Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Miriam Makeba, una icona de la lluita contra la segregació racial
El 10 de novembre de 2008 la cantant sud-africana Miriam Makeba, també coneguda com a Mama Àfrica, va morir en acabar la seva participació al concert contra el racisme i la mafia i en recolzament a l’escriptor Roberto Saviano, amenaçat per La Camorra. Coincidint amb aquesta data el In – Edit, el Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona ha projectat una pel•lícula sobre la seva trajectòria personal i professional i seu compromís contra l’apartheid.
memòria | 10/11/2011

Mavi Carrasco.- A L’any 1963 Miriam Makeba (1932 -2008) va ser la primera artista dona i negra en comparèixer  davant del plenari de les Nacions Unides. En el seu discurs va denunciar les pèssimes condicions de vida i injustícies socials que el règim sud-africà de l’apartheid sotmetia a la població negra del seu país;  condemnà la passivitat dels països occidentals; i, va demanar el boicot internacional contra Sud-Àfrica. Llavors feia 4 anys que vivia lluny de casa seva. No pogué tornar fins el juny de 1990: Nelson Mandela, que havia estat alliberat poc abans, la va convèncer.  En total van ser  31 anys d’exili. El règim racista del seu país li havia negat durant tots aquests anys  l’entrada al país, li havia revocat la ciutadania,  amb la conseqüent retirada del passaport, i havia prohibit tots els seus discos.
 
Makeba va començar la seva carrera professional a la dècada dels 50’ com a solista del grup Manhattan Brothers. Pocs anys més tard va fundar la seva pròpia banda, The Skylarks,  que barrejava el jazz  amb la música tradicional sud-africana.

A l'any 1959 participà en el documental independent anti-apartheid Come Back África del realitzador Lionel Rogosin. Gràcies a les gestions del director, Makeba va aconseguir una visa per a assistir a  l’estrena del film al Festival de Venècia. Ja no va pogué tornar a Sud-àfrica.

Aquell mateix any, a Londres va conèixer a Harry Belafonte, qui li va obrir les portes al mercat nord-americà, país que la va acollir, a ella i a la seva música.  Va ser llavors quan comença a desenvolupar una brillant carrera internacional i que la dur a ser la primera dona negra en aconseguir un Premi Grammy  a l’any 1965.

L’èxit, però, no la allunyà de la seva activitat política i la seva ferma oposició al règim racista del seu país natal. Durant una entrevista realitzada a un canal de televisió dels EUA, Miriam Makeba va afirmar que les condicions de vida de les dones i homes negres dels Estats Units i de Sud-àfrica eren les mateixes. “L’única diferència és que l’apartheid de Sud-àfrica no amaga el que és: un règim racista,” va concloure. El seu compromís a favor els drets civils de les persones negres i, sobretot,  el seu matrimoni al 1968 amb Stokely Carmichael, líder dels Panteres Negres i impulsor del “Black Power”, la van obligar a marxar dels Estats Units ja que la discogràfica va rescindir tots els seus contractes.  Des de llavors va viure a diversos països d’Europa i Àfrica com ara Bèlgica,  Ghana i Guinea, on va establir-se durant més de 15 anys.

La seva música es podria definir com una mena de jazz, folklore africà i cançó protesta. Malgrat que el seu tema més conegut és el famós Pata Pata, inspirat en una cançó que es ballava als suburbis de Johannesburg, les seves lletres recollien els malestars socials i eren un cant a la llibertat, a la justícia, i a l’enteniment entre els pobles, raó per la qual possiblement es va guanyar l’apel•latiu de Mama Àfrica.

Miriam Makeba comentava que els seus detractors li criticaven el fet de què ella cantés política. “Però jo no canto política, jo canto la veritable realitat”,  responia.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som