Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Qualitat i intercanvis al I Congrés Internacional de Gènere, Desenvolupament i Textualitat
El I Congrés Internacional de Gènere, Desenvolupament i Textualitat celebrat a la Universitat de Vic el passat mes de juny va reunir especialistes d’arreu del món,directores i directors de càtedres Unesco i professorat d’universitats catalanes,espanyoles i internacionals.
El congrés va ser organitzat pel Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona, laCàtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures i el grup de recerca “Estudis de gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació” de la Universitat de Vic
protagonistes | 24/09/2011


D'esquerra a dreta: Geraldine Nichols i Francesca Bartrina

Laia Serra.- El congrés, explicà Caterina Riba, de la Universitat de Vic, una de les membres de l'organització, va tenir dues línies diferenciades: textualitat i desenvolupament. En l’àmbit de la recerca teòrica, l’autoria va ser un tema important; la doctora Geraldine Nichols, de la Universitat de Florida, va fer una nova proposta de cànon femení en literatura catalana i espanyola; i la doctora Carme Riera, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dedicar la seva conferència a dones que havien escrit amb pseudònim/negres d’homes.

La doctora M. Josep Ragué, de la Universitat de Barcelona, sobre la relectura que va proposar de mites clàssics com Cassandra, Fedra, o Epicasta, va explicar: “Els mites clàssics femenins estan amb nosaltres des de fa molts segles, són models i esquemes de tendències oposades -aquesta és la riquesa dels mites- per això es poden utilitzar i interpretar de maneres molt diferents. Des de fa dècades es tendeix a veure que sota unes aparences transmeses per una literatura escrita per homes sobretot, els mites femenins grecs tenen interpretacions que les fan portadores de valor femenins i feministes”.

Un altre àmbit tractat va ser la traducció, que segons Riba “ha tingut conseqüències brutals”. En l’espai de presentació de llibres, Luise Von Flotow, de la Universitat d’Ottawa (Canadà), va exposar com d’una traducció errònia de la Bíblia va establir l’afirmació que la dona va sorgir de la costella del primer home, i va explicar com el text original no deia això.

Pel que fa a les càtedres, en què el punt de vista del treball és de recerca social, va tractar-se, per exemple, la maternitat com a aspecte no resolt en la societat i que per tant perjudica les dones i la igualtat de gènere. O també, en pedagogia, la doctora Marina Subirats, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va exposar les implicacions reals de l’ensenyament mixt i que no és, segons la sociòloga, una fusió del currículum de nens i nenes, sinó un currículum masculí imposat que, a més, ha desprestigiat i exclòs de l’escola habilitats tradicionalment associades a la feminitat.

Què vol dir textualitat? Quin vincle té amb el desenvolupament?

Caterina Riba aclarí: “Textualitat és tot allò interpretable”. Així, també una partitura, o el cos. Tot i que la major part de ponències es va dedicar a textos –jurídics, pedagògics, literaris-, explicà Riba, també es van presentar “altres maneres d’entendre la textualitat, més àmplies, i com es relaciona amb la situació de les dones”.


D'esquerra a dreta: Marina Sobirats i Miguel Ángel Sánchez
 


 

La doctora Meri Torras, directora del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat de Barcelona,  va matisar el sentitde “desenvolupament”, un terme “que recorda a l’evolució i a la idea de que només hi ha un camí, el dels països desenvolupats, per on aquests mateixos països “ajudaran” a discórrer la resta”, malgrat des del pensament acadèmic i des de l’acció no es treballa amb aquesta idea i l’ús que se’n va fer al Congrés no és aquest (i menys en el projecte de Vic), va puntualitzar.
 
