Monique Wittig

La seva obra narrativa culmina el 1973 amb El cos lesbià on a través de la descomposició i la descripció de totes i cadascuna de les parts del cos femení i de les seves secrecions (la bava, la suor, l'orina, etc), arriba a la conclusió que la recomposició d'aquest cos només es pot fer a través de l'amor d'una dona per una altra. En els anys setanta aquest llibre es va convertir en una mena de bíblia de les lesbianes.

A l'any següent en col.laboració amb Sunde Zeig, la seva companya, publica el seu Esbós per a un diccionari de les amants on hi ha un explícita negació del falo com a instrument sexual i on s'insisteix en la necessitat de la creació d'un nou llenguatge.

El 1976 es trasllada als Estats Units on treballa com a escriptora convidada en diferents universitats fins que s’instal.la definitivament a la Universitat d'Arizona com a professora després d'haver escrit una tesi dirigida per Gerard Genette. Avui dia la Universitat d'Arizona té una beca amb el seu nom.

És als Estats Units on publica una de les seves obres més importants, més citades i on el seu pensament es planteja d'una forma més clara :The straight mind (El pensament heterosexual) (1992). Es tracta d'un conjunt d'articles on recull totes les seves idees al voltant del sexe, al llenguatge i el ser lesbiana, molts d’ells publicats en els anys vuitanta.

Per Wittig la llengua és la que marca l'heterosexualitat i està relacionada directament amb el pensament polític. Una feminista lesbiana és, abans que una altra cosa, una dissident del sistema que lluita contra aquesta dicotomia imposada en tots els nivells de la vida i el pensament. La categoria de sexe és el producte de la societat heterosexual, diu Wittig, en la qual els homes s'apropien per a ells la reproducció i la producció de les dones així com a les dones mateixes pel que és una categoria totalitària.

Davant els que afirmen que les feministes el que volen és ser homes afirma que el no voler ser dona no vol dir que es vol ser home i explica que les categories home i dona són polítiques i conseqüentment no són eternes. No hi ha dos sexes sinó tants com individus.

Finalment planteja una de les idees per la qual és més coneguda: una lesbiana no és una dona ni económica, ni política ni ideològicament.

És una de les precursores del la teoria queer i una pensadora fonamental del feminisme i del lesbianisme com a posició política. Les seves idees no han estat superades i és imprescindible seguir llegint-la.