Les membres de la XIPVG en començar-se la Trobada, a l'entrada de la universitat

Importància de les xarxes, i més, davant la Violència
En la taula sobre els antecedents de la XIPVG i la importància de les xarxes va posar-se en valor el que significa per al col•lectiu l’ús de xarxes que ara, amb les tecnologies disponibles, s’està facilitant i fent més evident. Fabiola Calvo, de la xarxa de Colombia, organitzadora de la III Trobada, va explicar com el procés de formació de xarxes de periodistes, iniciat el 1975, va tenir, amb el fenomen de la migració, les condicions per a desenvolupar-se. Calvo, i representants d’altres regions van explicar processos de creació de les diverses xarxes, així com el que significa la possibilitat d’intercanvi, de formació, creació i treball col•lectiu, i d’arribar als mitjans i a altres periodistes. Van intervenir Irina Pertierra –de la Red Madrid-, Montserrat Minobis –de la Xarxa de Catalunya-, Liliana Hendel -de la xarxa PAR d’Argentina- i Layla Chafai –de la xarxa constituida per  22 associacions de moviments de dones de diverses regions del Marroc-.

L’escalada de violència i en particular contra periodistes a Mèxic va ser un dels aspectes que, per força, va tenir més rellevància en la trobada; la mort i situació amenaçada de periodistes, i específicament de dones periodistes a aquest país va commocionar tothom present, malgrat no era desconegut. Yunuhen Rangel Medina, de CIMAC, va exposar dades esgarrifoses en la seva presentació “La llibertat d’expressió i la situació de les periodistes a Mèxic”. Va denunciar la manca d’anàlisi dels crims i de la situació des de la perspectiva de gènere. La violació dels drets de les dones per naturalització i el feminicidi silenciat, particularment en periodistes. “La preocupació creixent se centra ara en la cortina de fum que la guerra contra el narcotràfic ha posat i que fa que qualsevol acte de violencia avui s’adjudiqui al crim organitzat”, va explicar Medina, i així, quedi esvaïda la participació de tots els organismes de l’Estat.

No menys preocupant és el que va explicar sobre Colòmbia Fabiola Calvo en la ponència titulada “Dones periodistes a Colòmbia en temps de guerra: amenaces, situació de desplaçament, exili, violència sexual i assassinat”. Més enllà de les fites aconseguides per constitucionalitzar els drets de les dones a Colòmbia, la por roman entre dones periodistes que han hagut d’abandonar la professió o els seus llocs de residència per amenaces, intimidacions o agressions. La Xarxa, en aquest sentit, va quedar palès que és un suport imprescindible, tant per a les persones que pateixen les violències com per a la defensa de la llibertat d’expressió en general.

A més d’aquesta violència estructural que afecta les dones periodistes, una altra problemàtica tractada i que formarà part també de l’eix d’actuació de la Xarxa els propers dos anys va ser la precarietat salarial, laboral i professional de les periodistes i els mitjans de comunicació. Lola Fernández Palenzuela, secretària d’igualtat de la Federació de Sindicats de Periodistes d’Espanya va presentar “Dones periodistes: accions contra la discriminació i defensa dels nostres drets”; i Clara Aurrecoechea Iturregui, SPA, membre de la Comissió d’Igualtat de RTV Andalucía, “Plans d’igualtat i protocols d’acció contra l’assetjament en les empreses periodístiques”.
 

Fabiola Calvo, Lucia Lagunes i Liliana Hendel  coordinadores de la Xarxa els darrers 2 anys i el president de la universitat Sid Mohamed Ben Abdellah de Fes

A la taula sobre experiències de mitjans feministes, es van presentar diverses produccions, com Frauensolidarität, per Helga Neumayer, el DVD Desenfocament de Gènere de l’entitat Ajuda en Acció, per Montse Cardona i Marta Cairó, o el setmanari digital Feministikt Perspektiv, de Suècia. La periodista sueca Jenny Rönngren va afirmar que davant la manca transversalitat real, els mitjans feministes són necessaris per influir i fer pressió per a un canvi dels mitjans generalistes. De la xarxa de Catalunya, Tona Gusi va presentar l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent, de la qual va subratllar la publicació de notícies que mitjans generalistes no donarien a conèixer per la doble condició de locals i amb visió de gènere, així com la coordinació de reciprocitat amb altres xarxes i la XIPVG, per a visibilitzar pràctiques positives en gènere. Va destacar l’ús de fonts que generalment no apareixen, com ara les dones que han parlat de la primavera àrab, i que altres mitjans han començat a utilitzar. També va lamentar l’escassetat de recursos.

La darrera taula, on es van presentar recerques, informes i projeccions sobre comunicació amb perspectiva de gènere, va ser una miscel•lània que demostra, no només la necessitat d’aquest tipus de treballs, sinó també la creativitat que impulsen. L’informe de la oficina de la UNESCO de Rabat sobre el projecte de gènere al Magreb; Women Media & development, per Suher Ismail Frraj, de Palestina; el Manual de Género para periodistas, per Silvina Molina, de la xarxa PAR d’Argentina; les eines per visibilitzar les aportacions de les dones als mitjans de comunicació desenvolupades per l’Institut Català de les Dones, per Cristina Baulies. També es va presentar els videojocs creats des d’Ameco, “Jara y David-Periodistas de Investigación”, amb una clara denúncia contra el tràfic i l’explotació sexual; o la situació de la comunicació i la migració mediterrània, per Salwa Al Garbi, d’Unesco Catalunya i l’Informe de actividades en xénero da AMX 2010-2011 de la xarxa de Galícia, per Áurea Sánchez.

L’última jornada de la IV Trobada de la XIPVG, tres periodistes de Mèxic, Colòmbia i Argentina, que han coordinat la Xarxa els darrers dos anys, van rebre menció d’honor, en representació de totes les integrants, de la universitat que ha acollit les tres jornades a la ciutat marroquina. El seu president va tenir paraules de reconeixement per la feina feta a la Xarxa i va posar-se a disposició per seguir ajudant en la seva tasca.