També Torras descriu “text” com “a qualsevol cosa que exigeix, necessita, ser interpretada per ser; qualsevol cosa que significa”. També la roba que portem, la forma com ens asseiem quan escrivim o parlem. “El cos és un text perquè el veiem tot interpretant-lo; en ell, en la seva materialitat perceptible, convergeixen (i divergeixen, perquè no arriben al consens) un conjunt de codis, des de la medicina fins a la moda, des del gènere i la sexualitat fins a l’ètnia o la classe social”.

Superar l’eurocentrisme, un dels objectius
Un objectiu del congrés també va ser no repetir el que es critica en el feminismo respecte del Tercer Món –i que consti que ja és una forma de paternalisme, anomenar- lo així-“, explicà Caterina Riba. El grup de recerca Estudis de gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació va considerar essencial convidar persones expertes d’altres continents i fer presents veus d’altres llocs del món, com el Dr. Pablo Gentili, Coordinador Acadèmic de CLACSO (Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales), Universidade do Estado do Rio de Janeiro, al Brasil; o la Dra. Rukhsana Qamber, de la Quad-i-Azam University, del Pakistan. La idea del grup en l’organització del Congrés va ser, explicà Riba, “no quedar-nos només amb el que ja sabem i coneixem, i no tenir una actitud paternalista, sinó d’intercanvi”.

La doctora Torras, que va fer una ponència sobre les textualitats multiculturals, explicà que la materialització, la visió del cos, la determinen els codis que ens conformen. L’alteritat, doncs, allò que no veiem perquè s’escapa del nostre univers de sentit i d’interpretació, ens obliga a enfrontar-nos amb la diferència. “La idea de diferència és crucial perquè implica un abisme però alhora, un vincle. Com apunta Deleuze: només les diferències s’assemblen. Si tu i jo som diferents, és perquè tenim alguna cosa en comú. Cal treballar igual amb el que ens allunya com amb el que ens acosta. Les societats multiculturals (com és cada vegada més la nostra, la catalana) han d’aconseguir aprendre a fer això. Hi haurà conflictes, hi haurà discussions, debats i desavinences, però només així és possible el canvi i sempre hi ha coses que volem canviar cap el que ens sembla millor, més just”.

Amplitud de mires i diàleg, entre disciplines i cultures
A més de les cinc sessions plenàries i les setze ponències invitades, una seixantena de comunicants van presentar les seves últimes recerques en temes diversos de literatura, traducció, pedagogia, història, jurisdicció o música; des d’aspectes fonamentals de teoria feminista fins a d’altres més punters, com ara els blocs i l’usurpació de l’autoria femenina a la xarxa que va presentar Jéssica Fabiacén, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona. La dinàmica d’intercanvi i diàleg de les conferències també va tenir lloc en les comunicacions, com confirmava Fabiacén: “Van ser organitzades amb l’esperit de que poguessin dialogar entre elles”.
 


D'esquerra a dreta: Carme Sanmartí, Meri Torras i Maria Josep Ragué

 La interdisciplinarietat,la textualitat entesa de forma molt oberta i amb gent de tot el món va caracteritzar el Congrés. Segons Caterina Riba, el positiu és “sumar des de discursos molt diferents i interpel•lar-se uns i altres. El tractament interdisciplinari va col•laborar a eixamplar horitzons i a crear xarxes entre els diversos camps de coneixement”.

La doctora Eva Espasa, Coordinadora del GRAVT (Grup de Recerca Audiovisual i Textual) de la Universitat de Vic i membre del comitè científic del Congrés, en va fer “un balanç totalment positiu, justament per les interconnexions establertes entre els diferents continguts exposats. L’enfocament va ser genuïnament interdisciplinari, d’acostament sincer entre diferents disciplines i discursos”.

Faciabén va destacar el treball en horitzontal i la cohesió de l’equip organitzador del Congrés, que va acollir, incloure i visibilitzar a totes les persones que hi van participar.

Així com la doctora Torras, com a membre del comitè científic i assistent, també va valorar molt positivament el Congrés, que era el primer organitzat pel grup de Vic; tant pel que fa a l’organització com a l’adequació dels continguts als eixos assenyalats.

