Ve al cas aquesta reflexió arran de la campanya que han encetat les feministes franceses de Chiennes de garde i Osez le féminisme  contra la continuïtat de les caselles de  Monsieur, Madame i Mademoiselle amb què encara es troben en molts documents oficials i en l’Administració. ¡Sembla mentida que ben entrat el segle XXI les dones encara hagin de ser diferenciades segons estiguin casades o solteres, com si aquest fet fos rellevant avui dia! Les dones són sempre Madames, d’igual manera que els homes en són sempre (o se suposa) de senyors.

Amb la quantitat de coses greus que estan passant al món sembla que això sigui una insignificança, una ximpleria intranscendent, però no deixa de ser una evidència de la dificultat que hi ha per canviar els costums, les creences o les tradicions. Mantenir aquestes diferències per raó d’estat civil és un anacronisme, però un anacronisme que continua discriminant les dones, si més no pel fet que encara perviu una norma antiquada i periclitada. A Catalunya ja fa temps que el senyoreta va quedar pràcticament reduït a la senyo dels pàrvuls, però per a tots els efectes, les dones som sempre senyores. A la resta d’Espanya passa el mateix, si bé encara en alguns llocs –molt carrinclons, tot s’ha de dir – encara es pot sentir de tant en tant ¿señorita o señora?

Si el senyoreta o senyora ja ha passat a millor vida (Gràcies a Déu) no passa el mateix amb un altre mot de la mateixa família i que encara té més presència, sobretot als mitjans de comunicació. Em refereixo a l’expressió cursi i antiquada  de dama. Les primeres dames són les dones dels primers ministres, caps d’estat o de govern dels diferents països. A algú se li ha acudit que caldrà trobar una manera d’anomenar als marits de les primeres ministres, caps d’estats o de governs de les cada cop més nombroses dones que accedeixen a aquests càrrecs? Se’ls denominarà “primer cavaller”? Tot i que molt subtil, aquí continua havent una discriminació vers les dones mandatàries. Un home cap d’estat quasi sempre té una dona, la primera dama del país, que l’acompanya a tot arreu, que viatja amb ell, que està al seu costat. Les dones caps d’estat o primeres ministres sembla que estan condemnades a estar soles, perquè què dirà la ciutadania del món si el marit d’una primera ministra o cap d’estat sempre està a disposició de la feina de la seva esposa? Què fa el company d’Angela Merkel? Tenen marit les presidentes o primeres ministres d’Austràlia, Brasil, Costa Rica, Dinamarca, Eslovàquia, Filipines, Finlàndia, Kirguistan, Libèria, Lituània, i d’algunes altres que segurament em deixo? En tots els casos ens podríem preguntar I com és ell? ¡Pobres, pobres dones amb poder, que no poden lluir un primer cavaller en els seus viatges oficials.

Tindran almenys un gosset que els bordi?

Consulta campanya francesa