imatge encara és massa estereotipada i gens real”. Si aquest defensor és un home, la situació encara s’agreuja més pel fet que la dona sempre ha mostrat aquesta sensibilitat públicament, mentre que la figura masculina no.

Tot i que el canvi ha començat, les dones esperen que això s’accentuï. De cara al futur, la Neus Bel creu que “seria molt interessant que cada vegada hi haguessin més homes com a voluntaris i que fessin promoció de la tasca”. Segons la Carmen Abarca i la Claudia Matheja “és important que els homes es comprometin activament en la defensa dels animals perquè un tema que afecta a tota la societat  no pot ser una “cosa de dones” i per tant segons l’escala de valors socials imperant, de segona fila”.