Gènere, desenvolupament i textualitat en la vida quotidiana
Eva Espasa va subratllar la importància de la combinació entre teoria i pràctica: “Sinó, ni el congrés ni el feminisme tindrien sentit, quan entenem el feminisme com a reflexió teòrica i també moviment de transformació social. No pot existir l’un sense l’altre”.

Què té a veure el gènere i la textualitat a la vida quotidiana?
Segons Meri Torras, tot: “Quant més competents siguem en la gramàtica que acompanya els codis (d’altra banda naturalitzats i interioritzats culturalment sense que ens adonem que podria ser d’una altra manera), més capaces i capaços serem d’escapar al seu determinisme, d’intentar acaronar la llibertat d’escollir, d’entendre que l’altre és l’altre perquè no el podem acabar d’entendre, justament, però que cal saber conviure”.

El gènere –va explicar Fabiacén-, la seva construcció, els discursos que el sustenten són sempre quelcom susceptible de llegir-se i desenvolupar-se a cada nova mirada. Entendre que aquests temes són bàsics en la nostra societat no és qüestió de fe, és consciència, respecte i admiració a tots els llenguatges que existeixen, que són molts I diferents, sortosament”.
 


Participants al congrés

Textualitat 2.0
La comunicació de Fabiacén va tractar un dels temes més nous inclosos en la “textualitat”, el dels blocs. La realitat virtual ja no és un espai d’oci: “A la vida online es fa vida, es creen relacions, es projecten identitats. La pròpia construcció en l’univers virtual comença des que per obrir un nou compte en un espai pensem un nick per identificar-nos-hi; cal atendre als mecanismes que s’utilitzen amb aquest fi”.

A més, Internet és bàsicament textual, puntualitza la investigadora. “Els jocs auto(bio) gràfics, en el sentit que plantejaven els postestructuralistes com Paul de Man retornen, serveixen i funcionen de la mateixa manera en entorns digitals. El cas d’Amina Arraf al Omari, sens dubte, va ser clau en la meva investigació perquè conjugava totes els aspectes sobre els que treballo: la identitat, l’autografia i l’univers”.

El cas d’Amina
Entre febrer i juny del 2011, enmig de les revoltes a Síria, per primer cop, un home occidental, heterosexual va crear la veu d’Amina al seu bloc A Gay Girl in Damascus: una noia jove, siriana i lesbiana. “El descobriment de la identitat dels dits que teclejaven de veritat el discurs d’Amina feia que Amina fos menys real?”, pregunta la investigadora de la Universitat de Vic. Els fets eren innegablement vertaders; Fabiacén va preguntar-se si la veu no ho era, “podem considerar-nos menys reals a la vida online? És just relacionar això amb ficció i ficció amb mentida?”.

D’altra banda, després de treballar el que anomena “bio-les-fera”, Fabiacén subratlla la necessitat “d’introduir el gènere, la textualitat i el desenvolupament a la realitat on/off/ outline”. Tot citant autores com Rosi Braidotti o Remedios Zafra, Fabiacén recorda que el món virtual, que es podria començar de zero, no es pot començar de zero, i es cau al mateix parany de reproduir el que ja es coneix.

Però als blocs i altres espais, “per sort”, explica Fabiacén, persones que viuen en l’etiqueta lesbiana –però podria ser-ne alguna d’altra- “poden trobar referents propers, espais d’interrelació que els donen veu, les visibilitzen, on esdevenir en la pluralitat d’aquesta etiqueta, tan múltiple i dinàmica que és impossible fer-la unívoca”.

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Dones Professionals: Juntes Millor
Associació de Dones Investigadores i Tecnològiques a Catalunya (AMIT-Cat) ... [+]
 
  Lila: història gràfica d'una lluita
Presentació del llibre el dijous 4 d'abril a Barcelona ... [+]
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som