Maria Moliner, un exemple de la dona del s. XX


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

L'autora del Diccionario de uso del español concebia la cultura com a vehicle per a la regeneració de la societat. Al llarg de la seva trajectòria professional, va destacar per la seva important responsabilitat en l'organització de les biblioteques populars.

memòria | 31/10/2011

Xènia Fortea.-
María Juana Moliner Ruiz (Saragossa, 1900 - Madrid, 1981) es va llicenciar en Història per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa amb la màxima nota, pel que va ser guardonada amb el Premi Extraordinari. Moliner aviat va començar a treballar com bibliotecària en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, a l'Arxiu general de Simancas (Valladolid). Posteriorment, es va incorporar a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Múrcia i, més tard, al de València.

El 1935 va escriure Bibliotecas rurales y redes de bibliotecas en España, publicació en què Moliner reflexiona sobre l'organització de biblioteques, així com sobre la difusió de la cultura. El 1937 va publicar, sense el seu nom, Instrucciones para el servicio de pequeñas bibliotecas, un llibret altament valorat i apreciat, tant a Espanya com a l'estranger.

Moliner va dirigir la Biblioteca de la Universitat de València i, a més, va treballar per donar a conèixer a tot el món els llibres editats a Espanya a través de la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional.

DUE, "un model seguit i imitat"
El 1950 Moliner, destacada lexicògrafa, va començar a elaborar el Diccionario de uso del español (DUE) , publicat per l'editorial Gredos entre 1966 i 1967, en dos volums. El 1995 va ser editat en CD-ROM i el 1998, revisat i reeditat en una segona edició. Segons la Dra. Inmaculada Penadés, coautora del llibre Estudios sobre el Diccionario de uso del español de María Moliner, la primera edició del DUE va significar "una revolució en la lexicografia espanyola". Des de la perspectiva dels usuaris d'un diccionari, era diferent dels publicats fins al moment per diverses raons: no presenta una ordenació alfabètica de les paraules, sinó que s'ordenen per famílies etimològiques; evita les definicions circulars tan freqüents en altres diccionaris, i alhora modernitza les del diccionari de l'Acadèmia, i, finalment, il•lustra les accepcions de les paraules amb exemples d'ús, cosa inusual en la lexicografia de l'època.

Amb tot, Penadés afirma que el DUE "s'ha convertit en un model seguit i imitat. Es pot dir que amb aquest diccionari va començar la pràctica d'utilitzar exemples per aclarir les definicions de les accepcions de les paraules; s’ha demostrat que aquesta manera de treballar és molt útil sobretot en diccionaris adreçats a les persones que aprenen espanyol com a llengua estrangera, tot i que els primers diccionaris d’aquest tipus van aparèixer gairebé trenta anys després del DUE".

En la mateixa línia es mostra el Dr. José Álvaro Porto, autor de l'article en línia Diccionario de uso del español, María Moliner, en su centenario, quan afirma que "el diccionari de María Moliner va suposar, a finals dels seixanta i principis dels setanta, una evident millora en el camp de la lexicografia espanyola, tant pels aires de modernitat que aportava en comparació amb altres diccionaris monolingües, inclòs el de l'Acadèmia, com per la seva originalitat i caràcter ambiciós ".

Al que afegeix, "el DUE de Maria Moliner encara és, al meu entendre - entre els manuals, és clar -, el millor i més complet diccionari de la nostra llengua".

A les portes de la RAE
El 1972, va ser proposada per formar part de la Reial Acadèmia Espanyola. No obstant això, la seva candidatura va ser rebutjada. Si hagués estat escollida, s'hagués convertit en la primera dona a ocupar una cadira de l'Acadèmia.