<i>La generació Google</i>, un llibre per entendre el perquè del fracàs escolar


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

La generació Google, un llibre per entendre el perquè del fracàs escolar

Dades per al desànim: Segons l'OCDE, en el 2006, any d’eufòria econòmica, la generació ni-ni espanyola, la que ni treballa ni estudia, la formaven el 14% dels i les joves entre 16 i 24 anys. Tres anys més tard, en el tercer trimestre del 2009, l'Enquesta de Població Activa (EPA) fixava en 562.000 els i les joves d'entre 20 i 29 anys (el 9% de la franja corresponent a aquesta edat) que ni estudiaven, ni treballaven i ni tan sols buscaven una ocupació laboral.

Quina és la causa d’aquest fracàs escolar?

tendències | 15/09/2011

M. Eugenia Ibáñez.-. Per portar l’alegria al sector educatiu del país, a les xifres anteriors cal afegir que el percentatge d’abandonament precoç escolar és del 31%, el doble del que registra la Unió Europea. Davant aquestes dades a qui responsabilitzem de l'evident fracàs escolar? Als permissius pares i mares que no han format als seus fills i filles en la cultura de l’exigència? Al professorat que claudica de la seva responsabilitat? Al canviant sistema educatiu incapaç de corregir els seus propis errors i d’adaptar-se a les exigències dels temps? A la joventut ni-ni, voluntàriament allunyada del rigor i l'autodisciplina?

Potser no hi ha un únic culpable i ho són tots alhora, però la veritat és que va sent hora de fer una anàlisi en profunditat i que cada sector implicat assumeixi la seva quota de responsabilitat en aquest fiasco educatiu al que semblen apuntar les xifres a dalt detallades. Esperant que això passi, i coneixent el país en el qual ens movem, sempre lent en donar resposta als grans problemes, no està de més que algú ens expliqui el perquè de tot el que està ocorrent. I a això apunta un llibre de recent aparició que, en amb prou feines 150 pàgines, intenta diagnosticar la situació que es viu a les aules.

La generació Google. De l’educació permissiva a una escola serena, és un interessant treball d'Eugènia de Pagès en el qual s’aborda des de la pèrdua d’autoritat del professorat a l’escola, fins als errors d’una mala interpretació de la tolerància, passant pels errors del sistema educatiu, la displicència de la joventut i la dificultat del professorat per afrontar els canvis produïts en l’alumnat.

De Pagès, catedràtica d'Història d’ensenyament secundari i professora en el postgrau d'Educació Emocional en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, és sobretot, una veterana de les aules, coneixedora en primera persona dels canvis que s’han produït en elles i, en ocasions, també víctima de la pèrdua d’autoritat amb que s’ha castigat al professorat. Per això La generació Google no és un tractat teòric, sinó un llibre que aborda els problemes de l’ensenyament des d’una exposició pràctica de la realitat i gairebé com un desenvolupament del seu primer llibre, Com ser docent i no deixar-hi la pell (2008).

La cultura de la immaduresa
El llibre toca tots els pals. Pel que fa a l’alumnat, adverteix De Pagès que, a risc de caure en la simplificació, la joventut del segle XXI es caracteritza per practicar la cultura de la immediatesa: “Ja no és suficient amb satisfer les necessitats, cal que això es faci immediatament”. En l’altre costat, en el camp dels adults, la disponibilitat laboral i la necessitat de sentir-se realitzats en tots els aspectes, porta a pares i mares a disminuir la seva dedicació als fills i evitar conflictes durant el temps que els dediquen i així, a poc a poc, “es converteixen en simples proveïdors, immersos en una cultura on la felicitat equival al consum”. L’autora considera que d’aquest entorn “poden sortir fills superprotegits, però eternament insatisfets, i amb freqüència poc equilibrats”. Les polítiques educatives del país també hi tenen el seu apartat. Considera De Pagès que l'igualitarisme del sistema educatiu actual imposa els mateixos ensenyaments i assistir a les mateixes aules fins als 16 anys, la qual cosa implica una obligatorietat que no obliga a res: “No obliga a estudiar perquè es pot passar de curs amb tres i quatre assignatures pendents… no obliga a respectar a professors i companys… i no obliga als pares a responsabilitzar-se de l’actitud dels seus fills a classe”. L'única exigència clara per a De Pagès és “l’obligació dels alumnes a estar de cos present a les aules”.

El centre del món
Del professorat diu De Pagès que s’ha trobat enredat entre un profund canvi cultural i una reforma educativa basada en una pedagogia ultrapermissiva que porta a l’alumnat a creure's “el centre del món i a considerar-se en un plànol de simetria amb els seus ensenyants”. Creu l’autora que una part del professorat s’ha cremat en aquest camí i que ni l’organització educativa, ni els mitjans que l'Administració posa a la disposició de l’escola són suficients per facilitar la tasca dels ensenyants. A aquesta reduïda mostra de problemes s’hi pot afegir la inexistència de la cultura de l’esforç en la qual ha crescut part de la nostra joventut i els referents que li arriben basats en la superficialitat, l’agressivitat i fins i tot la grolleria, que alguns mitjans de comunicació són tan proclius a ressaltar i convertir en protagonistes de les seves històries.

La generació Google promet ser una bona lectura per començar el curs.

Pagès Editors – 14 euros